Felipe Moreno Salazar, del grup CINEMA, ha defensat la seva tesi doctoral El espejo: archivo de entrevistas sobre cine el passat dilluns 11 de desembre. La tesi ha estat dirigida pel Dr. Jordi Balló Fantova, fruit d’una recerca aplicada, s’ha defensat en castellà i de manera híbrida al Campus del Poblenou.

Moreno ha començat explicant que els camps de coneixement que toca la seva tesi són tan diversos com el periodisme cultural, els estudis cinematogràfics o els culturals. Es tracta d’una recerca desenvolupada en dos grups de recerca, CINEMA (Universitat Pompeu Fabra) i VideOsferas (Universidad del Magdalena). La investigació comença amb la feina de periodisme cultural del doctorand previa a la tesi, centrada en un programa de televisió de 2003 que es deia “El Espejo”, i s’emetia a Colòmbia. El programa feia entrevistes sobre cinema i recollia el panorama cinematogràfic colombià del moment.  Llavors, Moreno ha explicat que va començar a ser professor de la Universidad del Magdalena i, a partir d’aquí, la seva investigació de periodisme cultural sobre el panorama cinematogràfic de Colòmbia es va consolidar més. Aquesta tesi és una recerca doctoral aplicada que estableix i estudia un arxiu d'entrevistes amb persones vinculades al llenguatge audiovisual, realitzades per a un programa cultural de televisió local i aquest projecte. La tesi recull 101 entrevistes on surten 115 persones. Deu d’aquestes entrevistes es van fer específicament pel doctorat. Tanmateix, el material es comença a gravar des del 1999, cosa que es tradueix en l’obtenció d’un marc temporal de gairebé un quart de segle d’arxiu. Amb base en aquestes 101 peces editades en vídeo, sistematitzades i analitzades, es descobreixen i proposen temes i formes de recerca-creació.

Es reporten tres formes de recerca: intrínseca, extrínseca i una des d'altres pel·lícules o altres arts. La primera és la motivació intrínseca: el cineasta té uns interessos propis que desenvolupa en el seu cinema, que sembla que tingui alguna cosa personal del propi director. Aquests cineastes tenen un interés profund generat en la infancia o l’adolescència pel cinema, desenvolupen l’art audiovisual des de l’exercici de pràctiques laborals, des de l’acadèmia o des del desenvolupament d’un gust i participació social en el cinema. També cal tenir en compte que les motivacions exteriors,–les condicions i els ambients del lloc–, determinen les formes de crear. La segona forma d’investigació són les motivacions extrínseques, que determinen els processos creatius audiovisuals. No necessàriament impliquen canviar un lloc, a vegades només volen representar el context i les seves característiques. Dialoguen amb les polítiques públiques i a vegades porten a la censura. La tercera variable és el diàleg amb altres arts –l’art plàstic, el còmic, el dibuix, els teixits o l’art ancestral i la dansa– i la creació a partir del propi cinema i la seva materialitat. A partir d’aquí, es poden rastrejar uns eixos temàtics que comparteixen certes pel·lícules que ajuden a entendre el procés creatiu: el territori, la violència, les dones i l'oníric. El territori és un determinant estètic que dialoga amb la visió decolonial de les imatges. La violència apareix tant en documentals con en obres de ficció clàssiques, a vegades per obtenir repercussió internacional o per la manipulació electoral. Les dones hi són com a presència, però també hi ha cinema activista feminista. Per últim, l’oníric són els diferents plans de la realitat que pot tenir una pel·lícula, fins i tot allò que sembla un somni dins de la literatura.

La recerca elabora l'arxiu des del periodisme cultural i acosta conceptualment la mirada al quefer dels creadors en els seus contextos. El marc teòric està centrat en els estudis sobre l’entrevista com a eina d’investigació, els estudis sobre la creació d’arts audiovisuals, els estudis sobre noves audiències i ecologies mediàtiques i els estudis sobre la creació de productes a partir dels arxius audiovisuals. Moreno destaca autors com Henk Borgdorff i Elliot W. Eisner. Aquesta tesi doctoral, amb el seu component pràctic audiovisual de converses i aquesta dissertació escrita sobre elles, s'inscriu en el debat de l'apropiació, la pedagogia i l'enunciació de l'audiovisual. Les entrevistes circularan a la plataforma www.videoesferas.com, sent aquesta la part aplicada de la investigació.

El tribunal ha estat format pel Dr. Mario Pérez-Montoro, de la Universitat de Barcelona, com a president, el Dr. Albert Elduque Busquets, de la Universitat Pompeu Fabra, com a secretari, i la Dra. Rocío Rueda Ortiz, de la Universidad Nacional Pedagógica de Bogotá, com a vocal. El Dr. Albert Elduque Busquets destaca la construcció d’arxiu sobre els discursos entorn al cinema llatinoamericà i la seva diversitat. En la varietat està la riquesa de l’arxiu. Diu que la tesi implica un treball col·lectiu i això está bé perquè descentra la tesi de l’autoria i reconeix la implicació de tots els col·lectius. Elduque ressalta que elf et que els materials estiguin accessibles és important per fer història. A més a més, afirma que el recull de la tesi amb les entrevistes ben classificades, si es publica, pot despertar vocacions. Per altra banda, la Dra. Rocío Rueda Ortiz, destaca la sistematització de les entrevistes d’arxiu perquè es dona veu a molts directors coneguts, però també a d’altres que estan invisibilitzats. També ressalta que és un procés invers al de l’acadèmia: no parteix d’uns objectius fixats, sinó que té un material i ha de veure com construeix el teixit. Creu que l’apartat de l’oníric és essencial per entendre les cultures indígenes des de l’hauntologia. Per acabar, el Dr. Mario Pérez-Montoro diu que ha après amb el treball de Moreno i en destaca l’elecció del tema perquè ha donat la volta a un tema que portava anys treballant com a periodista cultural.Per tot això, finalment, el tribunal ha qualificat la tesi de Felipe Moreno Salazar amb un excel·lent.

Felipe Moreno durant la defensa de la seva tesi, ““El espejo: archivo de entrevistas sobre cine.