El passat 16 de desembre, David Meseguer va defensar la tesi titulada "Anàlisi de la cobertura mediàtica de la revolució tunisiana. Enquadraments, agendes i discurs de la premsa internacional durant l'aixecament popular que va canviar el món àrab", que va tenir com a codirectors als doctors Carles Pont Sorribes i Antoni Segura Mas. En aquest acte acadèmic, el tribunal va estar presidit pel Dr. Christopher Tulloch (UPF), amb la Dra. Gema Martín (UAM) com a secretària i el Dr. Antoni Castel (UAB) com a vocal. La tesi ha obtingut una qualificació d'Excel·lent.

L'experiència del doctorand com a periodista corresponsal a Tunísia, Síria, Líbia i l'Iraq, entre altres països de l'Orient Mitjà, li va permetre abordar amb solvència un tema de naturalesa complexa, que travessa qüestions polítiques, històriques i culturals. Per exemple, els mitjans prenen el dia 17 de desembre de 2010, en què un estudiant i venedor ambulant es va calar foc en Sidi Bouzid protestant contra l'atur i la repressió policial, com l'inici de la revolta àrab. No obstant això, com va assenyalar Meseguer "aquestes manifestacions no van ser producte d'un fet aïllat sinó d'un procés molt més complex". Part d'aquest procés és tingut en compte per l'autor per contextualitzar el seu objecte d'estudi: la cobertura de Le Monde, New York Times i The Guardian sobre aquests dies sagnants, que van acabar amb la dimissió del president Ben Ali, qui governava el país des de 1987.

Meseguer conclou, a partir de l'anàlisi de contingut de les notícies aparegudes en aquests dies i entrevistes a corresponsals, que Al-Jazeera, France 24 i Le Monde van ser els mitjans que van fixar l'agenda informativa. Les relacions històriques i geopolítiques d'aquests mitjans francesos van determinar en bona mesura el seu interès en aquesta cobertura. En el cas dels mitjans estudiats, els temes més abordats van ser l'atur, seguit de la situació econòmica, la corrupció, la llibertat i la censura. En quant a les fonts, aquestes van ser sobretot oficials i d'oposició al règim. Una altra de les conclusions del treball va ser el paper que les xarxes socials van tenir en el conflicte, permetent la coordinació social de les protestes, però per contradivulgant informació basada en rumors, que complicava el treball periodístic en cas d'utilitzar-les com a fonts. Finalment, la recerca també va trobar que els interessos editorials i polítics dels propietaris dels mitjans van influir en les cobertures periodístiques.