Literacitat crítica / Alfabetisme / Cultura escrita

1. ForVid. El vídeo com a format d'aprenentatge lingüístic dins i fora de l'aulaMINECO: "Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad" (RT2018-100790-B-100), 2019 (Modalitat 1; 2019-2021): Universitat Pompeu Fabra. Site: ForVid18.

 

2. Defandom. El fandom en la juventud española. Ajut atorgat en la Tercera convocatoria de ayudas a la investigación (2016) del Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud. Site: Defandom.

 

3. ICUDEL: Identidades y culturas digitales en la red. MINECO, "Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad" (EDU2014-57677-C2-1-R), 2014 (Modalitat 1, projecte coordinat; 2015-2017): Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Lleida (EDU2014-57677-C2-2-R). Site: ICUDEL15.

 

 

4. IES2.0: Prácticas letradas digitales. Materiales, actividad de aula y recursos lingüísticos en línea, MEC, Programas Nacionales del Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica (EDU2011-28381), com a investigador principal, de l'1-1-2012 al 31-12-2014, UPF.  2011. Projecte complet. Site: ies20_1x1.

 

5. Descripció d'algunes pràctiques lletrades recents. Anàlisi lingüística i proposta didàctica, MEC Dirección General de Investigación (HUM2007-62118/FILO), com investigador principal, del 12-12-2007 al 12-12-2010, a la UPF. Participants: 11. Site: practiletrada.

 

6. La competència receptiva crítica: anàlisi i proposta didàctica, HUM2004-03772/FILO, com a investigador principal, del 13-12-2004 al 12-12-2007, a la UPF. Dirección General de Investigación, MEC. Participants: 11. Site: recepcritica.

 

 

Portafoli Europeu de les Llengües

(PEL) Portfoli Europeu de les Llengües espanyol per a secundària: disseny, experimentació, validació i difusió, amb Daniel Cassany com IP, Consell d'Europa i Subdirección General de Programas Europeos (MECD), en els centres següents: MECD, Universitat Pompeu Fabra, Universidad de Valladolid, EOI Madrid. 2001-2004. Participants 3 investigadors i 9 experimentadors d'aula.

Resum: Aquest projecte consisteix a elaborar els materials de l'alumne i la guia docent del professorat del Portfolio Europeu de les Llengües per a secundària (12-18 anys) per a tota Espanya, a més de desenvolupar una experimentació d'aquests materials en 8 centres, amb més de 300 alumnes i en diverses llengües (català, castellà, anglès i francès). En general, els quatre Portfolio Europeus de las Lengües espanyols abasten des dels 3 anys fins a l'edat adulta i es caracteritzen per incorporar les llengües maternas de l'aprenent, emfasitzar les funcions formatives i incorporar detallades guies didàctiques. En concret, l'experimentació realitzada amb el PEL d'educació secundària va desenvolupar una metodologia d'implementació, amb qüestionaris i tests, i va obtenir dades sociolingüístiques interessants, que es resumeixen en la memòria final. Vegeu articles i llibres de resultats d'aquest projecte.

 

Divulgació científica

1. Anàlisi del discurs de la divulgació en les ciències de la vida. Elaboració conceptual i procediments discursius, BFF2000-0932; amb H. Calsamiglia com a IP, (2001-2003), UPF. Plan Nacional de Investigación Científica, MEC. Participants: 7.

Resum: La divulgación de la ciencia configura un espacio comunicativo que pone en contacto el saber especializado de los expertos con el saber común de la ciudadanía. Para conseguir que un público amplio pueda acceder a los avances de la investigación, divulgadores y audiencias desarrollan complejas operaciones de orden cognitivo, discursivo y gramatical, que se proyectan verbalmente en los textos, con estructuras retóricas, marcas enunciativas y estilos sintácticos y léxicos particulares. El conocimiento sistemático de dichos rasgos lingüísticos debe incrementar la cualidad y la competencia discursiva de sus autores, en un momento en que la comunicación pública de la ciencia se está convirtiendo en una demanda social creciente y necesaria. Este proyecto propone establecer un marco teórico de análisis de la divulgación científica, así como describir sus rasgos lingüísticos peculiares, a partir del estudio empírico de casos de divulgación en el ámbito de la salud y la medicina. Como objetivo general, se pretende formular un modelo teórico de 'recontextualización' del saber científico, de orientación pragmático-discursiva, que pueda dar cuenta de todos los fenómenos cognitivos y lingüísticos observados. Como objetivos específicos, se analizará:

