Primeres reivindicacions de drets
Olympe de Gouges
(França, 1748 - 1793)
Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, 1791
Article tretze
Per al manteniment de la força pública i per a les despeses d’administració, les contribucions de la dona i de l’home són les mateixes; ella participa en totes les prestacions personals, en totes les tasques penoses; per tant, ha de participar en la distribució dels llocs, les ocupacions, els càrrecs, les dignitats i altres activitats.
Marie Gouze neix el 7 de maig de 1748 a Montalban (França). La seva mare era bugadera i el seu pare carnisser, però Olympe va reclamar ser filla il·legítima del marquès de Pompignan, sense ser reconeguda.
Es casa als 17 anys, en un matrimoni de conveniència, i té un fill, però queda vídua tan sols un any després. Marxa a París amb el seu fill, i es canvia el nom pel d’Olympe de Gouges. Freqüenta els salons parisencs i inicia una carrera com a escriptora. Una de les seves obres, L’esclavage des nègres, un al·legat contra l’esclavitud, és representada a la Comédie Française el 1789.
Tot i ser una activa partidària de la Revolució, comença a manifestar el seu desencant amb el curs que va prenent el govern revolucionari. En particular, denuncia públicament que la Declaració dels Drets del Home i del Ciutadà no inclou les dones, i com a resposta escriu, l’any 1791, la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana. En altres escrits defensa un nou contracte matrimonial, basat en la igualtat entre marit i muller, i s’oposa a la pena de mort. El 1793 és arrestada pels jacobins, acusada de donar suport als girondins i de conspirar contra el govern revolucionari. És condemnada a mort i guillotinada el 2 de novembre del mateix any, a l’edat de 45 anys.
Marquès de Condorcet. Sur l’admission des femmes au droit de cité, 1790.
"El costum pot familiaritzar la humanitat amb la violació dels seus drets naturals, fins al punt que si algú se’n veiés privat, ningú no pensaria a reclamar-los, ni creuria que pateix una injustícia.
Algunes d’aquestes violacions han passat inadvertides a filòsofs i legisladors, tot i que els concerniria involucrar-se gelosament per establir els drets comuns individuals de la raça humana, i d’aquesta manera fonamentar les institucions polítiques. Per exemple, no han violat el principi d’igualtat en privar la meitat de la raça humana del dret de prendre part en la formació de lleis a través de l’exclusió de les dones dels seus drets ciutadans? Podria haver-hi una prova més evident de la força del costum, fins i tot entre els homes il·lustrats, que en sentir invocar el principi d’igualtat de drets a favor de potser 300 o 400 homes, que havien estat privats absurdament d’aquest dret, obliden allò que concerneix uns dotze milions de dones?
Per mostrar que aquesta exclusió no és un acte de tirania, cal demostrar que els drets naturals de les dones no són els mateixos que els dels homes, o que les dones no són capaces d’exercir aquests drets.
Però els drets de l’home són simplement el resultat del fet que ells són éssers racionals i sensibles, susceptibles d’adquirir idees de moralitat i de raonar en torn d’aquestes idees. Aleshores, si les dones tenen les mateixes qualitats, necessàriament tenen els mateixos drets. O bé cap individu de l’espècie humana té drets veritables, o tots tenen els mateixos; i qui vota contra els drets d’un altre, sigui quina sigui la seva religió, el seu color o el seu sexe, té per aquest fet abjurat el propi."
 |
AUTOR: Gouges, Olympe de, 1748?-1793 TÍTOL: Escritos políticos / Olimpia de Gouges ; prólogo de Oliva Blanco Corujo PUBLICAT: [València] : Institució Alfons el Magnànim : Diputació de València, DL 2005 |
 |
AUTOR: Gouges, Olympe de, 1748?-1793 TÍTOL: L'Esclavage des nègres, ou, L'heureux naufrage / Olympe de Gouges ; étude et présentation de Sylvie Chalaye et Jacqueline Razgonnikoff PUBLICAT: Paris : Harmattan, 2006 |
Flora Tristan
(1803-1844)
Totes les desgràcies del món provenen de l'oblit i del menyspreu que fins avui s'ha fet dels drets naturalis i imprescriptibles del ser dona.
Va néixer a París. La seva obra se centra en la situació de la dona i en la situació de la classe obrera, ja que considerava que hi havia una relació entre totes dues situacions.
 |
AUTOR: Tristan, Flora, 1803-1844 |
 |
AUTOR: Iribarne González, María de la Macarena TÍTOL: Flora Tristán y la tradición del feminismo socialista / María de la Macarena Iribarne González PUBLICAT: Madrid : Congreso de los Diputados, 2012 |
 |
AUTOR: Tristan, Flora TÍTOL: Peregrinaciones de una paria / Flora Tristan PUBLICAT: Madrid : Istmo, DL 1986 |
 |
AUTOR: Baelen, Jean TÍTOL: Flora Tristan: socialismo y feminismo en el siglo XIX / Jean Baelen ; [versión española de Charo Ema B.] PUBLICAT: Madrid : Taurus, cop. 1973 |
 |
AUTOR: Vargas Valente, Virginia TÍTOL: El Aporte de la rebeldía de las mujeres ; Virginia Vargas PUBLICAT: Lima : Flora Tristán, 1989 |
Mary Wollstonecraft
(Anglaterra, 1759-1797)
Ja és hora que es faci una revolució en els costums femenins, ja és hora de retornar a les dones la seva dignitat perduda, i que contribueixin com a membres de l’espècie humana a la reforma del món canviant elles mateixes.
