Vés enrere

Richard L. Revesz inaugura el nou curs amb una lliçó sobre regulació del medi ambient

Richard L. Revesz inaugura el nou curs amb una lliçó sobre regulació del medi ambient

L'acte, celebrat aquest migdia a l'auditori del campus de la Ciutadella, ha donat el tret de sortida oficial al curs 2016-2017. Presidit pel rector de la UPF, Jaume Casals, ha comptat amb la presència d'Arcadi Navarro, secretari d'Universitats i Recerca; Miquel Àngel Essomba, comissionat d'Educació i Universitats de l'Ajuntament de Barcelona, i Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF.

26.09.2016

 

"Regulation and Rationality” és el títol de la lliçó inaugural que ha impartit Richard L. Revesz, professor Lawrence King de Dret i degà emèrit de la New York University School of Law, en el decurs de l'acte acadèmic d'obertura del curs 2016-2017 de la UPF.

L’acte, retransmès en directe a través de la web institucional i difós per Twitter (#InauguracioUPF) ha tingut lloc avui dilluns, 26 de setembre, a les 12.00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, presidit per Jaume Casals, rector de la UPF.

Hi han estat presents Arcadi Navarro, secretari d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya; Miquel Àngel Essomba, comissionat d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona; Josep Pallarès, director general d’Universitats; Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF, i Pelegrí Viader, secretari general de la Universitat.

L'acte ha començat amb una benvinguda a càrrec de Jaume Casals, que ha donat pas a la projecció de la videomemòria del curs 2015-2016 de la Universitat. Inclou un repàs de les principals fites assolides en els àmbits de la docència, la recerca i la transferència, la projecció institucional i la comunitat universitària. També repassa els principals actes commemoratius celebrats amb motiu del 25è. aniversari de la UPF.

Videomemòria del curs 2015-2016

A continuació, Jaume Casals ha donat pas a la lliçó inaugural de Richard L.Revesz, sota el títol "Regulation and Rationality".

Lliçó inaugural de Richard L. Revesz

> Lliçó inaugural íntergra de Richard L. Revesz (document en anglès en pdf)

Richard L. Revesz , en la seva ponència, s'ha referit principalment a la regulació en els àmbits de la salut i la seguretat, que abunda en els sistemes existents en les economies avançades: inclou la regulació ambiental dissenyada per reduir la concentració de contaminants que tenen un impacte advers sobre la salut humana, la regulació de la seguretat del treballador, aixì com per evitar morts o lesions accidentals en el lloc de treball, i la reglamentació per evitar danys resultants dels productes de consum.

S'ha centrat en quatre elements diferents de la política de regulació, que són necessaris per a un sistema raonable, i que si no es tenen en compte, pot fer que es prenguin decisions equivocades: en primer lloc, la manera de determinar el rigor adequat de les normes reguladores destinades a reduir els impactes adversos sobre la salut humana, incloent les morts prematures; en segon lloc, una vegada decidit el nivell de protecció que volem com a societat, com portar a la pràctica els requisits que els actors que imposen els riscos han de complir i les compensacions que suposa aquesta elecció; en tercer lloc, la manera d'establir el rigor quant als estàndards per a les indústries noves i existents, i per evitar que les conseqüències perincioses dels drets adquirits no siguin excessives. Finalment, la manera d'assignar adequadament una autoritat reguladora en sistemes federals.

El professor Revesz ha afirmat que "podem tenir el nivell de protecció que volguem; no obstant això, hi haurà costos associats: com més estricte és la protecció, majors seran els costos. En general, els costos augmenten ràpidament a mesura que augmenta el nivell de protecció". "Cal escollir el nivell de protecció que té els beneficis nets més alts, el nivell que maximalitza les diferències entre els beneficis i els costos. Això és el que fa l'anàlisi de costos i beneficis, en un procés que condueix a la internalització de les externalitats".

Sobre l'establiment dels llindars dels contaminants, també s'ha referit al cost-benefici com a l'instrument adequat per fer-ho: "L'organisme que pren decisions ha de decidir el nombre de morts prematures i el nombre d'efectes adversos seriosos per a la salut que cal evitar. No hi ha manera intel·lectualment defensable per a prendre aquesta decisió sense tenir en compte els recursos que han de ser invertits per assolir els estàndards de diferents interpretacions estrictes".

