L’estudi "Exploració de les dinàmiques interlingüístiques dels aprenents hispanòfons de català com a llengua addicional", de les professores Carme Bach i Anna Joan, se centra en l’anàlisi d’errors de coherència i cohesió i estableix les bases per a la creació de recursos de microaprenentatge d'accés lliure per al professorat.

La comunicació va ser presentada al Congrés CIDUI 2025: Docents d’avui per a la universitat del demà, celebrat el juliol del 2025  i va rebre el reconeixement com una de les millors presentacions orals.

Objectius i metodologia

Aquesta recerca se centra a investigar les influències interlingüístiques (CLI) recurrents de la llengua primera (L1) (en aquest cas, el castellà) i d'altres llengües apreses, en aprenents de català com a llengua addicional. Concretament, l'objectiu era establir els reptes comuns i recurrents dels estudiants de català amb espanyol com a L1, especialment en l'àmbit de la coherència i la cohesió.

Per dur a terme l'anàlisi, es va utilitzar un subcorpus de 46 textos breus escrits per aprenents adults castellanoparlants de nivell llindar (B1) en un examen estandarditzat de català. La longitud mitjana dels textos era de 193,13 mots, i en el subcorpus analitzat es van detectar un total de 1136 errors a diferents nivells.

Resultats clau: coherència i cohesió

Dels 1136 errors detectats, 150 errors (el 13,20%) van correspondre a problemes de coherència i cohesió. L’anàlisi va detallar que els principals errors en aquest nivell s'explicaven per dos tipus de modificació:

1. Omissió d'elements necessaris per a la coherència i la cohesió dels textos (73 errors, 6,43%).
2. Mala selecció dels elements cohesius (53 errors, 4,76%).

És important destacar que els errors de mala selecció van ser els que tenien més probabilitat de causar problemes comunicatius (16 dels 53 errors d'aquest grup).

Pel que fa a l’etiologia d’aquests errors de coherència i cohesió a nivell B1, els resultats suggereixen que l'origen principal no és una interferència directa de la L1 (castellà). De fet, només 8 dels 150 errors es van considerar influenciats per la L1 (3 per mala selecció i 5 per sobreinclusió). Això indica que la causa primordial és que els aprenents encara no han assolit un nivell general de la llengua addicional prou elevat per integrar l'ús adequat dels elements de coherència i cohesió.

El paper del multilingüisme

L'estudi també examina la influència d'altres llengües apreses prèviament pels estudiants. Dels 46 participants, alguns coneixien l'anglès i altres llengües romàniques. Les dades van revelar tendències interessants:

• Menys errors amb més coneixement de llengües romàniques: Els estudiants semblen tenir menys problemes de coherència i cohesió com més llengües properes al català coneixen. 
• L’efecte facilitador: També es va observar una tendència a fer menys errors com més llengües s'han estudiat abans d'aprendre català, donant suport a l'anomenat "efecte facilitador dels cervells multilingües".

Una anàlisi més específica d’errors quantitativament rellevants, com la confusió amb els connectors (per exemple, l’ús de "de tota mena" en comptes de "de tota manera/maneres"), es pot explicar pel parasitic model. Aquest model suggereix que el cervell intenta reduir la complexitat de l'aprenentatge utilitzant semblances amb estructures ja apreses, creant connexions paràsites amb paraules o estructures conegudes.

Aplicació pedagògica: futur microaprenentatge

Les conclusions d'aquesta recerca-acció són crucials per a l'aplicació didàctica. Tenint en compte els reptes detectats, la fase futura del projecte és la creació i difusió de càpsules de microaprenentatge.

Aquestes càpsules complementàries de lliure accés estaran enfocades als reptes més freqüents identificats, i s'oferiran com a activitats per donar suport al professorat. La creació de les càpsules tindrà en compte diversos principis essencials per a l’aprenentatge addicional:

• Presentar els elements mitjançant l'scaffolding, començant per tasques senzilles fins a arribar a les complexes.
• Proporcionar retroalimentació automàtica (directa i indirecta).
• Promoure la consciència metalingüística dels alumnes mitjançant el model tridimensional de forma, significat i ús.

La investigació posa en valor la idea que la formació lingüística prèvia dels aprenents ha de ser considerada més un avantatge que un obstacle, i que la detecció quantitativa de reptes comuns és una eina essencial per retratar les necessitats concretes dels aprenents i, així, ajudar tant a l’alumnat com al professorat.

Més informació:

• Institute Jacques Couture: Anna Joan Casademont obtient un certificat de reconnaissance lors d'un congrès international.