Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

“Jo conec aquesta cançó!” Claus evolutives de la percepció musical

“Jo conec aquesta cançó!” Claus evolutives de la percepció musical

Com percebem la música i els sons? Aquesta pregunta és a la base de la investigació del Grup de Recerca en Llenguatge i Cognició Comparada del Centre de Cognició i Cervell de la UPF que ha estat recentment publicada a la revista "Animal Cognition".

28.03.2022

Imatge inicial

Com percebem la música, els sons? Aquesta pregunta és a la base de la investigació del Grup de Llenguatge i Cognició Comparativa (LCC) del Centre de Cognició i Cervell (CBC) de la UPF que ha estat recentment publicada a la revista Animal Cognition.

Els éssers humans comparteixen unes característiques que de moment aparenten ser úniques al regne animal: el llenguatge i la música. "El nostre grup es dedica a entendre com han evolucionat aquestes habilitats en els éssers humans i fins a quin punt alguns dels seus components són compartits per altres espècies", explica Juan Manuel Toro, director de l'LCC i un dels autors de l'estudi, conjuntament amb Paola Crespo Bojorque i Alexandre Celma Miralles.

Quan escoltem una cançó que ja coneixem, la podem identificar tot i que no sigui una versió exacta de l'original. Si sona més alt o més baix, més ràpid o més lent o si els instruments són diferents de la versió que coneguda, els éssers humans la podem identificar encara que hi hagi aquests canvis superficials en la melodia. L'estudi de l'LLC explora fins a quin punt aquesta habilitat es basa en habilitats que ja són presents en altres animals, és a dir, que no són exclusives dels humans.

Per això, van estudiar 40 rates de laboratori (Rattus norvegicus, comunament conegudes com a rates Long-Evans) a les que van ensinistrar per identificar una melodia, en aquest cas es va utilitzar la segona meitat de la canço “Aniversari Feliç”. “És una melodia de tretze tons que inclou tot l'arc tonal típic de les escales occidentals”, expliquen a l'article.

L'experiment va començar amb una fase de familiarització seguida de tres sessions de prova. Es van fer 20 sessions de familiarització, cada sessió d'una durada de 10 minuts per dia. A cada sessió, les rates es van col·locar individualment en una caixa de resposta i se'ls van presentar 40 repeticions de la melodia de familiarització alhora que els donaven una pastilla de sacarosa com a aliment.

Els resultats suggereixen que la capacitat per reconèixer patrons per sobre de canvis en pitch i tempo que observem als humans pot tenir els seus orígens en habilitats ja presents en altres espècies

Després de la fase de familiarització, es van realitzar tres sessions en què s'utilitzaven versions modificades de la cançó. Es van analitzar les respostes davant dels canvis físics següents de la melodia:

  • La freqüència fonamental (pitch): es posava la cançó una vuitena amunt o sota l'original
  • La velocitat (tempo)
  • El timbre. La cançó original estava tocada en piano i la variant era en violí

“Trobem que les rates van reconèixer la cançó fins i tot quan hi havia canvis en la freqüència i la velocitat”, explica Toro, “però que quan canviàvem el timbre ja no van ser capaces de reconèixer la cançó. Els resultats suggereixen que la capacitat per reconèixer patrons per sobre de canvis en pitch i tempo que observem als humans pot tenir els seus orígens en habilitats ja presents en altres espècies”.

Hi ha tant espècies de mamífers com d'aus que poden percebre canvis en la freqüència fonamental (monos rhesus -Macaca mulatta), la velocitat (el lleó marí de Califòrnia -Zalophus californianus- o la cacatua -Cacatua galerita eleonora) i el timbre (ximpanzés - Pa troglodytes). Tanmateix, Toro explica que els humans processem la música percebent les estructures musicals de manera relativa en lloc d'absoluta; és a dir, independentment dels canvis de superfície al llarg de característiques com el to, el tempo i el timbre. Per tant, és important comprendre fins a quin punt aquesta capacitat es basa en sensibilitats ja presents en altres espècies”.

La recerca es va realitzar amb el suport del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), la Fundació BIAL i la Generalitat de Catalunya.

Treball de referència:

Paola Crespo-Bojorque, Alexandre Celma-Miralles, Juan M. Toro (febrer 2022). “Detecting surface changes in a familiar tune: exploring pitch, tempo and timbre”. Animal Cognition

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit