Frederic Guerrero-Solé
5. Calidoscopi
L’impacte de la GenAI en l’educació en comunicació
Frederic Guerrero-Solé
Catedràtic del Departament de Comunicació
Hi ha una coincidència general que res havia provocat abans un sisme tan intens i en tan poc temps en el món de l’educació com ho ha fet la intel·ligència artificial generativa (GenAI). En encara no un any, aquesta tecnologia ens ha mostrat com de fàcil és crear una quantitat gairebé infinita de continguts de qualsevol tipus, amb un nivell de qualitat i de versemblança fora de dubte, en un temps insignificant.
Aquesta capacitat de generació de continguts té un potencial revolucionari en el camp de l’educació. Eines com el ChatGPT (fa de mal escriure, tenint en compte que, en qüestió de mesos, pot quedar obsolet o ser superat per les eines que prometen els grans actors tecnològics com Meta, Alphabet, Apple o Amazon) permeten l’escriptura de textos, programes informàtics, pàgines web o altres tipus de continguts, que poden complementar i fins i tot reemplaçar el treball fet per l’alumnat, així com tenir un impacte profund en els materials utilitzats pels docents.
El món educatiu i, en general, l’institucional, ha reaccionat d’una manera fins ara insòlita, amb propostes que van des de la prohibició del seu ús (com en el cas d’Itàlia), a la formació en el seu ús i la transformació de les formes d’avaluació
El món educatiu i, en general, l’institucional, ha reaccionat d’una manera fins ara insòlita, amb propostes que van des de la prohibició del seu ús (com en el cas d’Itàlia), fins a la formació en el seu ús i la transformació de les maneres d’avaluar. Aquesta reacció és particularment urgent en la disciplina de la comunicació, en què una part significativa de les competències de l’alumnat estan relacionades amb les seves capacitats de creació de textos, en un sentit general. Partint de la hipòtesi que l’ús d’aquestes eines no serà limitat de cap manera, les principals preguntes que sorgeixen són:
—Com es transformen les competències que han d’adquirir els estudiants?
—Com afegim les competències en l’ús de la GenAI?
—Com transformem les maneres d’avaluar, per tal que realment avaluem les competències i els coneixements adquirits?
—Com s’equipen les universitats en matèria de GenAI?
—Com es transforma la docència, en el seu conjunt, i com s’hi adapta el personal docent?
—Com es transformen alguns dels compromisos que s’estableixen entre l’alumnat i el professorat?
Algunes de les possibles respostes, totes temptatives, a aquest canvi poden ser:
Aprofundir en competències que no poden ser substituïdes per la GenAI i, a la vegada, en competències que comporten un millor resultat en la utilització de la GenAI. El pensament crític, complex, profund, esdevé una capacitat de primer ordre, si no ho ha estat sempre, en un entorn en què el resultat superficial pot ser reproduït més òptimament per la màquina. La capacitat critica esdevé també fonamental, sobretot a l’hora de posar en dubte o de desxifrar el funcionament de les eines i els models de GenAI.
Evidentment, les competències en l’ús de la GenAI han de ser introduïdes a tots els nivells de creació, i han de comportar una millora en els resultats d’aquest ús. Per això, cal i caldrà una formació específica i continuada dels docents per tal que puguin incorporar gradualment les eines de GenAI que participen en els processos d’aprenentatge i pràctica de les matèries que imparteixen.
Les maneres d’avaluar es poden transformar en, com a mínim, dos sentits diferents. El primer, és en processos en què la GenAI participa i en què les competències en el seu ús i en l’avaluació dels seus resultats són mesurades. El segon és en processos en què la GenAI no és present, i en què s’avaluen competències sense que els alumnes puguin tenir eines de suport. Aquí s’obren opcions d’avaluació de competències sovint secundàries, com la capacitat de presentació, els exàmens orals, o altres maneres més directes i, en general, presencials, que poden ser clau en el procés de formació de l’alumnat. En aquest sentit, els processos d’innovació docent adquireixen una importància afegida en l’entorn universitari. En relació amb això, cal destacar el paper fonamental que ha jugat fins ara la recerca en innovació educativa a la Universitat Pompeu Fabra, que ens ha servit i ens serveix per afrontar amb garanties una transformació del model educatiu que, en alguns sentits, serà radical.
El quart i cinquè punts fan referència a la necessitat per part de les universitats d’equipar-se dels millors instruments de GenAI que hi ha disponibles al mercat, preferentment de codi obert, i de posar-los a disposició dels estudiants i del cos de docents i investigadors. És una altra mesura urgent que marcarà el pas de l’adaptació de la institució a un món de generació de coneixement diametralment diferent del que hem conegut fins ara. Aquesta adequació dels instruments es pot fer a nivell de la institució, o a un nivell superior, amb una demanda d’equipaments, que inclou programari i maquinari, que converteixi la universitat catalana, en el seu conjunt, en un pol de generació de continguts a partir de tecnologies d’IA:
Finalment, hi ha la qüestió dels compromisos, de la responsabilitat, de la transparència, de l’ètica i de la veracitat de tot allò que els alumnes produeixen i els docents certifiquen i avaluen. Aquest és també un debat amb aspectes culturals que haurem d’afrontar en el futur més immediat. Davant la impossibilitat d’exercir un control absolut de les fonts de generació de textos, hem de garantir una transparència total i absoluta en tots els processos creatius, així com una traçabilitat de les fonts que en permeti identificar l’origen, així com reconstruir el procés de creació en el seu conjunt. Els casos de treballs de recerca, a tots els nivells, en què ja s’ha fet ús de la GenAI ens han de dur a un major compromís i responsabilitat respecte a les nostres pràctiques com a investigadors i com a validadors de la investigació.
Llei d’equilibri performatiu
L’equilibri entre els temps de creació i els de lectura és, serà, un dels aspectes clau en l’acceptació i l’avaluació dels usos de la GenAI, i que, possiblement, afectarà de manera sensible al mateix valor de les creacions amb aquesta tecnologia. A mode de provocació, doncs, aquest autor afirma que ha fet un ús de la GenAI equivalent al 0% del text, hi ha dedicat aproximadament 2 hores de la seva vida, i pot ser llegit en menys de 5 minuts, amb un ràtio d’1 a 24 favorable al lector.