Introducció

El clima planetari ha evolucionat sempre de manera natural (variabilitat climàtica), però proves convincents obtingudes arreu del món revelen que en l'actualitat hi ha un nou tipus d'evolució provocada per l'activitat humana (canvi climàtica) que altera i posa en perill els ecosistemes del planeta i la pròpia vida de l'home a la Terra.

Això és deu principalment al conegut com a “efecte hivernacle”, un fenomen natural de l'atmosfera generat pels gasos d'efecte hivernacle (GEH), l'augment dels quals provoca un increment de temperatura que, a partir de cert nivell, té conseqüències imprevisibles. Evidentment, només des de la universitat no es pot revertir aquesta tendència, però sí que pot col·laborar en la mesura del possible i exercir d'exemple. L'objectiu d'aquesta línia de treball és la reducció de la petjada de carboni de la universitat, la mitigació del canvi climàtic i l'adaptació a les seves conseqüències. Les universitats han de ser un motor de canvi social i institucional i la UPF n'és plenament conscient.

Diagnosi

Atesa aquesta preocupant situació, la Universitat ha adquirit el compromís de reduir progressivament la seva petjada de carboni els propers anys fins a esdevenir plenament neutra el 2040 (això és una reducció del 25% pel 2025 i del 55% pel 2030); adherint-se als Compromisos pel clima de la Generalitat de Catalunya.

Amb l’objectiu de contribuir a minimitzar les conseqüències del canvi climàtic i sota la premissa que conèixer la procedència de les emissions és imprescindible per reduir-les, la Universitat, amb la col·laboració de la Càtedra UNESCO de Vida i Canvi Climàtic, ha elaborat l’Informe sobre la Petjada de Carboni de la UPF durant 2018 (publicat el 2020). L’informe quantifica en 8.663,2 tones de CO2-equivalent les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la UPF el 2018. Aquestes emissions provenen, fonamentalment, del consum de combustibles fòssils per calefacció i per equips mòbils i vehicles destinats al transport de persones i mercaderies dels que no és propietària la universitat; del consum elèctric associat a les activitats dels campus i la utilització de la xarxa de districlima, tant per a la refrigeració com per a la calefacció dels edificis; i del transport de personal i alumnat.

Àmbits d'actuació

• Recollida i seguiment de dades periòdiques
• Neutralitat de carboni de la universitat
• Compensació d'emissions inevitables

Introducció

Tal i com es constata en l'Informe sobre la Petjada de Carboni de la UPF, la generació d'energia contribueix de forma important en el total d'emissions contaminants. Esdevé doncs un factor a tenir en compte a l'hora d'impulsar accions; els avenços tecnològics dels darrers anys permeten, per un costat, millorar l'eficiència dels sistemes (de tot tipus) i, per l'altre, potenciar l'energia provinent de fonts renovables.

És necessari doncs tenir en compte tant l'origen com el destí de l'energia que circula per la institució, ja que això constitueix bona part de la petjada ecològica de la universitat.

Diagnosi

Des de la creació de la UPF, la qüestió energètica ha estat un element important des de la gestació dels projectes arquitectònics fins al seu posterior manteniment i ús. Qüestions com l’eficiència energètica, l’aprofitament de recursos, l’automatització dels controls del clima i la conscienciació de la comunitat universitària han sigut preeminents i centrals en la presa de decisions.

Amb aquest pla es pretén, d’acord amb les polítiques de la Universitat, donar més rellevància al concepte de campus pel que fa a la concepció energètica i a incorporar tot allò que representa l’arquitectura passiva i nZEB (Nearly Zero Energy Buildings) sense deixar de seguir incidint en l’eficiència energètica dels sistemes. Així mateix, també es vol ampliar i reforçar l’abastament energètic mitjançant fonts d’energies renovables. Segons l’Informe de la petjada de carboni de la UPF, els usos energètics de la UPF (directes o indirectes) representen el 18% del total de les emissions de CO2 que implica l’existència de la institució. És aquí on es pot actuar, sent un objectiu per als propers anys aconseguir abastir la Universitat amb energia verda.

Així mateix, es proposa també realitzar un monitoreig periòdic del consum energètic, analitzant les tendències anuals, tant de consum, com de producció i utilització de fonts renovables. Sense una anàlisi exhaustiva de les dades és impossible valorar correctament la situació. 