a) la reelaboración de redes conceptuales;

b) la construcción textual de las mismas a partir de procedimientos discursivos prototípicos, y

c) la orientación argumentativa subyacente a los enunciados, junto a las representaciones sociales del mundo de la ciencia.

El propósito final consiste en proporcionar instrumentos  para la formación de los comunicadores, tanto científicos como mediadores, en el contexto de la sociedad de la información y del conocimiento.

 

2. Anàlisi discursiva de la divulgació científica: aspectes pragmàtics, textuals i retòrics (DGES, núm. PB96-0292), amb Helena Calsamiglia com a IP, 1997-2000), a la UPF, Plan Nacional de Investigación Científica, MEC (Dep. de Traducció i Filologia i Comunicació Audiovisual. Participants: 7.

Resum: La Ciència es converteix en cultura en el moment que la societat té accés directe al discurs científic a través del llenguatge de la divulgació del saber. En aquest sentit, es pot afirmar que la divulgació científica no només informa, sinó que també forma la societat. Ciència i Societat interactuen por excel·lència en l'espai discursiu creat pel llenguatge divulgatiu. Aquest projecte d'investigació pretén analitzar des d'una perspectiva lingüística interdisciplinària (discursiva, textual i pragmàtica) el fenomen de la divulgació del saber en els mitjans de comunicació (publicacions periòdiques, conferències, debats, televisió, vídeo, cinema, etc). La nostra proposta té com a objectiu iniciar el treball conjunt de recerca aplicada entre estudiosos del discurs, en la primera fase d'un estudi d'abast més ampli sobre el discurs de la divulgació de la ciència. El propòsit d'aquesta primera fase contempla tres aspectes:

a) Precisar i afinar un primer model de descripció de la situació i el text de la divulgació oral i escrita, incorporant els mètodes que es considerin apropiats per a l'anàlisi d'aquest tipus de discurs.

b) Establir la panoràmica del discurs de divulgació al nostre país i recollir mostres representatives de textos de difusió oral, escrita i audiovisual. Comparar amb mostres de referència d'altres països europeus, com Gran Bretanya i França.

c) Iniciar l'aplicació del model en estudis monogràfics de textos on s'estudiïn principalment la situació pragmàtica, el registre i els recursos expressius usats.

Els resultats d'aquesta primera fase haurien de servir per a establir les hipòtesis de recerca del discurs de la divulgació, pel que fa als nivells diferents de transmissió del contingut informatiu, els propòsits de la difusió, els canals usats, els gèneres, i el llenguatge propi de la comunicació persuasiva i eficient En les fases següents es contemplaria la construcció d'un corpus de textos divulgatius.

 

Altres

1. Configuració morfològica i estructura argumental: lèxic i diccionari (DIGICYT, núm. PB93-0546-C04-02), IP: M. Teresa Cabré,  21-9-94 --- 30-9-97, Universidad de Girona, Pompeu Fabra, Autónoma de Madrid, País Vasco. Plan Nacional de Investigación, MEC. Participants: 8.

2. Informatització i estudi del Corpus 92 (llengua escrita per aspirants a estudis universitaris) (DIGICYT, núm. PB93-0392), IP: M. Paz Battaner, 21-7-94 --- 21-7-97, Universitat UPF. Plan Nacional de Investigación, MEC. Participants: 7.

3. Anàlisi de dades de textos plurilingües amb una finalitat constructiva textual, discursiva o contrastiva lingüística, P197.010, IP: M. Tricás, 4-2-98 --- 4-2-99, UPF.