Vés enrere La UPF debat sobre els últims canvis educatius a la Jornada EDvolució

La UPF debat sobre els últims canvis educatius a la Jornada EDvolució

El passat 31 de maig es va celebrar la jornada EDvolució, un espai de reflexió en què experts i pedagogs de diverses institucions educatives van debatre sobre els nous canvis en educació que la UPF vol tenir en compte per al nou model educatiu.
07.06.2018

 

Les metodologies actives d’aprenentatge, els formats educatius híbrids, les estratègies d'avaluació, el desenvolupament professional docent, el còmput de la dedicació docent o els espais i recursos educatius són alguns dels aspectes que van centrar l’atenció de la jornada, organitzada pel Centre per a la Innovació en Aprenentatge i Coneixement (CLIK).

Josep Lluís Martí, el vicerector per a la Direcció de projectes d’innovació, i Manel Jiménez, director acadèmic del CLIK, van inaugurar la sessió explicant EDvolució, el projecte de redisseny del model educatiu de la UPF, actualment en fase de gestació. A continuació van donar pas als ponents convidats, animant-los a compartir les seves experiències d’innovació educativa més exitoses.

 

 

 

El canvi comença a les escoles

Coral Regí, directora de l’escola Virolai, va parlar del gran procés de transformació que estan patint les escoles. “Cal canviar el rol del docent de manera que el professor es converteixi en un provocador de l’aprenentatge”, afirmava. Segons Regí, a les escoles ja no només s’ensenya sinó que s’intenta convertir l’alumne “en una persona autònoma que tingui el potencial d’aprenentatge dins seu”.

La tecnologia com a aliat

Carlos Scolari, docent del Departament de Comunicació de la UPF i responsable del projecte europeu Transmedia Literacy, va insistir que les plataformes educatives han de servir per connectar actors humans i institucionals amb actors tecnològics. “Cal repensar les interfícies educatives a tots els nivells per tal de generar innovació”, va concloure.

Cal revolucionar aules i professors

Ismael Peña, professor de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya i investigador sènior en open evidence, va intervenir en favor d’una revolució educativa. “El nou professor ha de donar context, ajudar l’estudiant a autodiagnosticar-se, marcar itineraris”, sostenia. Segons Peña, cal redissenyar el sistema educatiu de cap a peus per “donar cabuda també a aprenentatges no formals traient els estudiants fora de l’aula física”.

Les universitats catalanes, en constant actualització

Josep Eladi Baños, professor del Departament de Ciències de la Salut i de la vida i director del programa Margalida Comas de la Generalitat de Catalunya, va explicar com el programa Margalida Comas vol incidir en la transformació de les universitats catalanes per tal que es converteixin en referents europeus en matèria d’educació. Per fer-ho, Baños va proposar un conjunt de mesures: (1) determinar uns indicadors de qualitat docent, (2) crear un programa interuniversitari de continguts mínims per a la formació inicial del docent, (3) crear uns espais permanents per a l’intercanvi d’experiències i coneixement en matèria d’innovació docent, i (4) convocar ajuts a la recerca i la innovació educativa a les universitats.

Què ha de saber fer un docent digitalment competent?

Manuel Area, doctor en Pedagogia i catedràtic del Departament de Didàctica i Investigació Educativa de la Universitat de La Laguna, va parlar de l’enfocament paidocèntric en educació, és a dir, com adaptar la metodologia d’aprenentatge d’una assignatura en funció de les característiques i necessitats dels estudiants. "El docent ha de ser capaç de dissenyar escenaris d’aprenentatge online: seleccionar les eines digitals adequades, saber utilitzar la tecnologia en situacions presencials  i tutoritzar i donar feedback també en entorns virtuals", mantenia.

L’aprenentatge en un ecosistema canviant

Davinia Hernández-Leo, professora del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i coordinadora del grup de recerca TIDE en tecnologies educatives, va parlar del learning design, una metodologia que permet als professors entendre com s’ha de dissenyar una assignatura amb les millors condicions perquè els estudiants aprenguin. Segons Hernández-Leo, “és important que els dissenys de les assignatures quedin documentats per poder-los transferir i reutilitzar”.

La importància de les metodologies docents

Eliud Quintero, especialista en disseny i desenvolupament curricular a l'Institut Tecnològic de Monterrey (Mèxic), va explicar el model educatiu TEC 21, que potencia la formació del docent en metodologies com el blended learning i la ludificació i dona molt pes a l’aprenentatge col·laboratiu entre professors.

A partir d’aquestes intervencions es va generar debat a la sala sobre la importància de formar els docents en metodologies d’aprenentatge diferents, de redefinir la presencialitat en els estudis de la universitat del futur, de millorar l’equilibri entre docència i recerca, i d’introduir canvis en els sistemes d’avaluació de les assignatures.

Les idees de la Jornada EDvolució han de servir per alimentar el projecte EDvolució, el model educatiu que la UPF està dissenyant per adequar-se a les necessitats dels professionals, les empreses i els agents socials del futur. Aquest model està pensat perquè l’estudiant obtingui una visió global del món i s’hi encari de manera autònoma, proactiva, amb una alta competència tecnològica i una excel·lent capacitat comunicativa.  Actualment, el Vicerectorat de Projectes d'Innovació i el Centre per a la Innovació en Aprenentatge i Coneixement (CLIK) estan treballant en el disseny d’aquest projecte, que ha de veure la llum durant el curs acadèmic 2019-2020.

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact