De quina manera els mitjans de comunicació, el cinema, l’art o els còmics representen a través de les imatges el món que ens envolta i els diferents temes de l’actualitat social, política o cultural? Sobre aquest tema reflexionaran experts en iconografia d’arreu de l’Estat i de diferents països del món a la II Conferència Internacional sobre els Motius Visuals en l’Esfera Pública, que tindrà lloc entre el dimecres 13 i el divendres 15 de març al campus del Poblenou de la UPF.  El congrés s’organitza en el marc del projecte Mutacions dels motius visuals de l’esfera pública (MuMOVEP) del grup de recerca CINEMA (Centre per a la Recerca Estètica dels Mitjans Audiovisuals) del Departament de Comunicació de la UPF, que compta amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Durant les tres jornades de congrés, s’abordarà la representació visual de diferents temes d’actualitat i de l’esfera pública, com el conflicte entre Israel i Palestina, la situació de les persones migrades i refugiades o la política europea de fronteres al Mediterrani. Diverses taules rodones també es dedicaran a examinar com es representen visualment dones i homes, des de la perspectiva de gènere. El programa de la conferència consta, a més, de diverses taules per reflexionar sobre l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) en la generació d’imatges sobre l’esfera pública i sobre els riscos que pot implicar pel que fa a la fiabilitat i la confiança.

Ivan Pintor i Glòria Salvadó (UPF): “La nostra hipòtesi és que, els darrers anys, la construcció visual de l'esfera pública ha experimentat una transformació radical”

Ivan Pintor i Glòria Salvadó, investigadors del Departament de Comunicació de la UPF i coordinadors del projecte MuMOVEP, expliquen així el context del debat acadèmic al voltant dels motius visuals en què es desenvoluparà aquesta trobada. “La nostra hipòtesi és que, els darrers anys, la construcció visual de l'esfera pública ha experimentat una transformació radical. La pandèmia ocasionada pel virus SARS-CoV-2 ens va mostrar una tragèdia col·lectiva sense la imatge d'una Pietat capaç de condensar i compartir el dolor de la comunitat, fet que durant la primera onada de contagis i morts va sacsejar radicalment els costums i les imatges del dol que la humanitat havia sedimentat durant segles”. Per als investigadors, "en els darrers temps, s'han produït processos d'acceleració, ruptura i transformació en la producció de motius visuals a l'esfera pública i en la relació d'aquests motius amb la ciutadania", al voltant de sis vectors essencials: l’acceleració provocada per la pandèmia de Covid-19, la irrupció massiva de la Intel·ligència Artificial generativa, les guerres d'Ucraïna i Gaza, la sensibilització davant del canvi climàtic, la rearticulació de les identitats de gènere i els conflictes racials. En aquest sentit, els investigadors conclouen que el “contracte civil” de la fotografia i les imatges -concepte ideat per la teòrica Ariella Azoulay- ha mutat, perquè n'han mutat els contextos, i els motius visuals tradicionals s'han rearticulat, sovint incorporant- noves significacions o integrant-se en nous modes d’autoproducció de les imatges que modelen els comportaments socials i determinen el funcionament de les lògiques polítiques.

Una trobada a l’entorn de la iconografia contemporània

Aquesta segona edició de la conferència internacional es titula “Desafiant les imatges: desconfiança, emergencia i intercesa”  i comptarà amb la participació d’alguns dels principals experts d’Europa en el camp de la iconografia. Un d’ells és l’escriptor italià Mattia Salvia, especialitzat en la iconografia contemporània als mitjans de comunicació, que hi farà la conferència "Continguts virals com a inconscient col·lectiu". Filòsof de formació, Salvia és director del projecte Iconografie/Centro Studi sul XXIcento, que defineix com una iniciativa dedicada a observar el present amb els ulls d’un historiador del futur per comprendre què restarà del moment en què vivim en els temps que vindran. El projecte disposa d’una revista monogràfica sobre fenòmens polítics, estètics i debats culturals contemporanis i d’un compte d’Instagram, que funciona a mode d’arxiu, amb prop de 70.000 seguidors. Mattia Salvia també ha estat editor de Vice Itàlia de 2014 a 2018, a més de col·laborar en diverses publicacions.

Els algoritmes de les imatges en l’era de la IA, a debat

Un altre dels ponents convidats és Luis Vives-Ferrándiz Sánchez, professor i investigador del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, que té entre els seus camps d’especialització l’impacte de la tecnologia i la IA sobre els motius visuals, tema que analitza al seu llibre Cultura digital en temps digitals i posthumans (2022). Durant la conferència a la UPF, pronunciarà la xerrada “Tecnologies del jo: Rostre, Identitat i Visualitat Algorítmica”.

Per reflexionar sobre la representació visual de l’esfera pública en el camp artístic, també es comptarà amb la presència d’Ivelise Perniola, professora d’història del cinema a la Universitat de Roma Tre, especialitzada en estètica del cinema. Juntament amb el professor ICREA Santiago Zabala, del Departament d’Humanitats de la UPF, compartiran la taula rodona “L’art ens vol salvar? Cap a un gir documental” .

A més, la conferència permetrà conèixer la tasca de Forensic Architecture (FA), una agència de recerca vinculada a Goldsmith (University of London), que es dedica a desenvolupar i implementar noves tècniques i mètodes per investigar la violència exercida per part dels estats o les corporacions empresarials. La catalana Julia Nueno, que forma part de l’equip interdisciplinari de l’agència, pronunciarà a la conferència de la UPF una xerrada sobre ‘terror cartogràfic’ sobre la representació visual del conflicte entre Israel i Palestina.

L’esfera pública al món del còmic

Tampoc no hi faltaran reconeguts noms del món del còmic i la il·lustració, com Marta Cartu, Nadia Hafid, Laura Pérez i Miguel Brieva, que reflexionen sobre la permeabilitat del motius visuals entre el còmic i l’esfera pública i creen, amb les seves vinyetes, “formes pensants sobre la nostra quotidianeïtat” 

Per a més informació, es pot consultar el programa de l’esdeveniment a l’espai web de la conferència.