La composició de les institucions ens indica fins a quin punt la representació política està esbiaixada a favor d’un dels dos sexes, i és que la política ha sigut un àmbit tradicionalment molt masculinitzat. De fet, tot i que la presència de les dones ha augmentat gradualment, la sobrerepresentació dels homes s’observa en totes les institucions. A finals del 2015, mundialment, de mitjana, les dones només ocupaven el 22,8% dels escons dels parlaments.

Pel que fa al poder executiu, el nombre de presidentes o de primeres ministres fa més d’una dècada que s’ha estabilitzat al voltant de vint, xifra que representa el 10% dels caps d’Estat i de govern. La primera dona escollida presidenta del govern o primera ministra va ser Sirivamo Bandaranaike, a Sri Lanka, el 1960, i la primera dona electa com a presidenta del país va ser Isabel Perón, a l’Argentina, el 1974.

No és fins a principis del segle XX que comencem a trobar les primeres ministres en alguns governs. Això sí, van ser molt poques, i durant dècades va predominar la norma d’una sola dona ministra en el gabinet. No serà fins a finals del segle XX que hi ha els primers governs paritaris. No obstant això, aquests governs amb un nombre igual de dones i d’homes ministres continuen sent una excepció. La mitjana de dones ministres en els governs és encara inferior al 30%.