El dimarts 19 de febrer el Departament de Comunicació de la UPF va celebrar una nova sessió monogràfica de la Taula de Nova Recerca. En aquesta ocasió, va tractar sobre assumptes actuals en l’àmbit de Relacions Públiques.

La primera presentació va tenir com a títol “Journals agenda in the field” i va ser presentada per Jordi Xifra, catedràtic del Departament de Comunicació de la UPF i especialista en l’àrea de les Relacions Públiques. Xifra es va referir a que, tot i que les Relacions Públiques són un àmbit important i una font d’investigació significativa, usualment és concebut des d’una perspectiva pràctica i empresarial i no acadèmica. També va exposar la manca de revistes en anglès, esmentant les dues més importants que van ajudar a l’establiment i promoció de les Relacions Públiques. Xifra va finalitzar defensant que aquesta àrea hauria d’apostar per la producció de publicacions de qualitat i impacte científic.

La segona presentació, “Explicit and implicit strategies of silence”, va ser a càrrec de Roumen Dimitrov, professor del Master Universitari en Gestió Estratègica de la Comunicació i Relacions Públiques. Va exposar la idea que en les Relacions Públiques domina el soroll, els sons i les veus, tot i que sovint el silenci comunicatiu pot ser una bona estratègia. Segons Dimitrov, les estratègies de silencis i significats implícits són indirectes però alhora eficaces.

La tercera intervenció, a càrrec de Tal Samuel-Azran, investigador del Interdisciplinary Center Herzliya (IDC) d’Israel, duia com a títol “Nation branding and citizen participation: the case of Israel”. Samuel-Azran va explicar el cas de la marca “nació” a través d’un vídeo promocional i viral d’Israel que va ser realitzat per alumnes de Relacions Públiques. Era un exemple adient per il·lustrar la importància de la participació social quan es promou la idea de “nació”. El vídeo estava fet des d’una perspectiva hedonista per tal de transformar la imatge usualment danyada i popular d'Israel, i alhora ressaltava totes les bones tradicions i aspectes d’aquest país. Samuel-Azran va acabar la sessió reflexionant sobre la idea que, si la diplomàcia i els ciutadans treballessin conjuntament, la construcció de la imatge de “nació” resultaria més fàcil i millor.