Vés enrere

La UPF es consolida en la Champions de la recerca

La UPF es consolida en la Champions de la recerca

La Universitat confirma la seva capacitat per atraure finançament europeu, a partir dels resultats que ha obtingut durant el període 2014-2017, en el marc del programa Horitzó 2020.

02.02.2018

El programa europeu de recerca i innovació Horitzó 2020 (H2020), que donava continuïtat al 7è. Programa Marc (7PM), engloba el període 2014-2020, i actualment ja ha superat el seu equador. Els resultats obtinguts per la UPF fins ara són molt bons i la consoliden com una de les primeres universitats i institucions espanyoles en captació de fons europeus.

En el període 2014-2017, la Universitat Pompeu Fabra ha participat en un total de 77 projectes, 35 d’individuals 42 en consorci, dels quals en lidera 12. Aquest nombre de projectes concedits suposa un finançament europeu de prop de 46,3 milions d’euros, mentre que en tot el 7PM se'n va aconseguir 75,3.

“Els resultats obtinguts per la UPF en el període 2014-2017 del programa Horitzó 2020 són molt positius. La Universitat ja va obtenir uns resultats molt remarcables en el 7PM, entre el 2007 i el 2013. Ara aquest primer període de l’H2020 confirma clarament, amb uns resultats encara millors, la capacitat que té la Universitat per atraure finançament europeu”, afirma Enric Vallduví, vicerector per a la direcció de projectes en l’àmbit de la recerca.

 

>La UPF destaca en Ciència excel·lent, un dels tres pilars d’Horitzó 2020

>Dinamisme en tots els àmbits de la Universitat

>Augmenten les sol·licituds presentades i els projectes col·laboratius coordinats

>Nou projectes representatius amb impacte social finançats dins el programa Horitzó 2020


 

La UPF destaca en Ciència excel·lent, un dels tres pilars d’Horitzó 2020

Horitzó 2020, el principal instrument de finançament de la Comissió Europea per fomentar la recerca, la innovació i la competitivitat a Europa, s’estructura en tres grans pilars o subprogrames: Pilar I: Ciència excel·lent; Pilar II: Lideratge industrial i competitivitat, i Pilar III: Reptes socials.

El Pilar I (Ciència excel·lent) està dedicat a finançar accions per reforçar i estendre l’excel·lència científica de la UE i per consolidar l’Espai Europeu de Recerca com un pol a escala mundial. Es desenvolupa en quatre programes específics: Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC), Tecnologies Emergents i del Futur (Future and Emerging Technologies, FET), Accions Marie Sklodowska-Curie (MSCA) i Infraestructures de recerca.

El Pilar II (Lideratge industrial i competitivitat) té com a objectiu accelerar el desenvolupament de les tecnologies i innovacions per tal que ajudin les empreses europees innovadores, especialment les pimes, a convertir-se en empreses líders a escala internacional.

Finalment, el Pilar III (Reptes socials) pretén estimular la massa crítica de recerca i innovació per donar una resposta a les prioritats polítiques i als reptes a què s’enfronta la societat europea. Completen els tres pilars cinc accions transversals.

La Universitat destaca sobretot en l’obtenció dels projectes d’excel·lència científica (Pilar I), distingits amb els ajuts de l’ERC, i és la universitat de l'Estat que més finançament rep d’aquest organisme des de la seva creació, l’any 2007. Es tracta de projectes individuals de personal  investigador excel·lent per tal que explorin les alternatives més prometedores en les fronteres de la ciència i augmenti d’aquesta manera la competència científica de la UE.

Algunes dades que demostren el gran progrés fet dins de l’àmbit de l’ERC són que la UPF va obtenir en tot el 7PM (2007-2013) un total de 19 ajuts individuals, mentre que en l’H2020, a la meitat del programa, ja se n’han aconseguit 20 i, d’aquests, 4 són ajuts ERC Proof of Concept (amb els quals s’afavoreix la transferència de coneixement i l’apropament al mercat), un tipus d’ajut que dins el 7PM no se’n va obtenir cap.

També és remarcable la participació en les accions Marie Sklodowska-Curie, amb un total de 21 projectes durant el període 2014-2017.

