Les pioneres de la ciència

PortadaAUTOR: Alic, Margaret 
TÍTOL: El Legado de Hipatia : historia de las mujeres en la ciencia desde la antigüedad hasta fines del siglo XIX / por Margaret Alic 
EDICIÓ: 1ª ed. 
PUBLICAT: México, D.F. : Siglo XXI, 1991
PortadaTÍTOL: Feminism and science / edited by Evelyn Fox Keller and Helen E. Longino
PUBLICAT: Oxford : Oxford University Press, 1996
PortadaTÍTOL: Inventing women : science, technology and gender ; edited by Gill Kirkup and Laurie Smith Keller 
PUBLICAT: Cambridge [etc.] : Polity in association with the Open University, 1992 

Ada Byron (Anglaterra, 1815 - 1852)

La característica que distingeix la màquina analítica és que inclou el principi que Jacquard va concebre per regular la fabricació, per mitjà de targetes perforades, dels més complexos models de brocats. En capacitar els mecanismes per combinar entre si símbols generals en successions de varietat i d’extensió il·limitades, s’estableix una relació entre les operacions materials i els processos mentals abstractes de la branca més teòrica de la ciència matemàtica. Es desenvolupa un llenguatge nou, ampli i poderós, per a la seva utilització futura en l’anàlisi, les veritats del qual es podran manejar de manera que la seva aplicació sigui més pràctica i precisa per a la humanitat del que fins ara ho han fet les mesures al nostre abast.

Per Article sobre la màquina analítica de Babbage, signat únicament amb els seves inicials, publicat l’any 1843

Augusta Ada Byron neix el 10 de desembre de 1815 a Londres. És filla del poeta Lord Byron i d’Anna Isabella Milbanke, que es fa càrrec en solitari de la seva criança, ja que se separa del seu marit quan l’Ada té tan sols un mes d’edat. Lord Byron mai no torna a veure la seva filla.

Ada Byron rep una acurada educació, especialment en matemàtica, disciplina per la qual demostra excel·ents capacitats. Amb només 13 anys desenvolupa el disseny d’una màquina voladora, i pocs anys després es vincula amb el món científic i intel·lectual londinenc. Estableix una relació d’amistat amb Charles Babbage, professor de matemàtica a la Universitat de Cambridge i inventor de la màquina diferencial, una màquina calculadora basada en el càlcul diferencial.

El 1835 es casa amb William King, comte de Lovelace, i hi té tres fills, Byron, Annabella i Ralph.

El 1843 Babbage proposa una nova màquina de càlcul, que denomina màquina analítica. Aquest projecte interessa molt l’Ada, i la porta a escriure els seus comentaris sobre la màquina analítica, on esmena errades i millora la proposta inicial de Babbage, en un text que permet albirar el desenvolupament del llenguatge de programació informàtica. Aquestes notes es publiquen signades només amb les seves inicials com a notes complementaries de la seva traducció de l’italià de l’article de Luigi Menabrea sobre la proposta de Charles Babbage.

Ada Byron mor de càncer uterí el 27 de novembre de 1852, a l’edat de 36 anys.

Xavier Berenguer, Ada, 1986

"L’adolescent Ada es va sentir ben aviat fascinada per la ciència, i això la va dur a estudiar-la, a idear, a investigar, a freqüentar-ne els ambients; tot plegat en un clar desafiament a la moral de la seva època, poc disposada a encaixar una vocació així en cos de dona.

Ada Byron va conèixer [Charles] Babbage el 1833, amb motiu d’una conferència sobre la Màquina Analítica. L’admiració mútua que es va despertar en aquella trobada seria el marc d’una col·laboració estreta i sincera. La correspondència encreuada entre Babbage i Ada Byron està assortida de reflexions científiques, de projectes, d’amistat, de disputes i de tendresa.

Tímidament, entre les escletxes de la burgesia victoriana, l’Ada va lluitar pel reconeixement de la seva tasca científica. Un dels resultats més significatius de l’esforç de l’Ada té a veure amb unes conferències que Babbage va pronunciar a Itàlia, l’any 1840. Prenent com a base aquestes conferències, Menabrea, un enginyer i general de l’exèrcit de Garibaldi que arribaria a primer ministre d’Itàlia, va escriure un treball sobre la Màquina Analítica. L’Ada va prendre la iniciativa de traduir, complementar i anotar els textos de Menabrea; el resultat final, amb apartats originals deguts a la mateixa Ada, té ara un valor enorme, perquè sense ell se sabria ben poca cosa de la Màquina Analítica. Donada la seva qualitat, el mateix Babbage va proposar a l’Ada que escrivís un article pel seu compte, però a les dones del segle XIX no els era fàcil publicar articles científics.

Actualment es reconeix Ada Byron com l’autora de diversos conceptes concrets relacionats amb la programació d’ordinadors, tasca que ella definia com “teixir patrons algebraics de la mateixa manera que el teler teixeix flors i fulles”.

La història dels ordinadors deu molt a Babbage, però també a Ada Byron. Com a homenatge i record a la primera programadora de la història, Ada és el nom que s’ha donat a un dels més avançats llenguatges de programació d’ordinadors."

Portada AUTOR: Lethbridge, Lucy
TÍTOL: Ada Lovelace : the computer wizard of Victorian England / Lucy Lethbridge 
PUBLICAT: London : Short, 2004 
Portada AUTOR: Toole, Betty A. 
TÍTOL: Ada the Enchantress of numbers: a selection from the letteres of Lord Byron’s daughter and her description of the first computer ; narrated and edited by Betty A. Toole 
PUBLICAT: Mill Valley : Strawberry Press, 1992
Portada AUTOR: Moore, Doris Langley-Levy, 1903- 
TÍTOL: Ada, Countess of Lovelace : Byron’s legitimate daughter 
PUBLICAT: London : J. Murray, 1977
Portada AUTOR: Soyer, Jean-Paul 
TÍTOL: Ada de Lovelace et la programmation informatique / Jean-Paul Soyer 
PUBLICAT: Paris : Sorbier, 1998 
Portada AUTOR: Woolley, Benjamin 
TÍTOL: The Bride of science: romance, reason, and Byron’s daughter 
PUBLICAT: New York : McGraw-Hill, cop. 1999 
Portada AUTOR: Stein, Dorothy 
TÍTOL: Ada: A Life and a Legacy 
PUBLICAT: Cambridge : MIT Press, cop. 1985

Maria Gaetana Agnesi (1718-1779)

Matemàtica nascuda a Milà. És autora de diverses obres, entre les quals destaca Instituzioni analitiche, publicada l’any 1748 i en la qual proposa una visió integrada del càlcul diferencial i el càlcul integral.

Portada TÍTOL: The Contest for knowledge : debates over women's learning in eighteenth-century Italy ; Maria Gaetana Agnesi ... [et al.] ; edited and translated by Rebecca Messbarger and Paula Findlen 
PUBLICAT: Chicago : University of Chicago Press, 2005
Portada AUTOR: Anzoletti, Luisa, n. 1863
TÍTOL: Maria Gaetana Agnesi
PUBLICAT: Milano : Cogliati, 1900 
Portada AUTOR: Benazzoli, Cornelia
TÍTOL: Maria Gaetana Agnesi / Cornelia Benazzoli 
PUBLICAT: Milano : Fratelli Bocca, 1939 
Portada AUTOR: Mazzotti, Massimo
TÍTOL: The World of Maria Gaetana Agnesi, Mathematician of God / Massimo Mazzotti 
PUBLICAT: Baltimore : John Hopkins University Press, 2007