Jordi Cano va morir el passat 14 d’abril de 2020 a causa del COVID-19. Dissenyador, artista i professor universitari, Jordi Cano va ser un dels grans renovadors del disseny gràfic a Catalunya i una de les primeres veus a reivindicar-lo com a matèria universitària. L’any 1984 va fundar l’estudi Cano-Granero Associats, que anys més tard esdevindria l’embrió d’Eumogràfic (Eumo DC des del 2014). Des d’aquest estudi de disseny, Cano va desenvolupar al llarg de més de 30 anys projectes de consultoria, disseny editorial, de producte, d’espais i multimèdia. Va treballar per a la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació La Caixa, el Grup Planeta, Max Mara o Credit Suisse, entre d’altres. Part de la seva obra artística es pot veure al MACBA.

Cano compaginava la professió amb la docència en diferents centres i universitats com ara la Universitat de Vic, l’Escola Elisava o els programes de formació Innova FP, InnoGent o FP-Dual, on va participar en experiències d’intercanvi internacional de professorat.

Coincidint amb el naixement del Grau en Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, es va incorporar com a professor de Disseny Gràfic a diferents assignatures, col·laborant al llarg dels anys en diversos projectes d’innovació docent i de gestió acadèmica. Impulsor de metodologies aplicades a la generació de nous llenguatges i suports per a la docència, Jordi Cano va mostrar sempre el seu compromís i la seva responsabilitat envers la formació de futurs professionals del disseny gràfic i el lloc central que havien d’ocupar en la cultura. En tenim un testimoni directe quan el passat 21 de febrer va participar en la presentació de l’ultim llibre de Carlos Scolari i Fernando Rapa, on va celebrar que el disseny gràfic d’aquesta obra fos l’essència del seu carácter assagístic, com un dels ideals que ell sempre havia perseguit.

Creatiu, sensible i rigorós en la seva feina, a en Jordi li interessava tot i, alhora, era capaç de trobar temps per preocupar-se per tots aquells que l’envoltaven. Els qui van compartir assignatures amb ell, recorden que malgrat la seva llarga experiència com a docent, any rere any començava el curs amb els nervis del primer dia, impacient per involucrar l’alumnat en l’aprenentatge cooperatiu que tant l’il·lusionava. Li agradava vestir amb una samarreta on podia llegir-se: “Tornem després de la publicitat”. Tant de bo fos així i en Jordi tornés a les seves classes com tornen els programes a la televisió, després d’una pausa.

Amb la seva desaparició, el món del disseny gràfic ha perdut un gran professional; a la universitat, els futurs publicitaris i dissenyadors gràfics perden un professor apassionat i compromès amb la formació de l’alumnat.