 

Dinamisme en tots els àmbits de la Universitat

Horitzó 2020 ha obert el ventall de la recerca a més unitats i grups de la Universitat, que alhora ha incrementat la seva participació en una més gran varietat de programes.

Segons Enric Vallduví, “els bons resultats de les convocatòries competitives europees en el 7PM estaven més restringits a un subconjunt d’unitats acadèmiques i grups de recerca. Aquestes unitats i grups continuen sent la punta de llança; però en els resultats de l’H2020 es reflecteix clarament que s’ha obert el ventall”. I afegeix: “Ara, a totes les unitats acadèmiques de la UPF, a les quals també s’han sumat nous grups d’investigació, s’hi fa recerca que atrau recursos europeus, i totes, en la seva mesura, contribueixen als bons resultats. Aquest dinamisme ajuda amb força el creixement que està experimentant la Universitat”.

El vicerector afirma que en aquest èxit hi ha un cert biaix cap a alguns programes en concret, especialment els de l’ERC i els Marie Curie, però que cal continuar treballant per ampliar la capacitat de captació en altres programes. “L’H2020 és més competitiu que el 7PM, i en bona part més aplicat; però això no ha afectat negativament tot el conjunt. Els bons resultats demostren que els investigadors de la UPF, i també els nostres gestors de la recerca, s’han sabut adaptar a les noves exigències de l’H2020 i són el reflex del bon fer de totes aquestes persones”, assegura  Enric Vallduví.

 

Augmenten les sol·licituds presentades i els projectes col·laboratius coordinats

Un dels indicadors que fa palesa la bona evolució de la Universitat és que en els darrers tres anys ha mostrat una tendència continuada a l’alça pel que fa al nombre de sol·licituds presentades, que sumen un total de 492 (159 el 2015, 166 el 2016 i 167 el 2017), i que han obtingut una ràtio d’èxit del 18%. En el Pilar I és on la UPF es mostra especialment activa, amb un 68% del total de propostes presentades (335) i un meritori 25% per als pilars II i III, amb un encaix més complicat.

Els projectes col·laboratius coordinats des de la UPF són un camp en què la Universitat també ha crescut: la institució va obtenir 18 ajuts en tot el programa FP7 (2007-2013), mentre que a meitat del programa H2020 ja n’ha aconseguit 12, que són el 28% dels projectes col·laboratius en els quals participa. Totes aquestes xifres posen en valor el volum de l’esforç i el grau de competitivitat que suposa el finançament obtingut fins ara.

  INDIVIDUALS
  Total projectes Finançament UPF
Pilar I - Excellence Science 35 27.738.717,64 €
European Research Council (ERC) 22 25.611.136,84  €
ERC Starting Grants 5 7.124.761,00 €
ERC Consolidator Grants 8 10.622.182,24 €
ERC Advanced Grants 3 6.720.044,00 €
ERC Proof of Concept Grants 4 599.750,00 €
ERC Coordination and Support Actions 2 544.399,60 €
Marie Sklodowska Curie Actions (MSCA) 13 2.127.580,80 €
Individual fellowships (IF) 13 2.127.580,80 €
Total 35 27.738.717,64 €

 

  COORDINATS
Total projectes Finançament UPF Finançament Consorci
Pilar I - Excellence Science 1 477.745,92 € 10.214.970,00 €
Marie Sklodowska Curie Actions (MSCA) 1 477.745,92 € 10.214.970,00 €
Research networks (ITN) 1 477.745,92 € 10.214.970,00 €
Pilar II - Industrial Leadership 7 4.490.331,00 € 18.860.278,00 €
Leadershi in enabling and industrial technologies (LEIT) 7 4.490.331,00 € 18.860.278,00 €
Pilar III - Societal Challenges 2 1.156.024,91 € 2.518.737,50 €
SC6 - Europe in a changing world - inclusive, innovative and reflective societies 2 1.156.024,91 € 2.518.737,50 €
Other Funding Opportunities 2 829.744,54 € 4.551.044,00 €
EURATOM 1 428.169,54 € 3.052.269,00 €
Science with and for Society 1 401.575,00 € 1.498.775,00 €
Total 12 6.953.846,37 € 36.145.029,50 €

