5. Calidoscopi

ChatGPT: amic o enemic?

min
Daniel Cassany

Daniel Cassany,
Professor del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge

El ChatGPT ha protagonitzat el debut més mediàtic que hagi vist mai. Cap giny havia tingut mai tanta presència pública. En poques setmanes, l’hem conegut, li hem fet testos (aprova selectivitat?, i biologia?), n’han aparegut tutorials a TikTok i s’han pronosticat catàstrofes laborals i prohibicions institucionals.

Impressiona que hi puguis parlar català corrent o d’altres idiomes, que et respongui de tu a tu i que ho sàpiga tot, aparentment. Sembla un contacte de WhatsApp, amb aquest to cordial i la prosa que es desplega d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

En canvi, no m’impressiona que defineixi conceptes, que posi exemples, que resumeixi novel·les, que tradueixi i corregeixi escrits o que desenvolupi temes acadèmics amb força encert. Ja ho feien altres ginys! La novetat és que ara ChatGPT ho fa tot, que sembla més humà i que t’estalvia la feina de triar entre diversos resultats. Te’n dona només un –que a voltes conté diverses perspectives, és cert—, que es presenta com “la Veritat”. (I això ja no m’agrada tant..., perquè fomenta l’acceptació cega i foragita la crítica. Prefereixo que les màquines em deixen decidir a mi.)

Per trobar-hi les limitacions cal gratar una mica. Alguns col·legues han detectat “al·lucinacions” amb bibliografia inventada o afirmacions falses (que Ciutat de Mèxic té platja). La interfície ja t’avisa que ignora el passat immediat (perquè encara no hi ha prou dades a la xarxa ni temps per aprendre-les) i que s’equivoca “ocasionalment”. La redacció és curiosa, amb errors d’anàfores, abús de marcadors textuals, paràgrafs més ben formats que els escrits per persones, desequilibris de registre, etc. El ChatGPT promet millorar i té l’ambició de protagonitzar-ho tot més endavant. Ja ho veurem...

Haurem d’aprendre a fer-li bones preguntes, amb assaig i error, i ens caldrà escrutar cada resposta amb ulls exigents de corrector professional, si volem que no ens enganyi

De moment, caldrà temps per conèixer-lo, per saber fins on hi podem confiar i com el podem integrar (o no) al dia a dia. Haurem d’aprendre a fer-li bones preguntes, amb assaig i error, i ens caldrà escrutar cada resposta amb ulls exigents de corrector professional, si volem que no ens enganyi. També haurem d’aclarir-li quin rol tenim en cada cas perquè ens situï aquesta única resposta: fem la consulta com a científics, estudiants, ciutadans? És com si estiguéssim iniciant una nova relació professional...

Com a docent, caldrà insistir en un camí que ja havíem encetat. No confio gaire en prohibicions. Al contrari, aquesta interfície natural (i maliciosa) entabanarà a molts estudiants. Els ajudarem molt més incorporant l’eina a classe, ensenyant-los a aprofitar-la, a desconfiar-hi i a emfasitzar el més valuós: les interpretacions personals, la comparació entre conceptes, el raonament fonamentat, la reflexió crítica, la capacitat de parlar en públic. També caldrà reorientar les consignes: fer un TFA sobre “desinformació” o “deslocalització” és com fer còpia literal... Calen tasques personals i situades en el present, amb treball de camp o de laboratori, preguntes de recerca, dades reals, raonaments. Així el ChatGPT esdevindrà un bon amic.