Dades generals

☼ Primera publicació: 1923-1924
☼ Traducció: completa
☼ Versificació: en prosa i en vers

El traductor i la traducció

Llorenç de Balanzó i Pons (1860-1927) va ser un empresari català del sector del tèxtil, dramaturg d’obres amb un fort caràcter apologètic (com De pescador a Sant, del 1901, o Fra Francesc, de 1904) i traductor: destaquen els trasllats de Parsifal de Wagner (perduda) i la traducció de la Divina comèdia (Ugarte 2011).

Havent deixat Verdaguer i Callís incompleta la seva traducció, Balanzó va enviar una carta al lector al diari La Publicitat el 8 d’agost de 1924 donant notícia de la seva traducció completa (Gavagnin 2005: 221), publicada a l’editorial Tipografia Catòlica Casals en forma de llibre, en tres volums (van aparèixer entre 1923 i 1924). La crítica no va rebre aquesta traducció d’una manera efusiva (Gavagnin 2025: 223-224; Gómez 2013: 320), tot el contrari: la decisió de no seguir la normativa fabriana i el mètode de traducció excessivament literal, la qual cosa es trasllada amb un ús i un abús d’arcaismes i italianismes, va fer que la crítica mostrés certes reserves (Gavagnin 2005: 224). Sigui com sigui, la traducció de Balanzó també es va publicar a la premsa, en monogràfics dedicats a Dante en motiu de la commemoració del sisè centenari de la mort de Dante (La Revista, Catalana i El Correo Catalán).

Abans de publicar la traducció, Balanzó va publicar un article a La Revista, titulat «L’objecte de la Commedia», en què el traductor exposa la seva visió del text dantesc: «Dante, catòlic sinceríssim, aimador entusiasta, fervent i com ara en diriem rectilini de Veritat, a l’escriure sa Commedia no es proposà res més que apologia d’aquella i la salvació de les ànimes, que és la conseqüència i la fi d’aital apologia» (1921: 263). L’edició publicada té una endreça dedicada a Benet XV, i el text va encapçalat per un “Preludi del traductor” de quaranta tercines encadenades en què explica l’argument de la Divina comèdia i, a través d’una captatio benevolentiae, demana al lector que no sigui massa crític amb el llibre que té a les mans i explica breument un canvi fonamental en el mètode de traducció: si primer emprava una rima únicament femenina per l’alternança de rima masculina i femenina, molt més natural en català. Confrontant els cants que van aparèixer en diverses revistes catalanes amb la versió publicada, es pot veure com el traductor modifica profundament la traducció (Cunill-Sabatés 2024: 112-115). 

Balanzó va traduir el text dantesc doblement: en vers rimat, concretament en decasíl·labs en terza rima, i també en prosa, que el mateix traductor defineix com a poètica. El text va acompanyat d’unes notes del traductor, situades al final de cada cant. La influència del text establert i comentat per Pietro Fraticelli —el mateix traductor ens informa que va seguir aquesta edició— és innegable (Cunill-Sabatés 2024: 117-119). A continuació teniu un passatge, en què podeu veure el canvi de la rima femenina a la combinació de rimes, l’ús dels italianismes i arcaismes que fa el traductor, i també la seva proposta en prosa (exemples extrets de Cunill-Sabatés 2024: 114-115):

No esperèu may del cel veure’l miratge:
jo vinch per a menàus a l’altra riva,
de foch, tenebra y gel etern estatge.
Y tu, qui ets entre aquests ànima viva
vésten d’entre mig llur, qu’es gent difunta!»
Mes com vegé que hi feya aurella esquiva,
digué: «Per altres llochs, per altra punta,
seràs a embarcader; aquí no passes;
lleny més lleuger te cal; el meu no’t munta.»
Y’l Mestre, a n’ell: «Caron, tu’t descompasses.
Se vol així allà hont hi hà potència
per ço que’s vol. Y més rahons no caces.»
De les llanoses galtes, la impaciencia
calmava’l nàuxer d’infernal pantana,
quals ulls s’encerclen de vermella ardencia;
mes, la desnua y laça allau humana,
mudà color y de les dents criqueja
des que Caron son cru parlar desgrana.
(versió publicada a Catalana)

«No cal que confiëu en vèure el Cèl;
Jo vinc per a menâ-us a l’altra riva:
A la tenebra etèrna, el fòc i el gèl.
»I tu, qu’ets entre aquests, ànima viva,
Vés-te’n d’entre ells, car tots aquests son mòrts»!
Mes com vegé que hi fèia aurella esquiva,
Digué: «Per altres llòcs, per altres pòrts,
Seràs a una altra platja per passar;
Lleny més lleuger convé per als teus nòrts»
I el Mestre an ell: «Carón, no t’aïrar;
Es vol així allà on hi ha tot poder
Per ço que’s vol, i més no demanar.»
La barba apaigavà-s, del mariner,
Llavores, de la lívida pantana,
Quals ulls s’encèrclen de rogènc flamer;
Mes la desnúa i lassa allàu humana
Mudà color i va petar de dents
Dés que Carón son crú parlar desgrana.
(Inf., III, 85-103)

«Ai de vosaltres, males ànimes! No esperèu pas veure el Cèl mài més! Jo vinc a cercar-vos per a menâ-us a l’altra platja, a les tenebres etèrnes, i al fòc i al gèl! I tu qui ets aqui, ànima viventa, véste-n d’entre aqueios, qui son mòrts.» Mes al vèure que jo no me’n anava, continuà: «Per un’altra ruta, per altres pòrts, arrivaràs a platja ón púguis passar, no pas per aqui. A tu, cal que’t porti una barca més lleugera que la meva.» I el Mestre li fa: «Carón, no t’hi amoinis, ho vòlen allà ón ho pòden tot. No demànis més explicacions». A l’oir aquests mots, s’aquietaren les llanoses gàltes del nàuxer de les fósques ones, d’ulls encerclats de fòc; però aquelles ànimes làsses, alli desnues, mudàren color i petàren de dents tantost haguéren oit el dur parlament de Carón.

Edicions del text

Dante Alighieri (1923-1924). La Divina Comèdia, de Dant Alighieri traduhida al català en rima i en prosa, 3 vol. Barcelona: Tipografia Catòlica Casals.

Bibliografia bàsica

Balanzó i Pons, Llorenç (1921). «L’objecte de la Commedia», La Revista, CXLIII, 1-IX-1921, p. 263-264.

Cunill-Sabatés, Guillem (2024). La Divina comèdia de Josep Maria de Sagarra: el context històric i la traducció [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Gavagnin, Gabriella (2005). Classicisme i Renaixement: una idea d’Itàlia durant el Noucentisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Gómez Soler, Patricia (2013). El uso ideológico de Dante Alighieri en Cataluña (1889-1921) [tesi doctoral]. Alacant: Universitat d’Alacant.

Ugarte, Xus (2011). «Llorenç Balanzó i Pons». A: Barcardí, Montserrat; Godayol, Pilar (dirs.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo Editorial / Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de les Illes Balears / Universitat Jaume I / Universitat de Vic, p. 55.