Mary Wollstonecraft neix el 27 d’abril de 1759 a Spitalfields, Londres, en el si d’una família benestant. La pèrdua progressiva de la fortuna familiar, però, enrareix l’ambient de la llar, fins al punt que amb 19 anys la Mary deixa la família per posar-se a treballar com a dona de companyia, i després com a institutriu. Posteriorment, inicia una carrera com a escriptora i traductora. Una de les seves preocupacions, reflectida en l’obra Thoughts on the Education of Daughters: with Reflections on Female Conduct, in the More Important Duties of Life [“Reflexions sobre l’educació de les filles: amb reflexions sobre la conducta de les dones en les tasques més importants de la vida”], són les minses possibilitats que en matèria de carreres laborals o professionals tenien les dones amb pocs recursos econòmics, com era el seu cas.
Realitza diversos viatges per Europa, incloent-hi el París de la Revolució, però també Suècia, Noruega i Dinamarca. A París neix la seva primera filla, de la seva relació amb el nord-americà Gilbert Imlay. Posteriorment retorna a Anglaterra i es casa amb el filòsof anarquista William Godwin, amb qui té la seva segona filla, la també escriptora Mary Godwin-Shelley.
L’obra literària de Mary Wollstonescraft reflexiona sobre la situació de les dones i la seva manca de drets en la societat del seu temps, i defensa la construcció d’un ordre social basat en la igualtat i en la raó. El seu llibre A Vindication of the Rights of Woman [“Vindicació dels drets de la dona”] és considerada una de les obres fundacionals del feminisme.
Mary Wollstonescraft mor el 10 de setembre de 1797, a l’edat de 38 anys, víctima d’una infecció postpart.
Alejandra Ciriza (2002), Breves consideraciones a propósito de Mary Wollstonecraft (& William Godwin)
"Wollstonecraft és ni més ni menys que l’autora d’un dels textos més significatius en la història del feminisme, A Vindication of the Rights of Woman, publicat l’any 1792, sota el signe d’uns temps que han marcat de manera peculiar la història de les dones, el dels albors de la modernitat. Des de la perspectiva sostinguda per la il·lustrada anglesa, una societat justa suposa la consideració de tots els subjectes com a iguals en drets; d’aquí la importància de la incorporació de les dones, en qualitat d’iguals, al nou ordre polític i moral. [...]
Suposant que l’organització de l’antic règim reposi sobre el privilegi i que s’hagi edificat sobre la solidesa de la tradició i del costum, del que es tracta és d’atacar amb la raó aquesta “ciutadella” i les seves fortificacions per tal de construir un ordre nou, igualitari i just en el qual tots els subjectes siguin tractats com si fossin iguals. [...]
Des de la perspectiva de Wollstonecraft i d’un reduït cercle d’homes i dones il·lustrats, l’ingrés en el nou ordre requeria l’eradicació dels prejudicis, i el final de l’esclavitud que va patir durant segles la meitat de la humanitat, les dones. El lloc decisiu assignat a l’educació en la construcció del nou ordre es deu a la confiança que Wollstonecraft, com la major part dels il·lustrats i de les il·lustrades, tenia en la seva capacitat alliberadora. Era l’educació rebuda el que, en dirigir-se al cor de les dones, insistint en la seva sensibilitat i en l’art d’agradar, les convertia en esclaves. Assenyala Wollstonecraft: “Tant Rousseau com els escriptors de sexe masculí que han seguit les seves petjades han exigit amb vehemència que tota l’educació femenina s’orienti cap al seu únic objectiu: fer de les dones objectes de plaer” (Wollstonecraft, A Vindication of the Rights of Woman)."
 |
AUTOR: Wollstonecraft, Mary, 1759-1797 TÍTOL: Cartas escritas durante una corta estancia en Suecia, Noruega y Dinamarca / por Mary Wollstonecraft ; traducción de Camila Zapponi PUBLICAT: Madrid : Los libros de la Catarata, 2003 |
 |
AUTOR: Wollstonecraft, Mary, 1759-1797 TÍTOL: Maria : o, Los agravios de la mujer : Mary Wollstonecraft ; traducción Anna Renau PUBLICAT: Barcelona : Littera Books, cop. 2002 |
 |
AUTOR: Wollstonecraft, Mary, 1759-1797 TÍTOL: A Vindication of the rights of woman / Mary Wollstonecraft PUBLICAT: London : David Campbell, [1992] |
 |
AUTOR: Wollstonecraft, Mary, 1759-1797 TÍTOL: A Vindication of the rights of men ; with A vindication of the rights of woman, and Hints / Mary Wollstonecraft ; edited by Sylvana Tomaselli PUBLICAT: Cambridge [etc.] : Cambridge University Press, 1995 |
 |
AUTOR: Wollstonecraft, Mary, 1759-1797 TÍTOL: A Vindication of the rights of woman / Mary Wollstonecraft ; edited with an introduction by Miriam Brody PUBLICAT: London [etc.] : Penguin, 1992 |
 |
AUTOR: Wollstonecraft, Mary, 1759-1797 TÍTOL: Vindicación de los derechos de la mujer / Mary Wollstonecraft ; edición de Isabel Burdiel ; [traducción de Carmen Martínez Gimeno] PUBLICAT: Madrid : Cátedra : Instituto de la Mujer, cop. 1994 |
 |
AUTOR: Tomalin, Claire TÍTOL: Vida y muerte de Mary Wollstonecraft / Claire Tomalin ; traducción de Miguel A. López Lafuente PUBLICAT: Barcelona : Montesinos, 1993 |