María Brunella Tedesco Barlocco, del grup CINEMA, va defensar la seva tesi “Kill your darlings: Nostalgia autofágica en multiplicidades fílmicas y televisivas cotemporáneas”, dirigida per la Dra. Glòria Salvadó Corretger. La tesi monogràfica va ser defensada en castellà el dimarts 27 de febrer de 2024 al Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra.

Aquesta tesi busca indagar en la manera com s'articulen les friccions entre passat i present i en els sentits que emergeixen d'elles a través de la intersecció entre les “multiplicitats”, les modalitats de reescriptura i la repetició audiovisual, i la nostàlgia, compresa com un sentiment temporalitzant de continuïtats i discontinuïtats, un vincle entre desitjos, frustracions i pèrdues. La investigació pretén trobar nous objectes d’estudi a banda dels que ja havia treballat la doctoranda a la tesina –els reboots– per aprofundir-hi, amb la sèrie Twin Peaks com a motivació inicial i llavor de la tesi. En aquesta recerca analitzarà els remakes, les seqüeles, els spin offs i els cicles de Twin Peaks, James Bond i Star Wars. Es tracta no només de veure com encaixen aquestes serialitats en la categoria de ‘multiplicitats’, sinó d’analitzar com configuren les seves característiques. Més enllà dels recursos narratius, la doctoranda vol reconèixer el valor de la imatge i de la tensió entre repetició i diferència.  El concepte d'autofàgia proposarà identificar —a través dels fluxos de repetició-diferència i ressonàncies-distanciaments que vehiculen aquestes multiplicitats— un procés de regeneració dinàmic que descarta i recupera elements del passat dels universos ficcionals per mantenir la vitalitat de la seva estructura narrativa, visual i afectiva. El temps, d'aquesta manera, serà considerat com una força que travessa les pel·lícules i sèries analitzades, les quals no sols reconeixen el seu passatge, sinó que el reabsorbeixen per a assenyalar el seu pes emotiu.

Per desenvolupar aquesta tesi, un concepte clau ha estat la nostàlgia, que no només determina la relació de l’espectador amb la peça audiovisual, sinó que està inscrita en la seva composició. No és quelcom extern, sinó que també forma part de la textura. La tesinanda pren la concepció d’aquest terme de les teoritzacions d’Svetlana Boym (2001), Tannock (1995) i Keightley i Pickering (2012). La nostàlgia autofàgica que proposa l’autora és un procés a través del qual les multiplicitats fílmiques i televisives postulen els termes de la seva pròpia supervivència. És una dinàmica de regeneració que descarta i recupera elements del passat per mantenir la vitalitat de la seva estructura narrativa, visual i afectiva. Té una qualitat espectral, que abans no estava concretada. Tedesco també suggereix el concepte de retorn visual: instàncies de repetició en les que els gestos, accions i composicions es generen en multiplicitats que guarden semblança com a iteracions precedents al mateix univers audiovisual. Les imatges circulen en un pla d’engagement, attachment i de vincles parasocials que formen amb aquests universos i els seus personatges. En aquest panorama hi ha tres coordenades d’anàlisis: el temps, l’espai i els personatges. Els personatges es mouen des del concepte de twofoldedness (Nannicelli, 2019) com a entitats ficcionals encarnades per subjectes reals interpretats per un “persona schema” (Smith, 1995). L’espai, segons com el tracta la tesinanda, té a veure amb la dimensió física del que és familiar. Per acabar, el temps (Gaudin,  2015) és quelcom que transcendeix la pura tematització. Seguint a Currie (2007), el temps travessa el nostre consum, el nostre treball cognitiu i també el nostre vincle emocional. 

En l’anàlisi dels continguts, Tedesco Barlocco es va centrar en gestos, com el crit, el tacte i la caiguda en el cas d’Star Wars. En aquesta ficció, serveixen per erradicar personatges i per reconstruir-los. Es transformen de manera intertextual. El crit connecta amb el personatge, però també amb la connexió dels espectadors amb els personatges perquè sabem que desapareixeran de la ficció després d’haver-nos-hi relacionat durant molt de temps. La mort també és un element present en aquestes ficcions i, com analitza en James Bond, s’empra el motiu visual de la Pietat per establir un moment d’intimitat dins de la tragèdia, com suggeria Jordi Balló en referir-se a aquest motiu. El personatge es construeix, d’aquesta manera, a partir d’una carència. Finalment, María Brunella Tedesco planteja com a possibles línies d’investigació de futur l’estudi del rostre humà com a vinculador d’afectes, indagar en les interaccions entre multiplicitats autorals i comercials, i l’anàlisi de la multiplicitat des de la performance i els star studies.

El tribunal ha estat format pel Dr. Ivan Pintor Iranzo, de la Universitat Pompeu Fabra, com a president, el Dr. Aarón Rodríguez Serrano, de la Universitat Jaume I, com a secretari, i la Dra. Kathleen Loock, de la Leibniz University Hannover, com a vocal.  La Dra. Kathleen Loock destaca que Tedesco ha seleccionat molt bé la seva aportació al camp d’estudi i l’enfocament en els revivals i reboots, per veure les seves diferències en l’àmbit temporal i la seva relació amb la nostàlgia. Li dona importància al treball i desenvolupament dels termes per a adaptar-los i amollar-los a les seves pròpies preguntes d’investigació. El Dr. Aaron Rodríguez destaca que és una aportació nova al camp, molt rigorosa i amb veu pròpia. La tesi sap situar-se dins de la disciplina, però no és carregosa. A més a més, està molt ben escrita. El corpus és molt precís i està molt ben escollit. També assenyala que el concepte de nostàlgia autofàgica està molt ben trobat. Destaca el valor que té que parteixi de la filosofia, però que mantingui el cor en els film studies i els media studies. A més a més, ressalta el buit de l’estudi sobre personatges en aquest camp dels estudis espanyols i com la doctoranda Tedesco hi fa una gran aportació. De la mateixa manera que feia la Dra. Loock, n’alaba l’escriptura assagística i que defugi els estudis quantitatius i de recepció. Finalment, el Dr. Ivan Pintor ha destacat la rigorositat de la tesi i la capacitat per evitar les desviacions. També assenyala la capacitat de crear una filosofia pròpia quant a l’ús terminològic. Afirma que la doctoranda crea una metodologia i un marc que és transferible a altres objectes d’estudi. Per acabar, la tutora de la Brunella Tedesco, la Dra. Glòria Salvadó, ha destacat les publicacions dels resultats parcials de la tesi i la capacitat de la tesinanda per la docència. Per tot això, el tribunal ha decidit qualificar la tesi “Kill your darlings: Nostalgia autofágica en multiplicidades fílmicas y televisivas cotemporáneas” amb un excel·lent cum laude.

María Brunella Tedesco Barlocco defensant la seva tesi doctoral.