Intervenció completa de Richard L. Revesz (en anglès)

Lliurament dels premis del Consell Social

Acabada la lliçó inaugural, s'ha procedit al lliurament dels premis del Consell Social de la UPF, a càrrec de Núria Basi, presidenta d'aquest òrgan. Es tracta dels premis a la qualitat en la docència; a la transferència de coneixement; a la iniciativa i a la innovació en l'administració i els serveis, i finalment, als guanyadors de la tercera edició del Concurs de Projectes de Responsabilitat Social Solidària, impulsat conjuntament amb el vicerectorat de Responsabilitat Social i Promoció. El projecte guanyador d'aquest darrer premi ha estat "Assistència jurídica per a refugiats a Grècia", a càrrec d'un grup de professors, estudiants i personal d'administració i serveis de la UPF.

Parlament de Miquel Àngel Essomba

L'acte ha continuat amb un bloc de parlaments de les autoritats, que ha engegat Miquel Àngel Essomba, comissionat d'Educació i Universitats de l'Ajuntament de Barcelona. "La Universitat Pompeu Fabra té una gran habilitat de saber mirar el cel, però tocant de peus a terra", ha assegurat, en referència a tots els projectes de recerca d'àmbit internacional que té en marxa, però alhora amb un arrelament al territori i a la ciutat de Barcelona. "Cal saber combinar l'excel·lència i l'equitat, dos principis que lluny de ser excloents són compatibles i complementaris", ha afirmat.

Miquel Àngel Essomba ha dit que aquesta filosofia està en sintonia amb la política d'universitats i ensenyament que està portant a terme l'Ajuntament de Barcelona, que treballa perquè la ciutat sigui reconeguda com una capital del coneixement, a partir d'un treball conjunt amb el govern de la Generalitat i amb les universitats. Ha parlat del projecte "Prometeus", en què col·labora la UPF, com a exemple de com aconseguir que les persones amb pocs recursos i d'entorns desafavorits puguin accedir a la universitat, i de la voluntat de crear un espai de participació de la comunitat universitària en el si del Consell Assessor d'Universitats.

Parlament de Núria Basi

> Parlament íntegre de Núria Basi (document en pdf)

Seguidament, ha arribat el torn del parlament de Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF, en el qual ha esmentat algunes de les reflexions al capdavant d'aquest òrgan que representa els interessos de la societat. "La UPF ha esdevingut una institució pública de confiança. Malgrat el clima de desconfiança amb l'administració pública, la institució universitària manté el seu prestigi històric", ha assegurat.

Alguns dels eixos que han centrat el seu parlament han estat que la universitat ha de treballar, explicar millor la feina que es fa i retre comptes; incrementar la seva complicitat amb la societat per mantenir el prestigi, per poder créixer i evolucionar en benefici de tots; i que cal esforçar-se per aconseguir més autonomia universitària.

Per millorar, ha afirmat que cal buscar una estratègia d'equilibri entre la recerca bàsica i l'aplicada; repensar el govern i el finançament, revisar les normes i el govern, i convertir-se en un organisme més adaptable, funcional, competitiu i eficient. Tot plegat en un món que està canviant vertiginosament, com és el de l'ensenyament. "He observat que la universitat necessita posar en valor la seva tasca davant de la societat, però alhora la ciutat podria ser més còmplice i participativa amb la universitat", ha conclòs.

Parlament d'Arcadi Navarro

El secretari d'Universitats i Recerca ha començat la seva intervenció felicitant la UPF pels resultats obtinguts darrerament en diversos rànquings universitaris de prestigi: "Sovint no cal obsedir-se amb els rànquings, però demostren una posició consolidada de la UPF entre les millors universitats del món. Cada cop, les universitats catalanes són més reconegudes internacionalment", ha assegurat.

Arcadi Navarro ha incidit en què la UPF ha contribuït a la transformació de la societat catalana i del món, en el marc d'un model universitari català que ha tingut continuïtat en els darrers 30 anys, i que s'ha mantingut, per sobre de conjuntures polítiques.

"El país necessita la universitat i la recerca com a nucli de la societat de coneixement present i futura. Ha de ser la pedra de toc de l'excel·lència en el coneixement", ha afirmat. També ha destacat la necessitat de transferir tot aquest capital humà a la societat, amb un impacte directe sobre la nostra economia. "La UPF ha de fer el seu paper com a impulsora de la transferència del coneixement, amb capacitat per fer talent i recerca, ja que això beneficia la nostra economia i la societat en general. Cal posar el focus en el talent i les persones".

