De lluny és una instal·lació performativa en procés, una «pel·lícula que es passeja» i que qüestiona els formats tradicionals del cinema, l’arquitectura expositiva i el cànon editorial.

Una pel·lícula que no es projecta en una pantalla, sinó que es desenrotlla, surt del projector i de la sala negra i, com un objecte viu, ocupa tot un espai expositiu (cub blanc), de manera que la mirada de l’espectador ja no es dirigeix cap a un punt fix: per veure la pel·lícula caldrà passejar-la, acompanyar-la, desxifrar-la.

De lluny també imagina una pel·lícula que ja no és de cel·luloide, sinó de paper d’antigues enciclopèdies (actuals deixalles), desenquadernat i manipulat. I una informació impresa que ja no és estable (com tampoc no ho són les definicions que hi contenia), sinó que es vela fins a desaparèixer, i on es revelen noves narratives. Una pel·lícula que per l’efecte de la llum, es transmuta, es recicla.

En suma, De lluny s’inscriu dins la genealogia del cinema expandit i es pregunta què entenem per pel·lícula, per espectador i per història.

Actualment, aquest projecte d'instal·lació performativa es troba en desenvolupament dins del marc de l'Àrea Tallers (2023-24)

RESIDENT:  Verónica Navas

MENTOR: Roc Parés

Un projecte #En Residència a l'Àrea Tallers.