Les plataformes digitals per comprar i intercanviar productes ja han penetrat en múltiples sectors econòmics i socials arreu del món, com ara el repartiment de productes domicili, el transport, el lloguer turístic... La gran influència que han adquirit sobre les relacions socioeconòmiques i laborals ha donat lloc a l’expressió “capitalisme de plataformes”. Un dels aspectes més controvertits d’aquest model ha estat la disminució global de la protecció laboral dels treballadors/ores d’última milla.

En aquest context, experts d’arreu del món en plataformes digitals analitzaran les causes i l’abast d’aquest fenomen entre dijous 15 i divendres 16 de febrer, al campus del Poblenou de la UPF. A la “Working in/for platforms International Conference”, s’abordaran les polítiques, algoritmes i interfícies de les plataformes; o les formes de resistència al control algorítmic articulades per alguns col·lectius. També s’hi analitzarà el perfil dels treballadors i treballadores d’última milla, tenint en compte la perspectiva de gènere. Per fer-ho, es comptarà amb experts en plataformes digitals procedents dels Països Baixos, Itàlia, Alemanya, França, el Regne Unit, Canadà, Estats Units, Argentina, Brasil, Perú i la Xina, a més d’Espanya.

A més, durant aquesta conferència, es presentaran els resultats del projecte de recerca sobre les plataformes digitals PLATCOM (Plataformes de comunicació, força de treball i aprenentatge informal), que es va iniciar l’any 2020 i finalitza aquest mes de febrer. El projecte, coordinat per la UPF amb la participació de 7 universitats més de l’Estat espanyol, ha aprofundit en l’anàlisi dels processos de cibermediació de les plataformes (entre clients, empreses, treballadors/ores....); el seu impacte sobre les condicions laborals i les estratègies d’aprenentatge dels treballadors; i els valors ideològics associats a les plataformes. Per a la recerca, s’han realitzat entrevistes a 48 treballadors de plataformes de cinc sectors diferents: transport, lloguer turístic, atenció d’infants, cures d’animals, repartiment d’àpats o distribució de compres d’aliments a domicili. Les persones entrevistades són d’Espanya, França, Itàlia, Veneçuela, Xile, Mèxic, Argentina, Perú, Cuba, Hondures, Egipte, Senegal i Pakistan.

El projecte ha comptat amb el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i de l’Agència Estatal de Recerca. A més de la UPF, hi han participat investigadors de la UCLM (Universidad Castilla La Mancha), la UVa  (Universidad de Valladolid), la UVic, la UB i l’ENTI (Escola de Noves Tecnologies Interactives, adscrita a la UB), la UAB, el CSEU La Salle i el CITM (Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia), adscrit a la UPC.  Així mateix, s’ha comptat amb la col·laboració del sindicat CCOO. A més dels centres de l’Estat espanyol, hi ha participat una investigadora de la Monash University (Austràlia).

El projecte PLATCOM ha investigat durant 4 anys la dimensió sociolaboral i algorítmica de les plataformes

L’investigador principal de PLATCOM, Carlos A. Scolari (UPF), assegura: “La plataformització de l'economia és un procés innegable. No només el sector audiovisual s'ha plataformitzat, sinó també el del transport, la distribució d'aliments o la cura d'ancians, que s'organitzen a través de sofisticats sistemes algorítmics i aplicacions mòbils. L'equip PLATCOM ha indagat en diferents aspectes d'aquestes pràctiques laborals. A diferència d'altres recerques que només s'han focalitzat en la dimensió algorítmica, a PLATCOM estudiem els processos d'ensenyament-aprenentatge dins d'aquesta força laboral o els conflictes que emergeixen en la interfície-plataforma. També prestem particular atenció als discursos d'aquests treballadors, és a dir, com parlen i es refereixen a les plataformes i als processos laborals”.

L’equip de recerca destaca que, més enllà de generar, processar i comercialitzar dades sobre consum, les interfícies de les plataformes han creat una “xarxa extremadament densa” i complexa d’agents econòmics i socials. En aquest entorn, es manifesten conflictes laborals, a més de tensions polítiques o degudes a la disparitat dels valors ideològics que atribueixen a les plataformes els diferents agents econòmics i socials que s’hi interrelacionen. Els treballadors d’última milla són el node més dèbil d’aquesta xarxa, en ser dominats per la resta d’actors i la interfície i algoritmes de la plataforma.

Front a la seva precarietat laboral, els treballadors promouen relacions de cooperació (com la creació de grups en línia) ja sigui per compartir coneixements útils per a les tasques diàries o “trucs per guanyar a l’algoritme”. Aquests espais de suport mutu han facilitat l’articulació de diferents formes de resistència col·lectiva, a través d’agrupacions informals o sindicats. Aquestes mostres de resistència han contribuït a l’aparició de les primeres regulacions de les condicions laborals dels treballadors d’última milla, com la denominada “Llei Rider” (2021) a Espanya.

Les competències per treballar a les plataformes no es limiten a les habilitats tecnològiques, sinó que també inclouen el domini de les relacions o el coneixement del context institucional i laboral. Davant de l’escassedat de formacions organitzades per les empreses, els treballadors i treballadores adquireixen aquestes competències a partir d’estratègies d’aprenentatge informal, especialment a partir de l’ajuda dels seus iguals.

Una concepció negativa de la feina, que es descriu amb expressions com “esclavitud”, compensada per aspectes positius com “la llibertat” o “la flexibilitat”

Per referir-se a la seva experiència laboral amb les plataformes, els treballadors i treballadors fan servir expressions dispars. Molts d’elles són negatives i fan servir metàfores relacionades amb “l’esclavitud”, ja que emfasitzen la deshumanització que implica acceptar les condicions laborals de les plataformes, que, en paraules de molts treballadors, es basen en el “joc brut”.  Moltes persones també descriuen com a “no-feina” allò que fan a través de les plataformes, perquè ho conceben com una font d’ingressos complementària o provisional fins que no trobin una “feina real”. Tot i això, també es fan servir algunes expressions positives (“ser el teu propi cap”, “controlar les hores”), que al·ludeixen a la flexibilitat i llibertat per gestionar el propi temps.