El també professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF ha destacat diverses iniciatives d'empreses que ja se situen en aquesta bona línia: el programa de doctorats industrials, que ja ha arribat a la seva quarta edició, en el qual la UPF juga un paper important; el programa de la indústria del coneixement, per desenvolupar empreses de base científica. També ha parlat de la necessitat de tenir una oferta coherent de graus i màsters, prou flexible i de qualitat, que sigui atractiva internacionalment.

Finalment, Arcadi Navarro ha apuntat la necessitat de mantenir les proves de selectivitat de cara al 2017 i revisar-les i actualitzar-les de cara al 2018; buscar un model de finançament i una política de beques que faci justícia amb la tasca de les universitats: "Les universitats han fet un sobreesforç aquests darrers anys i el govern n'és conscient. Estem fent un estudi per millorar, a partir d'un treball acadèmic extern, sobre finançament, preus públics i sistema de beques. Quan tinguem totes les dades, actuarem", ha afirmat. Tot i això, ha enfasitzat que s'ha fet un esforç de redistribució, amb un augment del 40% dels estudiants amb beques o ajuts a la matrícula, de les quals se n'han beneficiat les persones amb unes rendes més baixes.

Parlament del rector Jaume Casals

> Parlament íntegre del rector (document en pdf)

El rector Jaume Casals, en les seves paraules, ha destacat l'important paper que està jugant la UPF com a institució universitària, tant a Catalunya com al món. "En el darrer any hem augmentat un increïble 8% en la percepció internacional de la nostra qualitat", ha afirmat, i això passa perquè com a col·lectiu "som generosos a l'hora de posar les qualitats personals i professionals al servei d'una bona idea".

En relació a Barcelona, el rector ha ressaltat la bellesa de la ciutat i com fa joc amb la pròpia Universitat. Ha manifestat que "s'han fet unes quantes promeses l'una a l'altra, com en el passat ja se'n van fer i es van complir". Catalunya també ha centrat part del seu discurs, manifestant el compromís de la institució a fer el seu paper, "vinculat a la cultura, l'educació i la ciència, que són matèria pura de progrés i de benestar social", en un moment de promeses i il·lusions.  

Jaume Casals, s'ha mostrat dur amb l'administració estatal, que assegura "no sap apostar per la llibertat i les explicacions, sinó per la malfiança i el control, sense cap retiment de comptes". Ha afegit que aquest sistema fa molt mal a la UPF: "Tenim una colla de professors joves que, malgrat haver complert amb els seus compromisos durant una colla d'anys, no tenen un contracte permanent perquè la taxa de reposició establerta pel Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas diu que, com que no tenim jubilats, no podem respondre als nostres compromisos". El rector ha afirmat que la UPF "no es mereix aquesta desconfiança, vingui d'on vingui".

Sota aquestes limitacions, Casals ha animat la comunitat universitària "a pensar la UPF com una universitat del món, impregnada d'objectius intel·ligibles a escala mundial", tot creuant aquesta idea amb les bases establertes en el nou Pla Estratègic definit aquest curs.

Finalment, Jaume Casals ha tancat el seu discurs declarant inaugurat el curs 2016-2017 i el Cor de la UPF ha interpretat la cançó tradicional universitària Gaudeamus Igitur.

Discurs complet del rector de la UPF, Jaume Casals

Biografia de Richard L. Revesz

Richard L. Revesz (Buenos Aires, Argentina 1958) és una de les veus més importants dels EUA en els camps del dret i de les polítiques de regulació mediambientals. El seu treball se centra en l’ús de l'anàlisi cost-benefici en la conformació de la regulació administrativa i ambiental, l’assignació de responsabilitats de regulació en un sistema federal i el disseny de règims de responsabilitat per a la protecció del medi ambient.

Revesz es va graduar (cum laude) en Enginyeria Civil i Administració Pública a la Universitat de Princeton, i posteriorment va obtenir el màster en Enginyeria Mediambiental al Massachusetts Institute of Techology (MIT). Va ampliar els seus estudis a la Yale Law School, on es va graduar en Dret, uns anys en què va ser editor en cap del Yale Law Journal.

