Tipus d’assignatura: obligatòria.

Grups de 3; en el cas de la modalitat de recerca bàsica, poden ser individuals, en parelles o en grups de 3. 

Crèdits: 6.0

Període d'impartició: anual.

• Competències: Les competències a assolir són les pròpies del grau en Publicitat i Relacions Públiques, vinculades als diferents perfils professionals del sector de la publicitat i les relacions públiques. De forma general, es tracta de:

  •  Entendre i aplicar les  variables dels contextos socials, polítics, econòmics i comunicatius que incideixen en la pràctica de la publicitat i les relacions públiques.

  • Desenvolupar la capacitat crítica i analítica de les dades que s'han de considerar per a elaborar estratègies de comunicació.

  • Capacitat per detectar canvis i noves tendències.

  • Capacitat per idear estratègies i missatges de publicitat i de relacions públiques.

De forma més específica, el TFG ha de servir per a treballar les següents competències:

• Capacitat d’abstracció i anàlisi.

• Cercar informació acadèmica i discriminar les diferents fonts.

• Argumentar de forma escrita i fer deduccions.

• Actuar amb rigor i sistemàticament.

• Capacitat per a interpretar els resultats i induir postulats teòrics.

• Capacitat per investigar sobre les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats a l’entorn d’una marca o producte

• Capacitat per dissenyar una estratègia de comunicació publicitària, de comunicació social, institucional i política o de relacions públiques.

• Capacitat per crear i produir missatges de publicitat i de relacions públiques.

• Capacitat per avaluar una campanya.

• Objectius de Desenvolupament Sostenible: Des del grau en Publicitat i Relacions Públiques i des de la UPF s'encoratja a alinear els TFG amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per Nacions Unides:

  • ODS1: Fi de la pobresa

  • ODS2: Fam zero

  • ODS3: Salut i benestar

  • ODS4: Educació de qualitat

  • ODS5: Igualtat de gènere

  • ODS6: Aigua neta i sanejament

  • ODS7: Energia neta i assequible

  • ODS8: Treball digne i creixement econòmic

  • ODS9: Indústria, innovació i infraestructures

  • ODS10: Reducció de les desigualtats

  • ODS11: Ciutats i comunitats sostenibles

  • ODS12: Consum i producció responsables

  • ODS13: Acció climàtica

  • ODS14: Vida submarina

  • ODS15: Vida terrestre

  • ODS16: Pau, justícia i institucions sòlides

El TFG té tres modalitats principals: recerca aplicada (briefing), recerca acadèmica i projecte de comunicació interactiva . A més, s'afegeixen dues modalitats complementàries més: producció artística i assaig com a submodalitats de la recerca aplicada. El TFG s’elabora en grups de 3 persones; excepte en el cas de la modalitat de recerca bàsica, en la què poden ser individuals, en parelles o en grups de 3.   

Un TFG de recerca aplicada es basarà en un briefing d'un client particular que necessita una solució a un problema de comunicació estratègica, persuasiva o de marca. Un TFG de recerca bàsica no té un client sinó que l'objectiu ve marcat per la necessitat de posar a prova una teoria mitjançant hipòtesis novedoses i originals. Per exemple, si algú vol fer un pla de comunicació per a l'hospital on està fent les pràctiques curriculars, es tracta d'un TFG de recerca aplicada i necessitarem un briefing donat o elaborat pel propi alumne; però si algú vol fer un TFG sobre l'experiència pacient en l'àmbit de la comunicació de la salut, llavors seria un TFG de recerca bàsica. I si directament es planteja un briefing per resoldre un problema de comunicació mitjançant canals interactius, com per exemple una app dque gamifica la comunicació en l'àmbit de la salut o directament amb una entitat com el Banc de Sang, llavors és un projecte d'interactius.

Els alumnes han de proposar a la Direcció del Grau un TFG (tema i objectius) original, rellevant i novedós, i informar la seva modalitat. La proposta serà finalment acordada amb el tutor o tutora en la primera tutoria. Els alumnes poden basar-se en motivacions personals o inspirar-se amb organitzacions amb les que tinguin algun tipus de vincle (familiar, social, de pràctiques, etc.) per a fer la proposta de TFG. També hi ha la possibilitat de fer un TFG proposat per la Direcció del Grau amb dos mecanismes que s’expliquen a continuació. 

D’una banda, internament, els grups de recerca del Departament de Comunicació de la UPF faran propostes de TFG en el marc del React Lab, que és un lab de la Sotsdirecció de recerca del Departament mitjançant el qual un TFG es podria integrar en un projecte finançat públicament i gaudir de recursos del projecte i del propi grup de recerca (monetaris per finançar la recerca, col·laboracions, assessoraments, beques, congressos i viatges...) (veure briefs a la pestanya React Lab). D’altra banda, també poden arribar propostes externes de col·lectius, organitzacions o entitats a través de la plataforma Response UPF, una plataforma creativa que té com a objectiu esdevenir un focus de creació i de coneixement (accions, campanyes, plans i estratègies) per a qualsevol entitat sense recursos envers una comunicació estratègica responsable (veure briefs a la pestanya Response UPF). Tant el React Lab com Response UPF poden proposar TFGs de qualsevol de les modalitats.

A més de fer una proposta pròpia, al formulari, els estudiants hauran de registrar si es postulen als projectes del React Lab i del Response UPF i a quins concretament. Finalment, existeix la possibilitat de realitzar un TFG Integrat en col·laboració amb estudiants d’altres graus de la Facultat de Comunicació o d’altres facultats de la UPF. 

Cada tutor de TFG realitzarà un mínim de set tutories durant l’any acadèmic amb cada grup de TFG. 

El TFG consta de 4 fases que s’han d’abordar amb la màxima profunditat possible tenint en compte la càrrega docent i d’aprenentatge Tallers-TFG (26 crèdits):

1. Recerca: aquesta fase consta de dues parts. En primer lloc, cal fer un marc teòric/conceptual basat amb teories, informacions o dades recopilades; o les anàlisis formatives de la situació, l’organització (i la competència -e.g. benchmark) i els públics, segons la necessitat del projecte. En segon lloc, caldrà fer un treball empíric en què es recopilaran dades noves rellevants que fonamentin les decisions estratègiques. Els apartats han de ser: marc teòric/conceptual/anàlisis, preguntes de recerca o hipòtesis, metodologia i resultats. En el cas de la recerca bàsica, les preguntes, mètode i resultats faran una contribució teòrica; en el cas de la recerca aplicada a client, la recerca permetrà conèixer millor al sector o als públics (e.g.desk research). Aquesta fase es tractarà a les sessions de tallers 1, 2 i 3, i constitueix el primer entregable a lliurar abans del Tribunal de Recerca-Estratègia.

2. Estratègia: el TFG haurà d’establir els eixos estratègics per a assolir els objectius definits, emmarcant el camp d’acció en la publicitat, les RP, la comunicació social/institucional i política,  la comunicació interactiva, les xarxes socials, el màrqueting, o qualsevol altre àmbit de la comunicació estratègica. La proposta s’haurà de dimensionar segons un calendari i els recursos disponibles del client. Aquesta estratègia s’ha de desenvolupar totalment, especificant les dimensions rellevants, com ara un DAFO, els territoris amb mapes de posicionament, una priorització dels públics, etc.  Aquesta fase es tractarà a les sessions de tallers 4, 5, 6 i 7; i constitueix el segon entregable a lliurar abans del Tribunal d’Estratègia-Creativitat. En el cas dels TFG de recerca acadèmica, aquesta fase es pot endarrerir o minimitzar sensiblement d’acord amb el tutor/a i segons el tipus de TFG, tot i que es recomana aplicar el pensament estratègic al procés de recerca i, excepcionalment, dissenyar una estratègia de discussió, difusió i promoció de la recerca com a tal. Finalment, la proposta estratègica haurà d’incloure l’acció social o la comunicació estratègica responsable de forma específica amb una estratègia ad-hoc o de forma transversal a l’estratègia proposada. El TFG haurà d’explicar explícitament com la seva proposta és socialment  responsable i quins objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de la Agenda 2030 de Nacions Unides incorpora. 

3. Creativitat: en aquesta fase, s’haurà de desenvolupar el concepte creatiu de l’acció, campanya, pla de comunicació... proposats.  S’hauran d’utilitzar les diferents eines creatives i mostrar exemples (e.g. mock ups) per tal d’il·lustrar com s’adapta la creativitat als diferents mitjans, contextos i públics. D’igual forma que a la fase d’estratègia, els TFG de recerca acadèmica es poden beneficiar de tècniques de creativitat i visualització en les diferents fases de la recerca (recollida o interpretació de les dades), així com, si s’escau, per a  la promoció de la recerca a diferents mitjans, com amb un vídeo per penjar a Youtube o enviar a la web o al canal de Youtube d’un grup de recerca, o  a les xarxes socials, algunes de les quals són específicament acadèmiques. 

4. Producció: es demana produir algunes peces així com fer un pla de negoci que inclogui un pressupost, un pla de contingències, un resum executiu i una presentació a client. Finalment, els TFG de recerca acadèmica poden elaborar materials de recerca d’índole molt diferent: protocols, fact sheets, guies, video explicatiu…, o implementar la campanya en xarxes, així com discutir les línies futures i/o preparar una proposta per a un convocatòria de recerca, sempre segons tipologia de TFG i d’acord amb el tutor/a.

