Vés enrere Alumni de la UPF reben el Premi Ramon Barnils per un documental sobre la major fossa de la Guerra Civil exhumada fins ara a Catalunya

Alumni de la UPF reben el Premi Ramon Barnils per un documental sobre la major fossa de la Guerra Civil exhumada fins ara a Catalunya

El documental La llibreta del doctor Gras ha guanyat el premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació, en la categoria d’àmbit local i comarcal. El documental, elaborat per Júlia Albacar, David Barreda i Andreu Prunera, explica com, a partir de les notes de la llibreta d’aquest cirurgià de l’exèrcit republicà, s’ha pogut recuperar la fossa de la guerra civil més gran que s’ha exhumat mai a Catalunya, on s’han trobat les restes de 177 excombatents de la Batalla de l’Ebre.

16.01.2023

Imatge inicial

Alumni de la UPF han rebut recentment el premi Ramon Barnils en la categoria d’àmbit local i comarcal, pel seu documental La llibreta del doctor Gras. El documental explica com les notes d’aquest cirurgià de l’exèrcit republicà van facilitar la identificació i exhumació de la major fossa de la guerra civil que s’ha obert fins ara a Catalunya, situada a Móra d’Ebre. A la coneguda com a fossa de Santa Magdalena, s’hi han localitzat les restes humanes de 177 excombatents de la Batalla de l’Ebre.

Els autors del documental, Júlia Albacar, David Barreda i Andreu Prunera,  van començar a investigar sobre aquest tema el desembre de 2020, quan tot just la Generalitat iniciava els treballs per obrir la fossa de Santa Magdalena a Móra d’Ebre. Va ser aleshores quan van descobrir la història de la llibreta del doctor Miquel Gras i Artero.  Les seves anotacions van facilitar que els arqueòlegs identifiquessin la zona on es trobarien la fossa de Santa Magdalena.

David Barreda és alumni del grau en Comunicació Audiovisual de la UPF (que va finalitzar el 2014); Júlia Albacar, alumni del grau en Periodisme (2018) i Dret (2016); i Andreu Prunera va ser estudiant del Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració de la UPF. Tots tres van ser guardonats pels VIII Premis Ramon Barnils de periodisme d’investigació, lliurats el passat 21 de desembre.

David Barreda, coautor del documental i alumni del grau en Comunicació Audiovisual de la UPF: “hem parlat del dolor que suposa per a moltes famílies no saber on són els seus morts, sense voler caure en tòpics polítics o moralistes”

El documental premiat, que s’ha pogut veure fins ara en algunes projeccions i festivals, aborda tant l’exhumació de restes humanes dels excombatents republicans i el que això representa per als familiars de les persones desaparegudes com la memòria històrica dels fets viscuts durant la Batalla de l’Ebre. David Barreda explica que van enfocar el documental amb un “to pausat i reflexiu” i des d’una perspectiva humanista: “Una de les qüestions que teníem més clara a l’hora de plantejar el documental era que volíem fugir del to heroic i èpic que sovint se li dona a la Guerra Civil i especialment a la Batalla de l’Ebre (...). Alhora, hem parlat del dolor que suposa per a moltes famílies no saber on són els seus morts, sense voler caure en tòpics polítics o moralistes”.

El documental combina les imatges de les restes humanes de la fossa exhumada amb fragments ficcionats, històries d’antics supervivents de la guerra civil com l’excombatent Miquel Morera i testimonis de familiars, especialment nets i netes de les persones desaparegudes durant la Batalla de l’Ebre.  “Han estat els nets dels desapareguts i no els fills, els qui han encès la metxa de la recuperació de cossos i s’han preocupat de recuperar la memòria històrica. La clau és la perspectiva: amb el pas dels anys, s’ha pres més distància amb els fets tan traumàtics que va suposar la guerra civil”.

David Barreda: “Hem fet una menció especial al cos d'infermeres que són, com de costum, les grans oblidades de la història, tot i que van jugar-hi un paper molt rellevant com és el de les cures i l'acompanyament d'uns soldats que, molts cops, es trobaven sols davant de la mort”

Més enllà de donar veu a les persones implicades i d’aprofundir en la investigació sobre el tema, el treball documental vol contribuir a difondre la importància de l’exhumació de les fosses i la identificació de les corresponents restes per a la recuperació de la memòria històrica.  “És important arribar a les persones que no s'han pres mostres d'ADN per creure que es tracta de buscar una agulla en un paller (que d'alguna forma ho és) i ensenyar-los com, de vegades, la recerca acaba de forma exitosa i la catarsi que viuen els familiars de la persona desapareguda val tots els esforços del món” – explica Barreda. El coautor del documental considera igualment important exposar el testimoni dels familiars que, tot i haver col·laborar amb els equips de recerca, no han aconseguit identificar els seus familiars, perquè “no es tracta d’una actuació individual sinó d’intentar curar una ferida col·lectiva”.

Una altra aportació del documental és la visualització de la tasca del personal sanitari durant la Guerra Civil. “Hem fet una menció especial al cos d'infermeres que són, com de costum, les grans oblidades de la història, tot i que van jugar-hi un paper molt rellevant com és el de les cures i l'acompanyament d'uns soldats que, molts cops, es trobaven sols davant de la mort”.

La fossa de Santa Magdalena

L’actuació de la fossa de Santa Magdalena es va iniciar el desembre de 2020, segons la informació publicada pel Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat.  La zona de la fossa, situada als afores del terme municipal de Móra d’Ebre, estava vinculada a l’hospital de campanya del XV Cos d’Exèrcit republicà. A la llibreta d’un dels metges d’aquest hospital de campanya, Miquel Gras Artero, s’informava d'una vintena de noms de persones que havien estat inhumades al lloc. Però, a hores d’ara, ja s’han localitzat restes humanes de prop de 200 persones. La recerca històrica, juntament amb la informació d’aquesta llibreta, ha permès saber que aquest hospital de campanya rebia ferits procedents del sector de Gandesa, Vilalba dels Arcs i Corbera, i que formava part d’una línia d’evacuació sanitària que continuava cap a Móra d’Ebre. Aquesta línia sanitària era utilitzada per les unitats del mateix XV Cos d’Exèrcit, però també per d’altres unitats de l’exèrcit republicà.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

16. Pau, justícia i institucions sòlides
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals