Coedicions i coautories
En aquest apartat es troben els resultats d'activitats de recerca de l'Institut dutes a terme conjuntament amb altres institucions i organismes i que han estat publicades fóra de l'àmbit de les dues línies de publicacions anteriors.
Relaciones morfológicas y diccionario
Bernal, Elisenda; Torner, Sergi (ed.). Relaciones morfológicas y diccionario
A Coruña: Universidade da Coruña. Servizo de Publicacións, 2016. ISBN: 978-84-9749-633-9.
Resum
Tot i que, aparentment, la descripció morfològica no incideix directament en la representació lexicogràfica, perquè els lemaris dels diccionaris es componen majoritàriament de paraules i no de morfemes, els canvis que han experimentat en les últimes dècades tant la gramàtica, amb el gir lexicalista, com els diccionaris, especialment a partir de l'accés generalitzat a Internet, han afavorit que la relació entre mofologia i diccionari sigui més estreta. En aquest sentit, el volum recull els treballs del Maig Lexicogràfic 2011, on es van presentar tant plantejaments lingüístics teòrics com descripcions i solucions aplicades, sobretot a l'àmbit de la lexicografia d'aprenentatge.
Índex de continguts
-
Janet DeCesaris: "Presentació"
-
Carlos Sánchez Lancis: "El diccionario como corpus de estudio diacrónico: el cambio gramatical en la lexicografía del español"
-
Josefa Martín: "La codificación de la información morfológica en los diccionarios de ELE"
-
Elisenda Bernal: "Iluminar, luz, lucidez, luciérnaga, alumbrar: criterios de selección para las famílias de palabras de las entradas verbales del DAELE"
-
Rejane Bueno: "La categorización verbal en un diccionario de aprendizaje del español desde una perspectiva curricular y lexicalista"
-
Viviana Mahecha: "Algunas consideraciones sobre la recategorización adjectivo>sustantivo en los diccionarios generales del español"
-
Judit Freixa Aymerich: "Reagrupamiento lexicográfico de neologismos frecuentes"
-
Jordi Ginebra: "Categorías fraseológicas y diccionario"
La neologia lèxica catalana
Freixa, Judit; Bernal, Elisenda; Cabré, M. Teresa (ed.). La neologia lèxica catalana
Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica, 2015. ISBN: 9788499652351.
Resum
El lèxic és el motor de la llengua, aquella part de la maquinària lingüística que mou el conjunt. En moviment constant, el lèxic va canviant, deixant de banda paraules que en moments anteriors havien estat necessàries i freqüents, i incorporant-ne d'altres. No totes les paraules noves que arriben a la llengua s'estabilitzaran en l'ús, això dependrà dels parlants i de les institucions, però en qualsevol cas seran, durant un temps, neologismes.
En el primera part d'aquest volum, s'hi presenten les innovacions lèxiques del català estudiades segons els tipus de formació i s'hi fan reflexions sobre aspectes tan diversos com el grau d'estabilització i de novetat, les característiques pragmàtiques i semàntiques o el nivell d'autonomia d'aquestes unitats respecte d'altres llengües. En la segona part, s'hi fa constar un recull de prop de set-centes unitats, exemplificades amb contextos que provenen principalment dels diaris Ara, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i l'Avui.
Índex de continguts
-
Elisenda Bernal; M. Teresa Cabré; Judit Freixa: "Presentació"
-
Elisenda Bernal; Elisabet Llopart; Maria Gené: "La Neologia per prefixació"
-
Mercè Lorente; Laura Cantero: "La Neologia per sufixació"
-
Paola Cañete; Sabela Fernández; Francina Janer: "La Neologia per composició culta"
-
Alba Coll; M. Amor Montané; Albert Morales: "La Neologia per composició patrimonial "
-
Judit Freixa; Sandra Rojas: "La Neologia per sintagmació"
-
Elisenda Bernal; Judit Freixa; Elisabet Llopart: "La Neologia per truncació (abreviació, acronímia i siglació)"
-
Elisenda Bernal; M. Teresa Cabré: "La Neologia per conversió sintàctica i per lexicalització"
-
Ona Domènech; Rosa Estopà; Teresa Graells; Helena Sacasas: "La Neologia semàntica"
-
Mariona Barrera; Queralt Alsina; Alejandro Fernández; Marc Font: "La Neologia per manlleu"
-
M. Teresa Cabré; Judit Freixa: "Observacions sobre innovació lèxica catalana: conclusions"
-
Elisenda Bernal; Marc Font; Judit Freixa: "Annex. Paraules del català actual. Selecció de neologismes lexicogràfics"
Los verbos en el diccionario
Torner, Sergi; Bernal, Elisenda (ed.). Los verbos en el diccionario
A Coruña: Universidade da Coruña, 2013. ISBN: 978-84-9749-569-1. [144 p.]