A finals del tercer trimestre hi haurà la defensa final  del TFG. Aquesta presentació tindrà formats diferents en funció de la modalitat de TFG. El TFG de la modalitat de recerca aplicada (briefing) i de comunicació interactiva es presentaran de forma breu en una trobada amb experts i professionals del sector (pitch), en la qual se’ls mostrarà i explicarà el producte desenvolupat. El TFG de la modalitat de recerca acadèmica es presentarà en una sessió de pòsters davant del professorat de la Facultat. Els TFG de la modalitat producció artística i de la modalitat assaig es podran presentar en format pòster o en format pitch en funció de les seves característiques, i sempre d'acord amb el criteri del tutor o tutora. El tutor o tutora farà arribar als estudiants les indicacions pertinents per preparar la presentació pública del TFG (hora i lloc; durada; continguts).

Entre el 26 /09 i el 02/10, els alumnes hauran de fer una proposta de TFG en grups de 3 (o individuals, en parelles o en grups de 3 en el cas de la modalitat de recerca bàsica), optant per una de les modalitats de treball i informant si el grup també es postula a una proposta del React Lab o del Response UPF. També s’hauran de prioritzar tres tutors. Amb tota aquesta informació, la Direcció assignarà el/la tutor/a definitiu/va a principis del curs acadèmic, i el grup ja podrà contactar amb el tutor i fer la primera tutoria, en què s’aprovarà el tema i el briefing proposat.

El tutor/a és responsable de la direcció del procés de realització de TFG en la seva integritat. Tot i així, els tutors/tutores tindran el recolzament dels diferents professors i professores de tallers i dels tres tribunals (recerca, estratègia i final), així com de la coordinadora de Tallers-TFG.  La implicació del tutor amb el TFG ha de ser la de la direcció d’un treball amb una càrrega de 6 crèdits ECTS. En cas que el tutor/a o els/les alumnes veiessin possibilitats de fer un treball més complex i/o extens, donar continuació al treball o explotar els resultats en altres àmbits (com per exemple, articles científics, informes de qualsevol tipus, congressos o concursos), cal posar-se en contacte amb la direcció dels estudis. En cas de tenir el vistiplau de la direcció, aquest treball suplementari es podria dur a terme una vegada el TFG ha estat avaluat. 

Tot i que les activitats formatives dels tallers (sessions magistrals, seminaris, tribunals i mentories) són presencials, les tutories de TFG no ho són necessàriament.  Es planificarà un nombre fix de tutories amb els alumnes (al voltant de 7 en tot el curs). Els estudiants també podran demanar tutories extraordinàries, que es realitzaran si el/la tutor/a ho creu oportú.

Hi ha la possibilitat que el tutor convoqui una o més sessions públiques en què els autors dels treball hauran d’exposar o debatre’n els aspectes principals. Aquestes sessions serviran per a què la resta d’estudiants i la comunitat universitària en general puguin beneficiar-se de les aportacions realitzades pels treballs. A això cal sumar-hi la cerca, lectura i elaboració de recensions/comentaris de text sobre bibliografia; així com la recopilació d’informació a través de les TICs o plataformes virtuals i a través de visites a les empreses i/o entrevistes a professionals. Per últim, els estudiants tenen la responsabilitat d’elaborar el TFG en la seva integritat de manera autònoma.

El TFG està inclòs en el marc educatiu de la UPF EDvolució.

Tot i que l’estructura, format, extensió i format definitius del TFG serà acordat amb el/la tutor/a i depèn en certa mesura de la modalitat i del tema/objectius de cada TFG, aquesta és l’estructura estàndard que s’espera: 

• Introducció: on s’haurà de posar en valor l’objecte d’estudi des d’un punt de vista acadèmic i professional i s’especificaran els objectius. En el cas de recerca aplicada, s’incorporarà aquí el brief en el que es basa el projecte. També es pot incloure la motivació personal del TFG així com els conceptes bàsics que es treballaran. 

• Anàlisi/Marc teòric o conceptual: es tracta d’una escriptura argumentativa en què s’intentarà actualitzar el coneixement de la qüestió (teoria, concepte o sector professional d’una marca, producte o entitat). Es valorarà la citació adequada d’almenys 20 fonts rigoroses o de rellevància: articles científics, llibres o manuals en el cas de la recerca bàsica (es recomana fonts com Scopus, Google Scholar o Mendeley); o informes, webs públiques i d’organismes privats, articles de divulgació o resultats d’estudis, en el cas de la recerca aplicada (a tall d’exemple, es recomana fonts com Stadista, Pew Research Center..., o organismes propis del sector -associacions de consumidores o d’empreses, EGM..., o mitjans de comunicació locals i globals). L’objectiu d’aquesta fase és conèixer les variables rellevant que intervenen en l’objecte d’estudi, conèixer teories que puguin ser útils per a entendre la qüestió i formular preguntes o hipòtesis sobre el buit de coneixement trobat. 

• Mètode: es detallarà el mètode i els passos concrets i detallats del treball empíric: calendari, participants, duració, eines de difusió i de recopilació de dades i codificació

• Resultats: s’haurà de mostrar l’anàlisi quantitatiu i/o qualitatiu de la recerca, per tal de garantir que es tracta de resultats originals.