Nou projectes d’impacte social amb finançament dins d’Horitzó 2020

1. Aconseguir un envelliment més saludable a partir de l’estudi del múscul esquelètic

 Tissue regeneration and aging: the decisive quiescent stem-cell state“ (STEM-AGING) és un projecte que porta a terme Pura Muñoz-Cánoves, cap del Grup de Recerca en Biologia Cel·lular, del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS). La recerca, que va rebre un ajut ERC Advanced Grant (convocatòria 2017), estudiarà durant cinc anys la regeneració i l’envelliment dels teixits. Centrat sobretot en el múscul esquelètic, s’endinsarà en el coneixement de les cèl·lules mare i en les causes del seu declivi funcional durant l’envelliment.

Els conceptes i les conclusions obtinguts sobre el múscul esquelètic seran possiblement transferibles a altres teixits i òrgans
 

“The concepts and conclusions obtained by this project in skeletal muscle may be transferable to other tissues and organs in a context of ageing and disease. In addition, they will help to progress in the design of new compounds based on the modulation of intracellular cleansing processes and the inability for the cell to divide, to improve the functionality of stem cells”, affirms Pura Muñoz-Cánoves. “I hope that these developments will allow finding strategies to combat, or at least slow down ageing, especially at geriatric age, so that this ageing is healthier”, she concludes.  

2. Millorar les polítiques públiques per promoure el desenvolupament infantil

 “The causal effect of public policy and income on child health and human capital” és el títol del projecte a càrrec de Libertad González, professora del Departament d’Economia i Empresa i de la Barcelona GSE, que va obtenir un ajut ERC Consolidator Grant (convocatòria 2017). En aquesta recerca analitza els impactes i les intervencions primerenques que es porten a terme en el marc de les polítiques públiques, que amb el seu estudi vol optimitzar en benefici del benestar i el desenvolupament infantil.

Amb aquest projecte intentaré comparar el cost-efectivitat de diferents intervencions primerenques

Segons Libertad González, “tots els països de l'OCDE usen un ventall de ‘polítiques familiars’ que pretenen, entre altres coses, millorar la vida dels infants a curt i llarg termini. No obstant això, l'evidència disponible és limitada sobre els efectes, per exemple, de les transferències públiques a famílies amb fills petits, o de les extensions en les baixes remunerades de maternitat i paternitat”. “Amb aquest projecte intentaré comparar el cost-efectivitat de diferents intervencions primerenques, amb l'objectiu d'optimitzar l'ús de recursos públics, per tal de millorar les oportunitats a llarg termini de les properes generacions”.

 

3. Avançar cap a una nova arquitectura de les xarxes de comunicació mòbil

“Les comunicacions mòbils representen una de les revolució tecnològiques mes importants de la història, i s’han convertit en part essencial de la vida moderna. La demanda que en fa la societat actual és tal que, cada deu anys, la tecnologia queda obsoleta i es fa necessària una nova generació de xarxes”, explica Àngel Lozano, catedràtic del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC). El també cap del Grup de Recerca en Comunicacions Mòbils (WiCom) encapçala el projecte “Post-Cellular Wireless Networks” (POSTCELL), que va obtenir un ajut ERC Advanced Grant dins de la convocatòria 2016.

 Calen noves arquitectures, i en el projecte POSTCELL estudiem una possible solució basada en la ultradensificació de la xarxa

Aquest projecte té com a objectiu establir les bases per a les futures generacions de xarxes de comunicació mòbil, més enllà de l’actual paradigma. “Al llindar de la cinquena generació, ens trobem que els mecanismes de millora utilitzats en el passat estan esgotats, i les arquitectures actuals no poden fer un nou salt endavant. Calen noves arquitectures, i en el projecte POSTCELL estudiem una possible solució basada en la ultradensificació de la xarxa”, reflexiona Àngel Lozano.

 

4. Utilitzar el llenguatge natural per interactuar amb els ordinadors

Gemma Boleda, investigadora del Grup de Lingüística Formal (GLiF) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, va obtenir un ajut ERC Starting Grant (convocatòria 2017) per “A distributional model of reference to entities” (AMORE). El projecte, a cavall entre la lingüística i la intel·ligència artificial, té un doble objectiu: d’una banda, entendre millor com fem servir el llenguatge per parlar del que ens envolta, i de l’altra, ampliar la capacitat dels ordinadors per comunicar-se amb nosaltres.

Ens cal entendre molt millor com les persones parlem del que ens envolta

“El llenguatge és la manera més natural que tenim de comunicar-nos, i el projecte AMORE contribuirà que el puguem fer servir també amb els ordinadors”, explica Gemma Boleda, que ho exemplifica així: “Ara els GPS ja ens parlen, però funcionen amb mapes pregravats, no poden adaptar-se al que veiem des del cotxe. En canvi, en el futur, els podrem preguntar ‘cap a on he de girar, allà on hi ha aquell arbre tan gran?`. Però per a això ens cal entendre molt millor com les persones parlem del que ens envolta”. La investigadora està molt satisfeta amb el finançament que ha rebut de l’ERC, ja que “em permet dedicar-me a la investigació bàsica sobre la referència en el llenguatge".

 

5. Un dispositiu neurotecnològic per reforçar la memòria

Salvador Soto-Faraco, investigador  ICREA i cap del Multisensory Research Group (MRG) del Centre de Cognició i Cervell del DTIC, va rebre un ajut ERC Proof of Concept, en la convocatòria 2017, per “A Mnemonic system based on stimulation-free neuroimaging” (Mneuronic). L'objectiu d'aquest projecte és la comercialització d'un dispositiu neurotecnològic no invasiu que ajudarà els usuaris a millorar la retenció memorística. A partir d’una tecnologia que aprofita les fluctuacions naturals de l'excitabilitat neuronal en el cervell humà, es podrà utilitzar per ajudar a la rehabilitació tant de pacients amb una disminució lleu o moderada de memòria com d’usuaris sans.

Una primera aplicació que s’investigarà amb MNeuronic serveix per millorar la codificació d’informació en la memòria de l’usuari

“Una primera aplicació que s’investigarà amb MNeuronic serveix per millorar la codificació d’informació en la memòria de l’usuari. Per exemple, moltes persones amb declivi cognitiu lleu exerciten la memòria com a entrenament cognitiu, amb l’associació d’imatges, o amb imatges i text, per exemple. Amb MNeuronic l’entrenament es podrà dur a terme en menys temps sense perdre efectivitat”, assegura Salvador Soto-Faraco. L’investigador apunta que altres possibles aplicacions, basades en la mateixa tecnologia, inclouen sistemes d’alerta per a conductors o programes d’entrenament per millorar la concentració.

 

6. Reflexionar sobre el futur energètic a partir de la relació entre societat i energia nuclear

History of Nuclear Energy and Sociey” (Honest) és un projecte finançat per l’Euratom Research and Training Programme (2014-2018), una de les accions transversals d'H2020. Està format per un consorci interdisciplinari de 23 institucions de recerca de tot Europa, sota la coordinació d’Albert Presas, investigador del Grup de Recerca en Nexes entre Ciència, Cultura, Política, Religió i Societat (NEXUS) del Departament d’Humanitats. A partir d’un enfocament pioner interdisdiplinari i integrat, el projecte vol millorar el coneixement de les dinàmiques establertes entre el desenvolupament nuclear i la societat durant els darrers seixanta anys.

L'objectiu principal d'Honest és contribuir al debat sobre el futur energètic de les societats contemporànies

Albert Presas, que destaca l’aportació fonamental de les humanitats i les ciències socials en aquest projecte, remarca que “l'objectiu principal d'Honest és contribuir al debat sobre el futur energètic de les societats contemporànies i proporcionar un marc teòric per poder definir els mecanismes de decisió i de participació ciutadana pel que fa al desenvolupament de l'energia nuclear”. Els resultats de l’anàlisi, per tant, ajudaran a aquest debat sobre futures fonts d’energia i a la transició cap a la producció de noves fonts energètiques segures i netes.

 

7. Aprofitar les competències transmèdia dels joves per aplicar-les a l’entorn escolar

Transmedia literacy. Exploiting transmedia skills and informal learning strategies to improve formal education” és un projecte d’una durada de tres anys (2015-2018), en què participa un consorci format per deu institucions de recerca d’Austràlia, Colòmbia, Espanya, Finlàndia, Itàlia, Portugal, Regne Unit i Uruguai. Transmedia Literacy, sota la coordinació de Carlos A. Scolari, professor del Departament de Comunicació, vol comprendre com els adolescents aprenen fora de les institucions reglades, a partir de l’ús que fan dels nous mitjans digitals interactius i de les plataformes col·laboratives.

Transmedia Literacy ens ha permès detectar 44 competències de primer nivell i 190 de segon, quan fins ara es parlava només de 9 competències

Un cop identificades les competències apreses en entorns informals d’aprenentatge, l’equip les traduirà en una sèrie d’activitats didàctiques per facilitar la seva ‘explotació’ dintre de l’aula (Teacher’s Kit). Segons Carlos A. Scolari, “Transmedia literacy ens ha permès detectar 44 competències de primer nivell i 190 de segon, mentre que fins ara es parlava només de 9 competències”. I afegeix: “El Teacher’s Kit aprofundirà en aquest mapa de competències transmèdia i permetrà aprofitar-les a l’aula, per així apropar les dinàmiques de l’escola al món real dels joves”. El projecte conclourà amb una conferència internacional entre el 22 i el 24 de març del 2018 al Campus de Poblenou.

 

8. Més eficiència en la seguretat química i reducció dels experiments en animals


Ferran Sanz, catedràtic d’Informàtica Biomèdica del DCEXS i director del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), una iniciativa conjunta de l’IMIM i de la UPF, i Manuel Pastor, professor titular del mateix programa, coordinen la participació de la Universitat a EU-ToxRisk, un gran projecte europeu que té com a objectiu aconseguir avaluacions més eficients de seguretat química. El GRIB té un paper fonamental en el projecte, que es va iniciar el 2016 i que tindrà una durada de sis anys, ja que coordina el desenvolupament dels mètodes i les aplicacions computacionals, que s’utilitzaran per avaluar riscos toxicològics de compostos químics.

EU-ToxRisk pretén avançar cap a una avaluació més eficient dels possibles riscos toxicològics dels compostos químics de gran impacte social

Ferran Sanz destaca les aplicacions pràctiques del projecte: “EU-ToxRisk i els mètodes i aplicacions computacionals que es desenvoluparan en el marc i sota la coordinació de la UPF permetran avançar cap a una avaluació més eficient dels possibles riscos toxicològics dels compostos químics de gran impacte social, com ara cosmètics i pesticides. Les noves estratègies predictives sobre les quals s’està treballant permetran, per altra banda, reduir la utilització d'experiments en animals”.

 

9. Una tecnologia innovadora que millorarà l’experiència de visualització dels usuaris

 “L'assoliment dels objectius del nostre projecte es traduirà en una tecnologia disruptiva que es podrà adoptar àmpliament dins el mercat, millorant enormement l'experiència de visualització”, asseguren Josep Blat i Marcelo Bertalmío, investigadors, respectivament, dels grups de recerca en Tecnologies Interactives (GTI) i en Processament per al Realçament de la Imatge Cinematogràfica (IP4EC) del DTIC de la UPF. Ambdós lideren el projecte “Enabling end-to-end HDR ecosystem” (HDR4EU), que es portarà a terme entre els anys 2017 i 2020, i que està format per un consorci internacional d’empreses, coordinat per la UPF.

El  projecte mostrarà versions properes al mercat i versions pilot de les noves tecnologies adreçades al contingut HDR

El projecte vol ajudar les empreses europees vinculades al sector audiovisual a convertir-se en líders mundials en l’àmbit de la tecnologia emergent HDR (high dynamic range), que produeix una sensació de realisme immersiu en l’espectador. Segons els investigadors, la recerca té tres objectius bàsics: “Mostrar versions properes al mercat i versions pilot de les noves tecnologies adreçades al contingut HDR; permetre que l'usuari tingui la millor experiència HDR possible al dispositiu que esculli, mitjançant la producció d'eines per a la hiperpersonalització del contingut, i proporcionar als creadors de contingut eines per explotar plenament les possibilitats expressives dels seus mitjans amb la tecnologia HDR”.

Categories: