L’aprenentatge híbrid o blended learning consisteix a incorporar formes d’ensenyament multimèdia basats en recursos TIC a la instrucció tradicional. Alguns d’aquests recursos són els MOOC, intranet, fòrums, xarxes socials, etc. 

L’aprenentatge híbrid permet adaptar-se a la realitat tecnològica actual i entén les noves tecnologies com a recursos profitosos per facilitar l’aprenentatge. Les diferents tècniques no es limiten únicament a la transferència unidireccional del coneixement (com es pot percebre amb els vídeos tutorials, únicament) sinó que aquest es basa en la combinació de maneres de fer i d’eines per tal de complementar l’aprenentatge de forma constructiva i col·laborativa. Més que transferència es podria considerar construcció del coneixement. De la mateixa manera, en facilitar la comunicació entre agents en quant a temps i espai, es promou el treball en comunitat.

Alguns dels avantatges de l'aprenentatge híbrid:

  • Creació i adaptació de continguts a mida
  • Formació contínua
  • Comunicació activa entre companys i docents
  • Informació a l’abast
  • Incorporar les Tecnologies com element facilitador

Una de les eines impulsades per la UPF a través del TIDE (Grup de Recerca en Tecnologies Interactives i Distribuïdes per a l’Educació) n’és l’edCrumble, que serveix de recolzament al procés de disseny dels cursos o matèries, combinant classes presencials amb activitats en línia i permet fer-ho en comunitat.

 

Bibliografia sobre metodologia:

Albó, L., Hernández-Leo, D., i Oliver, M. (2015) Blended MOOCs: University Teachers' Perspective. In changee/wapla/[email protected] ec-tel (pp. 11-15). Consulta’l aquí

Amarasinghe, I.  Hernández-Leo, D. Jonsson, A. Manatunga, K. (2018) “Sustaining Continuous Collaborative Learning Flows in MOOCs: Orchestration Agent Approach”. J.UCS Journal of Universal Computer Science, 24(8) 1034-1051.Consulta’l aquí.

Graham, C. R. (2006). Blended learning systems. The handbook of blended learning, 3-21. 

Osorio, L. A., i Adriana, L. (2010). Ambientes híbridos de aprendizaje: elementos para su diseño e implementación. SISTEMAS: Ambientes Educativos Modernos Basados en Tecnología117, 70-citation_lastpage. Consulta’l aquí

Stacey, E., i Gerbic, P. (2009). Introduction to blended learning practices. In Effective blended learning practices: Evidence-based perspectives in ICT-facilitated education (pp. 1-19). IGI Global. Consulta’l aquí

Aiello, M., i Willem, C. (2004). El blended learning como práctica transformadora. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, (23), 21-26. Consulta’l aquí.

 

Exemples d’ús de la metodologia:

Bustos-Farías, E., Escalante-Huitrón, V. D., i Godoy, E. P. (2017). Experiencias de Blended Learning en cursos de posgrado utilizando Redes Sociales Blended Learning Experiences in graduate Courses Using Social Networks. Consulta’l aquí.

Avello, R., Rodríguez, R., Figueredo, D., i Osmani, J. (2016). Una experiencia con moodle y herramientas web 2.0 en el postgrado. Revista Universidad y Sociedad8(4), 58-64. Consulta’l aquí.

Osorio Gómez, L. A. (2010). Características de los ambientes híbridos de aprendizaje: estudio de caso de un programa de posgrado de la Universidad de los Andes. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal7(1). Consulta’l aquí.

Troncoso Rodriguez, O., Cuicas Avila, M., i Debel Chourio, E. (2010). El modelo b-learning aplicado a la enseñanza del curso de matemática I en la carrera de ingeniería civil. Revista Electrónica" Actualidades Investigativas en Educación"10(3). Consulta’l aquí.

Vásquez Astudillo, M. (2017) Aplicación de modelo pedagógico Blended Learning en educación superior. Didáctica, innovación y multimedia, Núm. 35 p. 1-17.