• Conclusions: interpretació de resultats, contribució teòrica, resum del treball, limitacions i futures línies.

• Estratègia: s’ha de fer una proposta estratègica complerta. Tot i que el contingut dependrà del tipus de treball, els objectius i el client, es recomana incloure DAFO, proposta de valor, territoris, mapes de posicionament, públics, customer journey, touchpoints,  brand pyramide (si s’escau), etc.; o un pla de difusió i promoció de la recerca a mitjans digitals  (web, xarxes) i/o a esdeveniments acadèmics online i presencials. En el cas del TFG de recerca acadèmica, aquesta part pot no ser un apartat explícit. 

• Creativitat: en aquesta fase, s’haurà de desenvolupar el concepte creatiu de l’acció, campanya, pla de comunicació... proposats.  S’hauran d’utilitzar les diferents eines creatives i mostrar exemples (e.g. mock ups) per tal d’il·lustrar com s’adapta la creativitat als diferents mitjans, contextos i públics.  En el cas del TFG de recerca acadèmica, aquesta part pot no ser un apartat explícit.

• Producció: es demana produir algunes peces així com fer un pla de negoci que inclogui un pressupost, un pla de contingències, un resum executiu i una presentació a client; o en el cas de la recerca acadèmica, un vídeo de difusió i promoció de la recerca, o d’altres materials esmentats anteriorment, així que com treballar la web i les xarxes personals i/o del grup de recerca.

• Annexos: documents de rellevància pel treball materials de l’organització, informes externs, clipings, transcripció d’entrevistes i focus, bases de dades, etc. 

Es recomana que l’extensió estigui al voltant de les 30.000 paraules, tot i que dependrà de la modalitat, tema, estructura o estil i qualitat de la redacció.

El format dels TFG de producció artística i d'assaig serà acordat entre estudiants i tutor/a. Els estudiants, d'acord amb el seu tutor, poden plantejar un TFG que consisteixi en l'elaboració d'una proposta artística o bé en un assaig sobre una temàtica de rellevància social i política. En tots dos casos, el treball haurà d'anar acompanyat d'un pla de comunicació per donar-ne a conèixer els resultats.

La nota final serà el resultat de l’avaluació de tres parts:

a)   Avaluació de seguiment per part del tutor (30% de la nota final).

b)   Avaluació final del projecte, estudi, memòria o treball per part del tutor (50% de la nota final).

c)   Avaluació de la presentació pública del projecte, memòria o treball per part dels experts i professors (20% de la nota final).

El TFG s’aprova si s’assoleix una nota mitjana final igual o superior a 5 sobre 10. La presentació pública i el seguiment de les tutories no són recuperables.

El treball o memòria en pdf s’haurà de penjar a una tasca oberta a l’Aula Global. Es recomana també signar electrònicament l’autorització a publicar-lo al repositori, a través de l'enllaç proporcionat a l'aula global.

En cas de suspendre el TFG en el període d’avaluació ordinària, es podrà presentar durant el període de recuperacions del mes de juliol. L’avaluació en el període de recuperació seguirà els mateixos criteris que en el període ordinari.

En cas de suspendre el TFG en el període d’avaluació ordinària, es podrà presentar durant el període de recuperacions del mes de juliol. L’avaluació en el període de recuperació seguirà els mateixos criteris que en el període ordinari.

Santana, Eva (2021). El plan de comunicación paso a paso. Barcelona: Hoaki Books.

Aquests són els possibles tutors/es de TFG i les línies d’especialització de cadascun. Els alumnes han de proposar un TFG  ajustat a alguna d’aquestes línies (sobretot en el cas de recerca acadèmica) i proposar/prioritzar tres possibles tutor/es. La Direcció assignarà finalment un tutor/es que hi estigui especialitzat. El tutor podrà adaptar o matisar la proposta inicial del grup.  

• Carlos Alberto Scolari: 

 Anàlisis de l’ecologia i l’evolució dels mitjans

Anàlisis de processos de mediatització

Anàlisi d’interfícies (en sentit ampli)

Anàlisi de plataformes

Anàlisis de narratives transmèdia

• Maria Pilar Medina Bravo: 

Coordinadora del grup de recerca Critical Communication (Criticc) . Les seves principals àrees d’investigació inclouen i combinen l'anàlisi crítica de la comunicació des de la perspectiva feminista i l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12 (Producció i Consum responsables). 

• Monika Jimenez Morales: 

Mònika Jiménez-Morales és Doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. La seva principal línia de recerca es centra en l’àmbit de la comunicació i la salut, concretament en la incidència de la publicitat en els trastorns de la imatge corporal i en l’alimentació. La seva línia de recerca secundària, vinculada a la seva trajectòria professional, s'orienta a l'àmbit de les Relacions Públiques i la comunicació corporativa i, concretament, a l'organització d'esdeveniments.

• Matilde Obradors Barba: 

Creativitat publicitaria. Ha treballat en agències de publicitat multinacionals en marques rellevants.              - Producció audiovisual (guió i realització d'espots, curtmetratges i documentals). Ha rebut premis a curtmetratges realitzats.                                   

- Producció artística (videoart, accions al paisatge, performance). Ha exposat a galeries i centres culturals.                                                                   

- Producció Audiovisual i Cultural en Social Media Live Streaming (SMLS), a fàbriques de creació i centres d'art.                                                               

- Investiga la hibridació actual entre l'art i la comunicació.                                   

- Tracta temes socials, aborda espais ferits: dona, paisatge, alimentació, immigració.                                    - Actualment, està dirigint dues tesis doctorals de Recerca Aplicada; una basada en la pràctica artística, sobre el cos femení com a territori; i l'altre sobre el documental social participatiu i la cerca d'identitat en la pèrdua de memòria, dintre del grup de recerca Digidoc, en arts digitals i producció artística.  

• Ignacio Murillo Fort: 

L’Ignasi Murillo, a més de docent, ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional al món de l’agència consolidant la seva experiència en les següents àrees:

Consultoria de negoci en llançament i re-llançament de marca

Planificació estratègica de construcció de marca

Estratègia integral de comunicació

Comunicació digital

Comunicació corporativa

Estratègies de sostenibilitat ESG

Comunicació per Entitats Socials / Tercer Sector

Comunicació healthcare

Disseny de models empresarials i emprenedoria

• Frederic Guerrero Sole: 

Els meus entorns de recerca actuals són les xarxes socials, i en particular Twitter i TikTok. En aquest moment, la meva recerca es focalitza en la presentació online (marca personal), la interacció parasocial en plataformes digitals de compartició de vídeos breus (TikTok), i l’ús de la intel·ligència artificial (AI) en plataformes digitals i els seus efectes en l’audiència. El meu camp d’aplicació preferent, però no exclusiu, és la comunicació política. 

• Jordi Xifra Triadu: 

Jordi Xifra és catedràtic del Departament de Comunicació de la UPF. Investigador en relacions públiques, disciplina sobre la qual ha publicat més de cinquanta articles acadèmics i escrit una desena de llibres. La seva recerca s’ha centrar més específicament en el lobbisme i els grups

d’influència, la diplomàcia pública, la historia (factual i intel·lectual) de les relacions públiques, així com les relacions entre el cinema, la propaganda i les relacions públiques. Actualment també dirigeix la fundació Centro Buñuel Calanda, dedica a fomentar l’obra del cineasta Luis Buñuel.

• Abigail Parra Checa: 

Vaig acabar el Grau de Publicitat i Relacions Públiques a la UPF  l'any 2017, amb itinerari de RP i postgrau de Xarxes Socials al TecnoCampus-UPF Mataró (juliol 2022)

Experiència des del 2010 portant xarxes socials, campanyes amb influencers i esdeveniments en línia i off-line, així com relació amb premsa; amb marques com Lindt, Hotels Barceló, Qué hacer en Barcelona, Campus Enric Masip, Maystar Cosmética (Multinacional), entre d’altres.

Especialitzada en marca personal i esports, portant la comunicació de l'atleta medallista olímpica María Vasco (posicionament i reputació); així com el món del running: curses, marques esportives, influencers, atletes, clubs; treballant tant com Freelance, com a Revistes sectorials: Runners World, Oxígeno (montaña), TrailRun i Corredor.

• Ramón Balcells Vela: 

Creatiu, docent i investigador. 

Les seves línies d’especialització professional són la conceptualització creativa i la creació audiovisual (guió, direcció i muntatge).

A través de la seva productora, Cortado Films, desenvolupa els seus projectes artístics, des de curtmetratges a videoinstal·lacions. En el sector cinematogràfic ha estat a ajudant de cineastes com Pere Portabella, Albert Serra, Lluís Miñarro o José María de Orbe.

Va ser co-fundador i responsable audiovisual de l'agència de publicitat Jaimito. Ha treballat com a redactor creatiu i especialista audiovisual tant a clients i agències com de manera autònoma.

En l’àmbit de la recerca acadèmica està interessat en el cinema d'avantguardes, la quotidianitat i les cruïlles entre el cinema i altres disciplines (pintura, poesia, filosofia). El 2022 inicia la seva tesi doctoral aplicada a la UPF.

• Josep Maria Brugués: 

Expert en formació de portaveus i comunicació en situacions de crisi. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Postgrau RRPP a la Universitat de Washington, a Seattle (Estats Units).

Ha estat director de comunicació a la Universitat de Girona, Roche Diagnostics, Grup BBDO Espanya i PortAventura. Ha estat consultor y assessor de comunicació a les agències: Llorente y Cuenca, Burson-Marsteller i Weber Shandwick.

Fa docència en diferents universitats sobre comunicació corporativa i sessions formatives al Col·legi de Periodistes de Catalunya de com fer un pla de comunicació i com fer un Manual de crisi.