Resum
Els verbs de les llengües romàniques expliquen i impliquen temps, aspecte, mode i modalitat, persona i nombre; presenten una flexió molt rica, tant regular com irregular, tenen una morfologia derivativa que respon bé a certs patrons; són nucli de predicació en totes les seves formes, amb les exigències sintàctiques que això comporta per satisfer-ne les valències i seleccionar-ne semànticament la combinatòria argumental; i el seu ús comporta molts matisos, tant semàntics com pragmàtics. Aquest va ser el punt de partida del Maig Lexicogràfic 2009, en què es van presentar diversos treballs, alguns dels quals s'han reprès per a aquest volum monogràfic, que recull tant plantejaments lingüístics teòrics com descripcions i solucions aplicades a la representació dels verbs en els diccionaris des de perspectives diverses.
Índex de continguts
-
Elisenda Bernal: "Los nombres del verbo: reflexiones acerca de las categorías gramaticales en los diccionarios. Propuesta de representación para el DAELE"
-
José Luis Cifuentes Honrubia: "Verbos denominales con fusión argumental de figura y desplazamiento"
-
Elena De Miguel: "La polisemia de los verbos soporte. Propuesta de definición mínima"
-
Juan Manuel Pérez: "Cambio semántico en los verbos del argot juvenil de Medellín (parlache)"
-
Alexandra Spalek: "Polisemia en algunos verbos de cambio de estado del español y del inglés. Observaciones preliminares"
Primer diccionario de medicina ilustrado
Estopà; Rosa (dir.). Primer diccionario de medicina ilustrado.
Buenos Aires: Del Hospital Ediciones, 2019.
Adquisicions: Del Hospital Ediciones.
Resum
En aquest diccionari trobaràs les 330 paraules que fem servir més habitualment quan parlem de la salut i de les malalties. Els autors s'han basat en el que saben 1200 nens i nenes de 8 a 12 anys, que han construït explicacions perquè entenguis les paraules que fan servir els professionals de la salut quan es comuniquen amb tu, com per exemple els infermers, dentistes o metges. També trobaràs els dibuixos d'aquestes paraules que els nens i nenes van fer.
Primer diccionari de medicina il·lustrat
Estopà; Rosa (dir.). Primer diccionari de medicina il·lustrat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018.
Adquisicions: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Resum
En aquest diccionari hi trobaràs 200 paraules que es fan servir quan parlem de la salut i les malalties. Els autors són 1.200 nens i nenes d'entre 8 i 10 anys. Què et sembla, quin munt, oi? També hi hem posat alguns dels dibuixos que van fer. Segur que trobaràs que s'expliquen molt bé!
Mi primer diccionario de ciencia
Estopà; Rosa (dir.). Mi primer diccionario de ciencia
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013. ISBN: 978-84-9883-624-0. [118 p.]
Resum
Aquest diccionari és molt especial. És especial perquè els autors tenen pocs anys (entre 5 i 8). És especial perquè cada definició s'ha fet a partir de tot el que sabien molts nens i nenes (tants com 500) i perquè a més hi hem posat un dibuix a cada paraula, perquè tot quedi ben clar. Segur que hi aprendràs moltes coses!
La publicació s’ha dut a terme en el marc del projecte “Jugando a definir la ciencia”, finançat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (Programa de Cultura científica y de la Innovación, FECYT-FCT-11-2501).
Més informació: Jugant a definir la ciència (web del projecte) i Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Adquisicions)