"E lo mateix Salamó, inspirat per mi, tement que.ls hòmens no us fossen desconeixents e no s'apartassen de la devoció vostra, diu-los: Qui fugit matrem ignominiosus erit et infelix; ço és: qui s'aparta e fuig a la mare sua, aquest tal serà, entre les gents, ple de molta misèria e confusió."

"[...] E los qui de dones malparlaran cauran en la mia ira, car pensar poden que la mia mare és dona qui ha mereixcut a totes les filles vostres gran corona, e.ls és una salvaguarda tan fort, que negú no les pot enujar que mi a no ofena molt."

Vita Christi, CXCVII

Elionor Manuel de Villena neix l’any 1430. Filla d’Enric de Villena, escriptor i traductor, es desconeix el nom de la seva mare. Òrfena des de molt petita, viu i s’educa al Palau Reial de València amb la seva cosina, la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim.

De molt jove ingressa al monestir de la Trinitat de la ciutat de València, de l’orde de les clarisses, on l’any 1445 pren els hàbits i adopta el nom de Sor Isabel de Villena. El 1463 és nomenada abadessa del convent, càrrec que exerceix fins a la seva mort, l’any 1490.

Amb una profunda inclinació cap a les lletres, Isabel de Villena va mantenir una forta vinculació amb el món literari valencià de l’època, com testimonien les diverses dedicatòries a la seva persona recollides en obres d’autors valencians. Albert Hauf planteja en aquest sentit la hipòtesi que “Sor Isabel va aglutinar al seu entorn tot un cenacle de lletraferits devots”. (1)

De la seva pròpia producció literària, escrita en català, se’n conserven dues obres: Vita Christi, publicada l’any 1497 per iniciativa de la seva successora com a abadessa del monestir, Sor Aldonça de Montsoriu, i Speculum Animae, datada al voltant de 1760 i localitzada recentment a la Biblioteca Nacional de París.

Rosanna Cantavella. “Introducció”. Protagonistes femenines a la “Vita Christi”. Barcelona: La Sal, Edicions de les Dones, 1987

"Poques vegades, a la literatura no contemporània, podem trobar obres la gestació i publicació de les quals és protagonitzada exclusivament per dones. [...] La Vita Christi va ser escrita per Isabel de Villena, abadessa, i donada a la impremta per la seua succesora, Aldonça de Montsoriu, atenent la sol·licitud d’Isabel la Catòlica, i les destinatàries més immediates n’eren les religioses del seu convent. L’obra s’ocupa abundantment dels personatges femenins de l’Evangeli, i defén obertament la superioritat moral de la dona sobre l’home. (vii)

[...] ¿pot una obra del segle XV considerar-se feminista? Sí, si n’acceptem com a definició la defensa de la dignitat de la dona. Naturalment, sense anacronismes: els feministes medievals no preconitzen conceptes com el dret a disposar del propi cos –el cos femení, el gran enigma de la medicina medieval –, ni el reconeixement polític [...]. (xix)

El debat literari creat com a conseqüència de la dialèctica entre els textos a favor i en contra de la dona, omplirà la baixa Edat Mitjana [...]. A la literatura catalana hi ha constància del debat des del segle XIII en molt variades obres, entre les quals en destaquen tres que el tracten de manera preferent: el Maldit bendit de Cerverí de Girona, Lo somni de Bernat Metge i l’Espill de Jaume Roig. [...] Un grup de tòpics que no podia faltar als textos misògins pretenia demostrar que la dona era una criatura perversa degut a defectes com egoisme, lascívia, crueltat, falsia o mandra. Els predicadors la reptaven contínuament per aquests pecats, exemplificats en multitud de faules.

En l’obra de la nostra escriptora, en canvi, s’al·ludeix sovint a la natura virtuosa de l’ésser femení. A part de recordar-nos-en la disposició a l’amor, se’ns alliçona sobre la seua propensió a la pietat i la misericòrdia, a l’esperit de sacrifici i a la defensa de la veritat. (xx i xxi)"