• Francisco Javier Ruiz Collantes: 

Líneas de trabajo:

Semiótica y Análisis de Discurso especialmente en los ámbitos de la comunicación publicitaria y marketing y de la comunicación política y social.

Desarrollo de proyectos de diseño y comunicación publicitaria para marcas, productos y servicios en las fases de análisis e investigación, estrategia y creatividad. Ha colaborado, como consultor, con marcas del mercado español e internacional.

Metodologías y procesos de creatividad

• Juan Jesus Arrausi Valdezate: 

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat del País Basc. Postgrau en disseny gràfic a Suïssa. Doctor en Belles Arts per la UB. Màster en Psicologia de l’Educació.  

Dissenyador, ensenyant i aprenent. Ha realitzat diverses col·laboracions docents amb escoles i institucions d’Espanya, Itàlia, Suïssa i UK. Des de 2006 és professor associat a la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona 

És CEO de Teaching Designers Alliance www.teachingdesigners.org . Coordinador de l’equip d’investigació-intervenció peda­gògica SINTEdi. Coordinador de l’Àrea Pedagògica a Elisava.  

La seva àrea de recerca és la pedagogia del disseny. Com a professional treballa dins de les especialitats de: disseny gràfic, tipografia, identitat de marca i disseny editorial. 

• Lluís Mas Manchon:

Lluís Mas és llicenciat en Publicitat i RP per la Universitat d’Alacant i doctor en Comunicació Audiovisual i Publicitat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca són la comunicació de marca i corporativa (branding), la responsabilitat social corporativa i  les relacions públiques en mitjans digitals i socials. Més concretament, ha publicat treballs sobre sound branding, branding polític en xarxes socials o RSC en contextos de crisis i dirigida a públics joves. Aplica metodologies diverses: experimentals, quantitatives o qualitatives.  

• Manuel Palencia-Lefler Ors: 

Coordinador del Grup de Recerca en Comunicació Científica de la UPF

Línies de recerca:

Comunicació científica. 

Fundraising. 

Soundbranding. Música i comunicació. 

Comunicació estratègica i R

• Toni Aira: 

Toni Aira i Foix és periodista i doctor en comunicació. La seva tesi doctoral (2007) està dedicada a l’anàlisi de la influència de l’agenda mediàtica sobre les agendes política i pública. Les seves línies d'especialització/recerca es dediquen precisament als actors implicats en aquesta interacció: la comunicació política i institucional, i els assessors de comunicació i estratègia. Director del Màster en Comunicació Política i Institucional de la UPF-BSM. Membre del Comitè Acadèmic de l’Associació de Comunicació Política (ACOP). És professor a la Facultat de Comunicació i a la de Ciències Polítiques i de l'Administració de la UPF, i col·labora en diferents mitjans de comunicació com La Vanguardia, TV3, RAC1 i RTVE.

• Ferran Blanch: 

Ferran Blanch (Barcelona, 1964).  Llicenciat en Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona, i diplomat en Màrqueting i Publicitat a ESMA. Postgrau de Traducció Inversa a la Universitat de Salford (Manchester). Vaig iniciar la meva carrera en el món del màrqueting i la publicitat com a copywriter a diverses agències de Barcelona (HDM, Vizeversa), fins a ocupar els càrrecs de director creatiu i director creatiu executiu a Tiempo/BBDO durant disset anys. Des del gener del 2011, ocupo el càrrec de director creatiu de Mother Tongue Writers, una agència de Londres especialitzada en la creació i adaptació de continguts de màrqueting i publicitat. 

Professor associat de la Universitat Pompeu Fabra des de 2005. Assignatures: «Creació de missatges publicitaris», «Tècniques d’ideació» i «TFG», al grau de Publicitat i Relacions Públiques i «Traducció i publicitat» al grau de Traducció i Interpretació.

• Albert Font: 

Actualment realitzant tasques de direcció de projectes d'investigació de mercats i estratègia de comunicació de marca a SOCIAL BEATS. Molts anys d’experiència en la recerca d’insights, posicionament i estratègia de marca en sectors B2C-B2B, per a marques multinacionals i locals de diferents categories: FMCG, serveis banca i assegurances, alimentació, cosmètica, farma, mobilitat, tecnologia, esports, oci, sostenibilitat, educació, etc…  tant per a grans marques i com per a marques més locals. Vaig ser planificador estratègic a BBDO i responsable d'investigació qualitativa al grup KANTAR. He realitzat l'activitat docent en estratègia de comunicació i investigació a UPF i Universitat Católica Boliviana.

Aquests projectes no tenen un objectiu concret perquè esbrinar-lo i proposar-lo forma part del TFG en acord amb el client. Per tant, es tracta en general de conèixer la situació de l'entitat, esbrinar les seves necessitats comunicatives i elaborar i potencialment produir una proposta original.

