Dilluns 27 de novembre de 2023, Ona Anglada i Pujol va defensar Lectures queer de l’amistat entre gamers. Anàlisi dels discursos sobre amor, sexe i masculinitats en els real person slash de Rubelangel i Septiplier, tesi doctoral dirigida per la doctora Mercè Oliva i emmarcada en el grup d’investigació Medium en Comunicació. Celebrat al Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, l’acte va reunir les doctores María del Mar Guerrero-Pico (UPF), Núria Araüna (URV) i Simona Tirocchi (UniTO) al jurat, i va congregar una cinquantena d’assistents. 

La presentació va començar amb una breu situació dels casos d’estudi, les Fan fictions i les històries de Real Person Slash al voltant de dues especulacions de l’amistat gamer, entre Jacksepticeye i Markiplier (Septiplier), El Rubius i MangelRogel (Rubelangel). En altres paraules, la tesi examina les creacions apòcrifes sobre la relació homosexual de quatre celebritats que a la vida real s’identifiquen com a heterosexuals. La investigació reuneix 22 textos on s’hi ficcionen estadis d’amor, sexe i amistat descrits per les comunitats de seguidors de les quatre figures públiques. Pel grau de rellevància dins l’espai del videojoc a Youtube i per la possibilitat de la seva subversió, Anglada i Pujol va subratllar-ne la necessitat de l’aproximació i la dedicació acadèmica. El marc teòric compara tres elements diferenciats: els fan studies, la teoria queer i feminista, i les visions sobre les ficcions del gènere slash, de consum i creació virtual i comunitària. En conseqüència, Anglada i Pujol va desgranar la metodologia d’anàlisi textual emprada, a cavall entre l’anàlisi crítica del discurs de Norman Fairclough (1989), la semiòtica social de Theo van Leeuwen (1996) i la teoria dels mons possibles de Lubomír Doležel (1999). La doctoranda va desplegar exemples de la graella de testatge definitiva: un nou model d’aproximació a les Fan fictions, del qual les membres del tribunal van destacar-ne el rigor, la precisió i l’enfocament interdisciplinari.  

En els textos comparats, els resultats de la recerca destaquen la centralitat de l’amor i la parella; les visions sobre el sexe supeditades a l’amor romàntic i de consentiment contractual; l’assignació de rols estàtics dels protagonistes; l’absència de la comunitat LGBTIQA+ o referències a identitats gais o bisexuals; i una interpretació discontínua de la masculinitat, plena de dificultats en l’expressió del desig o l’afecte. En conseqüència, Anglada i Pujol ressalta els buits lingüístics i representacionals en l’imaginari de la definició dels vincles d’amistat. Sota la noció d’intimitat, la investigació es replanteja les tensions de l’amistat a la intersecció del desig, el sexe i l’amor. La investigadora va concloure amb la voluntat d’expandir la recerca a altres espais de representacions espontànies de la cultura gamer. 

Per unanimitat, el jurat va celebrar la concreció en l’articulació d’una temàtica poc explorada en les teoritzacions de la cultura popular digital, la solidesa del marc teòric, l’actualització de la bibliografia, i la resolució dels conflictes ètics derivats del tractament de textos i dades confidencials, així com de la justificació de la intervenció de la investigadora. En contraposició, Núria Araüna va interrogar-se al voltant de la vigència de la teoria queer en els nous panorames digitals i l’emergència de la intimitat amb les teories liberals de l’amor confluent. Simona Tirocchi va observar la possibilitat de reforçar la perspectiva interseccional i la coexistència de més variables en l’anàlisi de ficcions similars, i també el pes educatiu dels mateixos textos en la socialització de la sexualitat de la identitat juvenil a Internet. Entre altres, Mar Guerrero-Pico va interessar-se pel rol actiu dels fans en l’elaboració dels textos descrits, per la mercantilització d’un gènere fins ara autosuficient, així com les reflexions sobre la reflexivitat de la posició de la investigadora, o del pes simbòlic i històric de l’amistat masculina. 

Després de les respostes, Mercè Oliva va destacar la maduresa i l’encert en l’aproximació de la doctoranda en l’àmbit d’estudi, i la necessitat de formats com ara la tesi monogràfica o les defenses de tesi tradicionals per a la discussió acadèmica i la direcció de futures investigacions. La directora de tesi i també directora del Grau en Comunicació Audiovisual va destacar el valor intel·lectual i col·laboratiu d’Ona Anglada i Pujol dins del Departament de Comunicació de la UPF. La tesi va obtenir la qualificació d’Excel·lent cum laude. 

De dreta a esquerra: Núria Araüna, Mar Guerrero-Pico, Mercè Oliva, Ona Anglada i Pujol i Simona Tirocchi.