Àmbits d’actuació

• Generació elèctrica mitjançant fonts renovables
• Compra d’energia verda entre arrendadors i grup UPF
• Eficiència dels equips consumidors d’energia
• Recollida i seguiment de dades periòdica

Introducció

L'aigua a nivell planetari és mou dins de l'anomenat cicle hidrològic. La major part d'aquesta es troba als mars i oceans, d'on s'evapora i passa a l'atmosfera per posteriorment anar caient en forma de precipitacions a la superfície del planeta, des d'on retorna als mars i oceans.

S'estima que només un 3% del total d'aigua és dolça i només un 1% es troba en disposició de ser utilitzada pels humans. És un bé escàs i limita malgrat ser renovable, fet que implica que s'hagi de cuidar el seu ús i evitar-ne el malbaratament.

Diagnosi

De tot aquest cicle descrit, la Universitat, atès el seu caràcter urbà, només incideix en una petita part ia una escala molt reduïda. Només és pot actuar en el subministrament, consum i en l'evacuació a la xarxa de clavegueram, des del punt de vista empresarial i amb les escorrenties i les aigües freàtiques des d'un punt de vista de la natura.

És important fer un seguiment periòdic de les dades de consum, podent-se consultar ja les del 2018, enviat un objectiu exigir els xifres de cara als propers anys mitjançant una sèrie d'actuacions que ho puguin permetre. Així, els objectius marcats en aquest àmbit passen per la reducció del consum, l'aprofitament de les aigües pluvials, freàtiques i grises i la minimització de les escorrenties.

Àmbits d'actuació

• Gestió i aprofitament de l'aigua
• Aprofitament de fonts alternatives (aigües pluvials, freàtiques i grises)
• Recollida i seguiment de dades periòdiques

Introducció

Diferents estudis demostren que entorns saludables ajuden de manera important a la concentració i l'aprenentatge de l'ésser humà. La UPF, com a universitat pública en la cerca de l'excel·lència, ha buscat sempre la creació i manteniment d'espais saludables i sostenibles que facin participar activament a la comunitat universitària de la seva vida diària. Així mateix, disposar d'unes infraestructures segures, netes i eficients s'ha convertit en un estàndard al que s'ha de tendir per tal de continuar essent una universitat moderna i d'avantguarda.

Per altra banda, cal potenciar també el verd urbà: representa nombrosos beneficis per a la ciutadania i per als propietaris i usuaris dels immobles. Entre els beneficis ambientals que implica hi trobem la captació i emmagatzematge de l'aigua, la reducció dels nivells de contaminació, la creació de nous hàbitats per a la fauna, la reducció de l'efecte de l'illa de calor i la millora del paisatge urbà i de la qualitat de la vida.

Diagnosi

Dins del Pla Estratègic 2016-2025 de la UPF i el seu corresponent pla d'actuacions, la universitat va incorporar un compromís d'ampliar el seu verd urbà, havent impulsat ja diferents mesures com la prova pilot experimental de la coberta de l'edifici. Mercè Rodoreda o la voluntat de dotar els nous edificis de la Ciutadella del Coneixement amb cobertes verdes.

Així mateix, al disposar de poca superfície per fer enjardinaments tradicionals, la Universitat també està interessada en explorar i implementar l'anomenada jardineria vertical. Amb aquest propòsit, l'any 2016, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), es farà un treball fi de grau al respecte de la jardineria vertical i les possibles ubicacions a les façanes de la UPF.

En aquest sentit, s'està treballant paral·lelament en el Pla d'Infraestructures de la universitat, que anirà vinculat amb el de sostenibilitat. Aquest, entre d'altres qüestions relacionades amb la sostenibilitat ambiental, inclourà la millora de l'eficiència energètica dels edificis.

Àmbits d'actuació

• Verd urbà de la universitat
• Cobertes i façanes vegetals
• Embolcallant dels edificis
• Certificació de sostenibilitat d'edificis

Introducció

La mobilitat és conseqüència, essencialment, de la necessitat de desplaçar-se per tal de poder desenvolupar activitats socials i econòmiques, englobant tant les persones com el transport de béns. Tanmateix, la mobilitat i el transport tenen un rol ambivalent, ja que al mateix temps que sostenen el funcionament del sistema social i econòmic, són també elements generadors de disfuncions socials i ambientals.

En aquest apartat, la perspectiva de gènere adquireix gran rellevància: pensar en espais segurs per a les dones i situar les persones al centre de les decisions són factors a tenir en compte.

Diagnosi

L'any 2015 es va aprovar, per acord del Consell de Govern, el Pla de mobilitat sostenible i segura de la UPF 2015-2020 , que defineix els següents objectius en matèria de mobilitat:

• Fomentar els desplaçaments sostenibles (a peu, bicicleta, transport públic col·lectiu)
• Millorar l’eficiència del transport públic col·lectiu
• Millorar els aparcaments segurs de bicicletes privades
• Promoure la mobilitat segura
• Vetllar per la mobilitat dels col·lectius amb necessitats específiques (físiques, econòmiques...)

Atesa la fi de la vigència del pla, el nou pla quedarà englobat dins del present, posant en valor la importància de la mobilitat sostenible des d’una perspectiva interdisciplinària.

En segon lloc, la sostenibilitat és un terme interdisciplinari que afecta a múltiples esferes de la vida, fet que comporta la necessitat d’incorporar-hi la perspectiva de gènere en totes les seves vessants. Així, a principis del 2021, a iniciativa de la Unitat d’Igualtat es va realitzar l’informe de les “marxes exploratòries” a tots els campus, mitjançant les quals es va poder analitzar la mobilitat en l’entorn universitari des d’una perspectiva de gènere. En aquest document es proposen possibles millores per a la seguretat de les dones.

L’anàlisi es divideix en sis seccions:

• Entorn senyalitzat: incorpora la necessitat de realitzar senyalitzacions clares i representatives de la societat
• Entorn visible: fa referència a la necessitat de promoure zones àmplies i on es puguin visualitzar tots els elements, fent més segurs els diferents espais
• Entorn vital: dóna importància als espais que promouen la interacció i l’ajuda mútua
• Entorn vigilat: fa referència als elements de vigilància informal i de cooperació mútua que poden donar seguretat a les persones
• Entorn equipat: incorpora els elements que acompanyen en la rutina diària i a la satisfacció de necessitats quotidianes
• Entorn comunitari: inclou la necessitat d’impulsar l’apropiació dels espais per part de les persones, fent néixer sentiments de comunitat i d’ajuda mútua

Finalment, i pel que fa a l’impacte ambiental de la mobilitat, en l’informe sobre la petjada ecològica es va fer una aproximació de les emissions que aquesta suposa sobre el total (abast 31 ) i la distribució dins d’aquest concloent que el gran gruix d’emissions dins d’aquest apartat prové del transport ferroviari, seguit per altres transports.

Àmbits d’actuació

• Teletreball i reunions i actes a distància
• Transport i mobilitat sostenibles
• Recollida i seguiment de dades periòdiques

Introducció

La crisi climàtica i ambiental està provocada per diversos factors, un dels quals és la gestió dels residus i el malbaratament dels recursos. La vida útil dels productes i el seu destí un cop entren en desús conformen un repte a l'hora de ser gestionats, fent que emergeixi el concepte dels tres “R”, que fan referència a la necessitat de requerir el consum, de reutilitzar. tant com és pugui els recursos (allargant la seva vida útil) i de reciclar en cas que els passos anteriors no puguin realitzar.

Diagnosi

La Universitat compta amb el moviment d'unes 15.000 persones que diàriament realitzen una part substancial de la seva vida a les nostres instal·lacions. Això genera un volum considerable de residus, si bé la gran majoria no són d'una gran complexitat de gestió. A excepció dels residus de laboratori, dels residus electrònics i de les piles i bateries, tots són considerades residus sòlids urbans, sent la gran majoria gestionats pel municipi. Tot i això, la UPF, en la cerca d'una major eficiència i en col·laboració amb nDavant, l'empresa que realitza actualment la neteja de les instal·lacions, s'ha dotat de compactadora de paper i de matèria orgànica, gestionant els residus directament a través d'aquestes i dels gestors autoritzats.

Ja fa temps que a la Universitat es realitza la recollida de residus de manera selectiva, diferenciant totes les fraccions del municipi (orgànica, vidre, paper, envasos i resta) a més de diferenciar també la recollida de RAEE (residus d'aparells elèctrics i electrònics), piles i bateries, residus de laboratori, estris d’escriptura i taps d’envasos. La recollida ha de seguir la filosofia de les tres R (Reduir, Reutilitzar i Reciclar) i encaminar-se cap a una veritable economia circular de la mà de la societat i la indústria.