Projecte 1: Donar a conèixer l’entitat i posicionar COHABITAC com el referent en lloguer social a Catalunya

Organització:

COHABITAC

Cohabitac és la coordinadora de fundacions promotores i gestores d’habitatge social de lloguer a Catalunya. Treballa per combatre l'exclusió residencial i els seus efectes mitjançant la promoció, compra i gestió d'habitatges de lloguer social sota estrictes criteris de bones practiques.
Contribuïm a incrementar un parc d'habitatges assequible i amb garantia d'estabilitat en el temps mentre vetllem per les necessitats socials i assistencials de qui més ho necessita.

Contingut del Projecte:

Donar a conèixer l’entitat i posicionar COHABITAC com el referent en lloguer social a Catalunya

Millorar el coneixement sobre el lloguer social i conscienciar a la societat catalana sobre la importància d'aquest model d'habitatge per a fomentar la igualtat i la justícia social.

Posicionar a COHABITAC com una entitat compromesa amb la defensa del dret a un habitatge digne per a tots els ciutadans. L'objectiu és canviar la percepció col·lectiva sobre el lloguer social i posicionar a COHABITAC com a referent en el sector.

Encàrrec:

Recerca
Aclarir els termes de lloguer social, lloguer assequible i lloguer molt social, i així, contribuir a allunyar de la ment col·lectiva la confusió que existeix entre aquests conceptes.

Estratègia
Crear pla i campanya de comunicació

Creació d’acció que posicioni com a referent i que es repeteixi de forma anual: (ex. esdeveniment, informe, trobada…)

Creativitat
Gràfica de la campanya
Copy

Producció
Continguts i peces per comunicar
Definició de formats

Projecte 2: DJOUMA - Programa de captació de socis

Organització:

DJOUMA

Djouma és una associació de cooperació internacional que des de l'any 2015 treballa en la missió de garantir el dret a una salut i una educació inclusives, equitatives i de qualitat, així com l'apoderament de les dones a Mali mitjançant el suport a entitats i iniciatives locals.

Laia Dosta (Alumni UPF) empreñadora d’impacte, és una de les fundadores d’aquest projecte

Contingut del Projecte:

Programa de captació de socis

Actualment, l'entitat es finança amb fons de subvencions d'altres entitats i col·laboracions puntuals d'empreses privades.
Necessita aconseguir una base social de socis que col·laborin amb el projecte.

Encàrrec:

Recerca
Definir comunitat i públics sensibles en aquesta causa

Quines metodologies es treballen per tenir socis de projectes de cooperació: apadrinament, viatges, etc

Estratègia
Definir metodologia de captació de persones associades

Crear i definir un programa de captació de socis individuals i empreses

Pla d’actuació i implementació del programa

Creativitat
Gràfica
Copy

Producció
Continguts i peces per comunicar
Definició de formats

Projecte 3: GIMNÀS SOCIAL SANT PAU

Organització:

GIMNÀS SOCIAL SANT PAU

El Gimnàs Social Sant Pau és un projecte pioner de cohesió i transformació social que, amb més de 80 anys d’història, combina l’oferta esportiva solidària i el servei de dutxes per a aquelles persones que no poden rentar-se a casa.

El seu origen es remunta als anys 40, quan acull la primera piscina pública clorada de Barcelona alhora que ofereix servei de dutxes als habitants del Raval, que llavors no tenien aigua corrent als pisos, tot actuant com a agent de salut pública amb l’objectiu de prevenir epidèmies.

El 2012 l’entitat es troba en una situació econòmica insostenible, i les seves treballadores es constitueixen en una cooperativa de treball sense ànim de lucre.

La crisi econòmica i, després, la pandèmia fa recuperar els orígens i, de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, obre un Servei de Dutxes i Canvi de Roba. En paral·lel, el consistori, conscient del valor social del Sant Pau per al barri i per a la ciutat, compra el terreny amb l’objectiu de construir un nou edifici que, a més de donar cabuda a les noves instal·lacions del gimnàs, tindrà a sobre 43 pisos socials.

El 2023 es trasllada a un local pont provisional, on estaran el temps que durin les obres. Esperant poder inaugurar el nou Gimnàs Social Sant Pau el 2027, en la seva ubicació original (Ronda Sant Antoni) i amb les instal·lacions totalment renovades.

Contingut del Projecte:

Crear un pla de comunicació, definint el contingut i objectius principals

Un projecte que necessita mantenir latència fins al seu trasllat, explicant tot el que fa i donar-se a conèixer a la ciutat i els diferents públics.

Encàrrec:

Pla de comunicació

Definir contingut i crear pla de continguts digital i xarxes socials

Acció PR amb Mitjans, Administració i Entitats

Donar a conèixer les diferents actuacions del Gimnàs per millorar les condicions de vida de les persones del barri.