Després d’una etapa vinculat a diversos organismes judicials dels EUA, el 1985 es va incorporar com a docent a la NYU School of Law, on el 2001 va ser nomenat professor Lawrence King de Dret. Ha estat professor visitant a la Princeton’s Woodrow Wilson School of Public and International Affairs, a la Harvard Law School, a la Yale School i al Graduate Institute for International Studies a Ginebra (Suïssa).

Va ser degà de la NYU School of Law entre els anys 2002 i 2013, un període durant el qual va incrementar el professorat a temps complert i va ampliar el campus amb nous edificis, centres i instituts. Així mateix, va potenciar i engegar diversos programes de beques, com el Root-Tilden-Kern o l’AnBryce, per donar suport a estudiants d’entorns socioeconòmics desafavorits.

Des del 2014, Richard L. Revesz és el director de l’American Law Institute, l’organització independent líder als EUA en la producció de treballs acadèmics per modernitzar i millorar l’àmbit del dret. És membre del Comitè de Ciència, Tecnologia i Dret de la National Academy of Sciences. També pertany a l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències i és membre del Consell de Relacions Exteriors.

Retaking Rationality: How Cost-Benefit Analysis Can Better Protect the Environment and Our Health (Oxford University Press, 2008), Revesz, juntament amb Michael Livermore, advoquen per un enfocament més racional de l’anàlisi cost-benefici i de la regulació: sostenen que l'anàlisi econòmica de les lleis podria ser utilitzada pels ecologistes i altres grups progressistes per reforçar la política i les regulacions ambientals de la salut pública.

Com a conseqüència d’aquesta obra, Richard L. Revesz va ser el cofundador de l’Institute for Policy Integrity, un organisme afiliat a la NYU School of Law. Aquesta entitat, dedicada a millorar la qualitat de la presa de decisions del govern, vol contribuir a la recerca científica en les àrees de la salut ambiental, pública i polítiques de seguretat, potenciant la col·laboració amb organitzacions de defensa no governamentals.

Cartell inaugural del curs 2016-2017 i biografia de la seva autora, Lita Cabellut

Mestra contemporània de l'art del retrat, Lita Cabellut és l'autora del cartell inaugural del curs 2016-2017, titulat “Perseverancia”, i que està fet amb la tècnica de "mixed media sobre paper".

Segons la mateixa artista, ha escollit aquesta imatge perquè “el personatge té determinació, força, i inspira intel·ligència i timidesa”. “En el fons hi ha molt moviment, i això és el que jo crec que una universitat ha de representar”, afirma.

Lita Cabellut prové d'una familia gitana pertanyent a l’ètnia Sinti. Va néixer a Barcelona (1961), on va ser criada per la seva àvia. Va viure als carrers fins a l'edat de 12 anys, quan va ser adoptada per una família benestant.

Va descobrir els seus mestres (Velázquez, Goya i Frans Hals) al Museo del Prado i va quedar profundament afectada per l'art. Va assistir a classes de dibuix i pintura i va presentar la seva primera exposició als 17 anys, a Madrid.

Més endavant, es va traslladar als Països Baixos (un indret amb una llum especial, segons ella) i es va vincular a la Gerrit Rietveld Academie. En aquest centre va ampliar els seus estudis, va desenvolupar les seves habilitats i va forjar la seva identitat, influida pels grans mestres holandesos.

Cabellut avui dia viu i treballa a la ciutat de l'Haia, on continua desenvolupant el seu propi estil, que es caracteritza per grans retrats de mida natural (llenços de gran format) i l’ús d’una variant contemporània de la tècnica del fresc, amb una paleta de colors reconeixible.

Amb el seu estil distintiu, l'artista multidisciplinària treballa amb oli sobre llenç, dibuixos en paper, escultura, fotografia, poesia, poemes visuals i vídeos. Ha expostat a tot el món, en ciutats com Nova York, Dubai, Miami, Singapur, Londres, París, Mònaco o Seül.

El seu treball artístic s’agrupa conceptualment en col·leccions o sèries de pintura, com ara Frida, The Black Pearl (2010), The Testimony of Black and White (2011), A Portrait of Human Knowledge (2012), The Trilogy of the Doubt (2013) o Dried Tear (2013).

Vídeo resum de l'acte inaugural


 

Galeria d'imatges de l'acte inaugural

Acte d'inauguració del curs acadèmic 2016-2017

 

 

 

Versió digital del número 12 de la revista UPF.EDU

Multimèdia

Multimedia

Multimedia