Àmbits d’actuació

• Gestió dels residus i del reciclatge
• Recollida i seguiment de dades periòdica

Introducció

La cadena de producció alimentària és un dels majors generadors d'emissions de CO2, sent també responsable del deteriorament d'hàbitats naturals i de la sobreexplotació animal. El consum de carn, especialment entre els països occidentals, és responsable de prop d'un 20% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. sector és també2 consumidor d'una enorme quantitat d'aigua dolça2, aquest necessari per satisfer les necessitats de l'elevat nombre d'animals criats en grans intensius.

Diagnosi

La UPF considera necessària, per salut i sostenibilitat, centrar l'atenció en l'alimentació que s'ofereix als diferents campus. Dedicar esforços per introduir menjar sostenible i saludable és una bona decisió per a la salut de les persones que mengen cada dia a la Universitat i alhora, una manera de reivindicar la necessitat de replantejar el sistema alimentari, que actualment és una de les principals fonts. contaminants.

En aquest sentit, per tal de donar exemple i fer realitat aquestes conviccions, i gràcies a l'impuls d'un grup d'estudiants, l'any 2020 va a començar a oferir el “ Menú pel planeta “, amb productes 100% vegetals . . La intenció és seguirant en aquesta línia, donant un treball a conèixer els beneficis que el canvi de dieta pot comportar per al benestar corporal i del planeta.

També s'ha incentivat l'ús d'ampolles d'aigua reutilitzables, reduint al màxim els d'un sol ús, amb accions com la ja realitzada la campanya “ Eco Tassa ”, consistent en repartir a la comunitat universitària una ampolla reutilitzable, reivindicant. la necessitat de fomentar aquest tipus d'envasos o l'eliminació de les ampolles de plàstic a les cafeteries.

Àmbits d'actuació

• Oferta d'alimentació sostenible
• Campanyes de sensibilització
• Anàlisi i gestió dels residus generats per l'alimentació i begudes

Introducció

És evident que sense recursos no és possible tirar endavant mesures transformadores: acompanyar les accions recollides en aquest pla d'un pressupost adient és imprescindible. Amb aquest objectiu, i com ja s'ha detallat en el marc metodològic, s'elaborarà un Pla d'accions que especifiqui el pressupost destinat per a cadascuna, permetent així realitzar una correcta planificació de la mateixa.

Diagnosi

A nivell intern, és necessari aplicar criteris de sostenibilitat a l'hora de contractar subministraments de diferents tipus: tant energètics com de reprografia o de manteniment. Actualment, ja es fan servir criteris socials i ambientals en la contractació, amb la intenció de mantenir-los i aprofundir en els mateixos. Així mateix, el cicle de vida dels béns adquirits s'ha de tenir en compte alhora de decidir la seva idoneïtat, donant prioritat a aquells que tinguin més anys de vida o que puguin ser reutilitzats. En aquesta línia, cal destacar la necessitat d'avançar cap a una administració que cada vegada faci servir menys paper, tant en les gestions com en les impressions.

D’altra banda, la cerca de finançament extern pot ser també una oportunitat per al desplegament d’aquest pla. Com ja s’ha comentat, el Pacte Verd Europeu representa una gran oportunitat per a totes les institucions que, com la UPF, volen esdevenir “climàticament neutres” i pot esdevenir una important font de recursos, a més d’una oportunitat per a impulsar projectes amb una visió a llarg termini.

També en el marc europeu, la UE ha presentat els Fons Europeus de Recuperació amb una inversió inèdita de més de 2 bilions d'euros amb què vol fer front a la crisi generada per la pandèmia, a més de construir l'Europa de la nova. generació. El pla consta del Marc Financer Plurianual 2021-2027 (la “continuació” del programa H2020, amb alguns canvis fruit de la pandèmia, i dotat amb 1,074 bilions d'euros) i dels Fons de Recuperació “Next Generation EU” (la gran novetat). , un programa dotat amb 24 750.000 milions d'euros). Algunes de les propostes plantejades en aquest pla podrien ser finançades amb l'ajut d'aquesta font.

Àmbits d'actuació

• Finançament per a invertir en sostenibilitat
• Inversions en eficiència dels equips
• Criteris de sostenibilitat en les adquisicions i contractacions

Introducció

La transparència i la comunicació són claus per motivar a la comunitat a participar de les accions en matèria de sostenibilitat realitzades per la universitat, així com a promoure'n de noves.

Implicar la comunitat estudiantil, el personal docent, investigadors i d'administració i de serveis és també necessari per impulsar mesures a favor de la sostenibilitat. Per assolir aquest objectiu, cal emprendre les eines disponibles per a conscienciar, sensibilitzar i comunicar.