Recerca
Es tracta d'un projecte únic, quin impacte social pot tenir un gimnàs al barri? Identificar altres projectes de cohesió i transformació social a través de l'esport

Estratègia
Definir estratègia de continguts

Creació d’accions outdoor fora del gimnàs amb l’objectiu de ser notoris i alhora tenir més aforament i poder captar diners

Creativitat
Gràfica de campanya i accions
Copy

Producció
Continguts i peces per comunicar
Definició de formats

Projecte 4: SUPERACCIÓ

Organització:

SUPERACCIÓ

Superacció impulsa la inserció social de joves en risc d'exclusió a través de l'esport, l'activitat física i l'acompanyament emocional.

Una entitat sense ànim de lucre fundada el 2012 que impulsa la superació personal de persones joves en risc d'exclusió social a través de l'esport, l'activitat física, l'educació i l'acompanyament emocional. Superacció treballa per persones joves en situació de pobresa severa i sense llarisme, generalment es tracta de persones joves migrades i refugiades sense referents familiars, que es troben en centres d'acollida o al carrer, a centres de salut o derivats de serveis socials i centres d'atenció però també altres joves autòctons amb problemes de conducta.

L'activitat física i l'esport, més concretament el triatló, són el vehicle per treballar conjuntament les eines bàsiques per desenvolupar una vida plena i independent. No només amb l'esport sinó també amb un ampli i constant programa d'activitats relacionades amb la formació artística i expressiva, així com amb la salut mental, per trencar els estereotips i participar en el creixement de la seva adaptació.

Un treball amb l'objectiu d'aconseguir la superació personal, la gestió del fracàs, la millora de l'autoestima, la cultura de l'esforç i la disciplina, la convivència i el respecte, el treball en equip, la motivació per a la millora contínua, la sana competitivitat, bones relacions entre iguals, bons hàbits d'higiene i finalment la seva inserció social i laboral.

Contingut del Projecte:

Programa de captació de socis

Actualment, l'entitat es finança amb fons de l'administració, subvencions d'altres entitats i col·laboracions puntuals d'empreses privades.
Paulatinament, es vol aconseguir una base social de socis que col·laborin amb el projecte.

Encàrrec:

Recerca
Veure el posicionament i interès social sobre aquesta causa/problema
Rànquing i comparativa amb altres causes
Públics sensibles en aquesta causa

Estratègia
Crear i definir un programa de captació de socis individuals i empreses

Pla d’actuació i implementació del programa

Creativitat
Gràfica de la campanya
Copy

Producció
Continguts i peces per comunicar
Definició de formats

Projecte 1: Adolescentes receptores y creadores de contenido sobre salud mental en redes sociales. Discurso, incidencia y alfabetización digital sobre trastornos psicológicos y su estigma. (SMARS).

Dades del sol·licitant

Grup de recerca: CAS, Communication Advertising and Society https://www.upf.edu/en/web/comunicacio/cas

Contacte: [email protected]

Modalitat: Recerca bàsica/acadèmica. 

Resum: Projecte que té com a objectiu general identificar i analitzar el discurs i la incidència dels continguts sobre salut mental generats pels influencers espanyols de més impacte entre els menors de 12 a 18 anys i, alhora, dels creats pels mateixos adolescents. Com a objectius específics, pretén conèixer els trastorns de salut mental amb més presència a les xarxes socials, el nivell de coneixement i el grau de credibilitat que atorguen els menors a aquests continguts, així com els estereotips i estigmes presents en aquest discurs sobre la salut mental, entre altres. El projecte persegueix la transferència dels resultats a la societat mitjançant la creació d'eines digitals d'alfabetització sobre salut mental adreçades a l'alumnat i al professorat d'ESO i Batxillerat, amb l'objectiu de treballar a l'aula l'anàlisi crítica del discurs sobre els trastorns psicològics present a les xarxes socials, i d'aportar recursos per combatre l'estigma i la discriminació a les malalties mentals.

Projecte 2:  Cuando la eficacia comunicativa puede impactar en la salud: Percepciones sobre la comunicación médico-paciente y estrategias para mejorar la comunicación.

Resum: 

La comunicación médico-paciente es una piedra angular de la asistencia sanitaria de calidad. Una comunicación efectiva puede contribuir a mejorar la eficacia de los tratamientos y, con ello, a reducir gastos sanitarios. Sin embargo, la mayoría de las quejas de los pacientes sobre sus médicos están centradas en aspectos relacionados con la comunicación. Al mismo tiempo, los doctores tienden a sobreestimar sus capacidades comunicativas. Este proyecto investigará cómo mejorar la comunicación médico-paciente desde un enfoque interdisciplinar.  Los objetivos específicos del proyecto son: 1) Caracterizar la comunicación médico-paciente identificando los principales problemas y una descripción de los estilos comunicativos más habituales, 2) Analizar qué patrones comunicativos pueden optimizar la respuesta emocional del paciente, su nivel de empatía y el grado de comprensión de la información y 3) Optimizar la comunicación médico-paciente mediante un programa de formación, en colaboración con hospitales y centros de salud, entidades del tercer sector y asociaciones médicas. El proyecto estudiará también la existencia de posibles patrones asociados con el género tanto en médicos como en pacientes.