SÈRIE CIDUI 2025: L’ètica a l’enginyeria TIC: del consens teòric a la dificultat de la pràctica a les aules

SÈRIE CIDUI 2025: L’ètica a l’enginyeria TIC: del consens teòric a la dificultat de la pràctica a les aules

Amb l'objectiu de difondre la innovació docent, acabem la sèrie de notícies setmanals dedicades a resumir algunes de les comunicacions que el professorat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va presentar al XIII Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI 2025), celebrat el passat mes de juliol. Aquestes propostes van abordar temes molt variats, incloent-hi l'ús de la intel·ligència artificial a l'aula, l'ètica en estudis tècnics, i la inserció laboral. També van destacar les metodologies actives, avaluació competencial i el desenvolupament de competències transversals.
16.02.2026

Imatge inicial -

L’estudi Evolving values, lagging practice: integrating ethics in ICT Engineering programs posa el focus en els reptes d’integrar les dimensions socials i ètiques en els currículums d’enginyeria de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). La recerca, liderada per Aurelio Ruiz Garcia i Davinia Hernández-Leo, adverteix que la bona predisposició del professorat pot ser insuficient si no va acompanyada d'una expertesa específica i marcs de treball clars.

Una bretxa entre la voluntat i la realitat 

L'estudi, de caràcter qualitatiu, es basa en entrevistes en profunditat amb sis membres de l'equip directiu d'un departament d'enginyeria TIC amb més de 15 anys d'experiència, que van ser realitzades en col·laboració amb Roger Viñeta, estudiant del grau d'Enginyeria en Sistemes Audiovisuals. Els resultats revelen un consens general sobre la importància d'incloure l'ètica en la identitat professional dels enginyers, però també evidencien que aquesta voluntat topa amb la manca de marcs teòrics formals.

Segons els autors, el professorat tendeix a centrar-se en aspectes de micro-ètica, com ara el plagi o experiències personals, en lloc d'abordar qüestions macro-ètiques més àmplies. A més, la integració d'aquests continguts depèn actualment de la iniciativa personal i la motivació individual de cada docent, cosa que genera una aplicació irregular i inconsistent al llarg del grau.

El repte de l'expertesa col·lectiva 

Un dels punts més destacats de la recerca és l'anàlisi dels processos de redisseny curricular col·laboratiu. L'estudi suggereix que els processos estàndard de revisió de plans d'estudi poden ser poc efectius per a l'ètica si no es té en compte que l'expertesa col·lectiva en aquest àmbit encara no està plenament desenvolupada. En aquest sentit, es fa referència a l'efecte Dunning-Kruger, assenyalant que la manca de familiaritat amb els marcs ètics pot portar a sobreestimar la pròpia capacitat per ensenyar-los, resultant en una integració superficial o ineficaç.

Manca d'avaluació i recursos 

Els participants en l'estudi també han assenyalat la manca d'evidències concretes sobre les competències ètiques que realment assoleixen els estudiants en acabar els seus estudis, a causa de la falta de pràctiques d'avaluació sistemàtiques. Tot i que es considera que el Treball de Final de Grau (TFG) podria ser un bon lloc per avaluar aquestes competències, encara no està clar com fer-ho de manera homogènia. A aquestes dificultats s'hi afegeixen les limitacions de recursos, com el temps, la formació i el suport institucional, sovint eclipsades per les demandes tècniques més urgents.

Cap a un marc estandarditzat 

Com a conclusió, l’estudi presentat al CIDUI 2025 subratlla la necessitat urgent de desenvolupar estratègies pragmàtiques i marcs estandarditzats fonamentats en el coneixement actual de l'educació ètica en enginyeria. Només mitjançant marcs estructurats que el professorat pugui interioritzar abans dels processos de decisió es podrà garantir que l'ètica esdevingui un element central i genuí de la identitat professional dels futurs enginyers i enginyeres.