Publicació del número monogràfic de la revista Atalante:

“Imágenes desplazadas, supervivencias iconográficas: cine y esfera pública”

Número 41. Publicat el 2 de març del 2026

Resultat del projecte de recerca MUMOVEP (Mutacions dels Motius Visuals en l’Esfera Pública. Representacions del poder a Espanya 2017-2021: pandèmia, canvi climàtic, identitats de gènere i conflictes racials, REF: PID2021-126930OB-I00)

Coordinat per Ivan Pintor Iranzo, Glòria Salvadó Corretger, Teresa Sorolla Romero, Jordi Montañana-Velilla

Són temps inquiets i inquietants. Ho escriu Georges Didi-Huberman al seu llibre Les anges de l'histoire. Images des temps inquiets (2025). Estem vivint un moment de canvi i transformació, l’activació d’un nou paradigma visual marcat per la crisi geopolítica i l’afiançament de l’aliança entre tecnologia, economia i guerra, en el si d'una política d’acceleracionisme radical dels esdeveniments (Patrick Boucheron, 2024) i de les seves representacions.

Estem veient com un temps es converteix en un altre temps i ho estem veient en directe. Però no només alguna cosa està canviant, sinó que també hi ha alguna cosa que retorna de manera inesperada en forma de supervivències i d’afectes no resolts (Georges Didi-Huberman, 2025), de líders polítics autoritaris i tecno-oligarques que s’investixen amb els gestos i la veu de dictadors, pretors o fins i tot supervillans del cinema fantàstic i de la ciència-ficció.

Si bé el segle XXI s'ha caracteritzat per un curs d’imatges apocalíptiques en què s’entrellacen els codis cinematogràfics, la imatge-spam (Hito Steyerl, 2014) viralitzada a través de les xarxes socials i una col·lisió cada vegada més accelerada entre esfera pública i privada, amb la guerra a Ucraïna, el genocidi a Gaza i el segon mandat de Donald Trump s'està forjant un nou règim visual basat en la neuroexcitació, la colonització cognitiva de l'atenció i la invisibilització de qualsevol discurs al marge dels propòsits del capitalisme postliberal de la finitud (Pierre Orain, 2025), basat en l’acaparament sistemàtic de recursos, des del petroli veneçolà fins a les terres rares o el gel de Groenlàndia. La condemna a la invisibilitat d’altres lideratges i conflictes de gran rellevància, com la guerra al Sudan, correspon també a una pèrdua progressiva de matís en la concepció visual del món.

Com han assenyalat el filòsof Éric Sadin (2024) i l’artista i investigadora Hito Steyerl (2025) en relació amb la ruptura antropològica introduïda per la IA, no només passa que els ciutadans estiguin exposats a un scroll infinit d’“imatges fantasma” (Sadin, 2025) o imatges “mesquines”, aleatòries i “estocàstiques” (Steyerl, 2025), sinó que estem entrant en una “era de la indistinció” en què resulta cada vegada més difícil determinar l'origen de les imatges i dels textos, al mateix temps que el gran repositori de la xarxa, que no deixa d’incrementar exponencialment el seu consum d'energia, és una “internet morta”, en la qual la producció d'imatges s'ha delegat a la computació a gran escala.

Amb aquest número, volem afirmar la centralitat de la imatge cinematogràfica com a refugi i eina activa de pensament sobre el flux d’imatges de l'esfera pública i com a forma de reapropiació d’un futur que la política extractivista denega. Amb el reel sobre la “Riviera de Gaza” publicat a la xarxa social Truth Social per Donald Trump el febrer de 2025 no només va comparèixer un exercici de cinisme i de violència colonial, sinó també la imposició d’un present aparentment inexorable, davant del qual només el remuntatge d'altres imatges, l'exercici de repolarització, tall i recontextualització pot facilitar una manera de pensar mirant allà on el scroll infinit de les xarxes socials no ens deixa, en aparença, mirar.

Amb articles sobre l’ascendent de Berlusconi en el populisme, la iconografia del cos migrant, les formes perceptives multiespecie en el cinema iberoamericà contemporani, la pandèmia, l’extractivisme i la violència, i entrevistes a cineastes com ara a Sylvain George, Nariman Massoumi i Sanaz Sohrabi, el número es configura com una diagnosi contemporània del desplaçament de les iconografies de l'esfera pública.