El model de periodisme tradicional s’ha hagut d’adaptar a les noves tecnologies: la web 2.0 i la digitalització dels mitjans. A España, el pas dels diaris en paper imprès a diaris digitals va començar al voltant del 2000. Els canvis estructurals que ha comportat aquesta transfiguració de la informació fa que hagin sorgit nous perfils professionals amb noves competències associades al periodisme. Aquest és el punt de sortida d’un estudi que s’ha publicat a la revista Brazilian Journalism Research que edita l'Associaçao Brasileira de Pesquisadores em Jornalismo (SBPjor) l’objectiu del qual ha estat estudiar amb deteniment els nous perfils i les competències més demandades a Espanya per exercir com a professional de la informació. Una recerca que han dut a terme Paula Marques-Hayasaki, estudiant de doctorat i màster en Comunicació Social, conjuntament amb Carles Roca-Cuberes i Carles Singla Caselles, professors del Departament de Comunicació de la UPF.

La digitalització de la informació ha afavorit l’aparició de nous formats comunicatius com ara la hipertextualitat dels continguts; el llenguatge multimèdia, propiciat per la integració de text, grafisme, imatge i so en un mateixa unitat comunicativa; la interactivitat amb les audiències; la instantaneïtat, la personalització dels continguts, etc. Tots aquests factors han fet que el periodisme s’hagi de renovar i que s’hagin assignat nous rols i competències als professionals de la informació.

Els investigadors, en primer lloc, han revisat la literatura existent al voltant de la situació nacional i internacional dels perfils professionals i les seves competències,  i en segon lloc han fet un seguit d’entrevistes en profunditat a professionals i gestors acadèmics de l’àmbit de la comunicació espanyols.

Nous perfils professionals i competències que exigeix el mercat laboral

Els resultats del treball, a partir de la revisió de la literatura nacional i internacional,  i de les entrevistes fetes a professionals de l’àmbit estatal, mostren que ha aparegut una gran varietat de nous perfils professionals amb diferents denominacions; Community Manager, Social Media Manager, Search Engine Optimization o SEO, Dissenyador Interactiu, etc.,  sovint amb un marcat solapament de funcions entre ells i que generen cert escepticisme entre els entrevistats. Nous perfils per als quals els autors remarquen que no hi ha cap normalització laboral i que segueixen les denominacions anglosaxones, la qual cosa fa que de vegades s’adoptin noms diferents per desenvolupar funcions similars.

Malgrat el canvi de paradigma impulsat per les noves tecnologies, pel que fa a les competències, les tradicionals són encara les més valorades pel mercat laboral. Principalment, es valora la capacitat crítica, el domini de la llengües, la creativitat, el treball en equip, l’organització, el nivell cultural; tot i que complementades amb nous coneixements i habilitats (per exemple, edició en web, manteniment de continguts generats en línia, blogs, xarxes socials, etc), que aporten polivalència al professional de la informació.

Una de les conseqüències de tot això condueix a concloure que l’ensenyament del periodisme necessita renovar-se constantment. Per a alguns dels entrevistats, els estudis de periodisme sovint estan allunyats de la realitat del mercat i que per tant cal incloure els codis del nou món digital.

En aquest sentit, el treball pel que fa a la qüestió de la formació destaca: “en un context en què tots tenen accés a les mateixes eines per produir continguts i tenint en compte que la informació caduca ràpidament, són justament els valors tradicionals, l’expertesa, la capacitat d’aprofundir, la capacitat crítica i la fiabilitat dels continguts, les característiques principals que han de tenir els plans d’estudis dels graus de periodisme que s’imparteixen a Espanya”.

Treball de referència:

Paula Marques-Hayasaki, Carles Roca-Cuberes, Carles Singla-Casellas (2016), “Nuevos perfiles profesionales competencias en el ámbito periodístico: revisión de la literatura y entrevistas a profesionales en España”, Brazilian Journalism Research, Associaçao Brasileira de Pesquisadores em Jornalismo, volum 12, núm. 3, pàgs. 14-33.