Les xarxes socials, les noves tecnologies i la preocupació creixent al voltant de la sostenibilitat, especialment entre els joves, són oportunitats per reduir el nostre impacte ambiental. La sensibilització, per un costat, augmentar l'interès de persones al voltant de la temàtica i, per l'altre, pot generar sinergies que ajudin el desenvolupament de noves idees.

Diagnosi

A la UPF es duen a terme diferents accions de sensibilització per a implicar a la comunitat universitària. A la web UPF Sostenible es publiquen tots els avenços i campanyes realitzats, compartits també mitjançant les diferents xarxes socials.

Tots els eixos i accions esmentats en aquest pla incorporen dos objectius. El primer són els beneficis positius directes que impliquen, com la reducció d’emissions o la millora en la gestió dels residus. L’altre, és la sensibilització que amb cadascun d’aquests punts la universitat pot realitzar, comunicant l’acció efectuada i generant conscienciació.

De tal forma, utilitzar els canals de comunicació es converteix en una tasca imprescindible per fer arribar al màxim nombre de persones possible els avenços realitzats i les problemàtiques existents. La UPF és conscient d’aquesta realitat, motiu pel qual dedica grans esforços a mantenir les xarxes socials i la web actives.

En l’actualitat, UPF Sostenible disposa de web pròpia i de perfil de Twitter. Addicionalment, incorpora les novetats en els butlletins enviats per correu electrònic de forma periòdica als estudiants. Mitjançant aquests canals, es convida a la participació de la comunitat universitària a les activitats realitzades per la institució.

Un exemple reeixit d'implicació de tots els actors de la universitat el trobem a la Marató d'Estalvi Energètic , realitzada per primera vegada a la UPF el 2019, en la qual durant un mes va vetllar per reduir al màxim el consum d' energia i aigua, assolint excel·lents resultats i que tornarà a impulsar de cara als propers anys.

Àmbits d'actuació

• Impuls de la web i les xarxes socials
• Difusió d'accions realitzades per la universitat al voltant de la sostenibilitat
• Difusió de fets rellevants en sostenibilitat produïts arreu
• Campanyes de sensibilització

Introducció

L'últim dels objectius de l'agenda 2030 sobre desenvolupament sostenible posa en especial rellevància les aliances que necessitament s'han de fer entre diferents estaments de la societat. I és que sense la col·laboració i la implicació de tots els actors, redreçar el rumb de l'economia i evitar el col·lapse ambiental serà un esforç no reeixit.

Davant d'una situació que afecta tants àmbits, és necessari establir aliances transversals, tant a nivell nacional com a nivell internacional, implicant al màxim de persones, institucions i entitats possibles.

Diagnosi

La UPF, per la seva pròpia idiosincràsia, ha teixit des de la seva fundació fortes aliances amb el seu entorn, amb especial atenció a les xarxes i consorcis internacionals.

A tall d’exemple, el projecte EUTOPIA (que ja s’ha exposat a l’apartat Introducció) o, més recentment, la seva adhesió a The Guild, una xarxa compromesa amb la recerca de l’excel·lència, la importància de la recerca de la veritat i la creació de confiança com a fonament de la vida pública i la creació de nous coneixements en benefici de la societat, la cultura i el creixement econòmic. Amb 21 membres de 16 països diferents, a la xarxa hi ha institucions com la Universitat de Warwick (Regne Unit), la Universitat de Bolonya (Itàlia), la Universitat de Tübingen (Alemanya), la Universitat de París (França) o la Universitat de Berna (Suïssa).

En l’àmbit estatal, la UPF forma part de l’Aliança 4 universitats (A4U), juntament amb la UAB, la UC3M i la UAM des del 2008, universitats amb les que comparteix la mateixa vocació per una recerca de qualitat, l’excel·lència en la docència i la voluntat de realitzar projectes conjuntament. Així mateix, com s’ha destacat a la Introducció, la UPF també forma part del Consell de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), on 27 conjuntament es treballen i debaten actuacions, algunes d’elles centrades en la qüestió ambiental. En segon lloc, és cabdal establir aliances amb d’altres agents de la societat i establir els vincles necessaris amb les organitzacions i fundacions que operen a la Universitat.

Àmbits d’actuació

• Implicació de la comunitat universitària en els projectes de sostenibilitat
• Participació en noves xarxes de cooperació en sostenibilitat i impuls de les existents
• Impuls de nous projectes de cooperació nacionals i internacionals

Eix 8. Inversions, procediments i subministraments responsables