Menú pel Planeta
El menú vegà ja està disponible a les cafeteries de la Universitat Pompeu Fabra. Des d’aquest mes de març ja pots disposar del teu menú de migdia sense proteïna animal a totes les cafeteries de la Universitat. La Universitat ha plasmat en la iniciativa Benestar Planetari (link) els seus anhels envers la sostenibilitat de la vida al planeta i el passat maig va aprovar la Declaració d’Emergència Climàtica (link) en consonància a d’altres institucions del nostre entorn. Aquest més de març gràcies a la implicació d’Universitas, concessionària del servei de cafeteria, i de Menúxelplaneta, associació d’estudiants, s’ha pogut materialitzar una lluita que fa temps es va iniciar amb la implementació del menú vegà dins de les opcions diàries del migdia a les cafeteries. Aquest menú seguirà tenint les quantitats de proteïna declarats per la OMS com a saludables, però els obtindrem de productes com els llegums o els cereals. Així mateix s’està estudiant amb la cafeteria poder oferir d’altres opcions de proteïna vegetal com el tofu, el seitan o fins i tot ens endinsarem en la innovació alimentària de la ma dels productes Heura i la seva carn vegetal.
I és que nombrosos estudis, més enllà dels prejudicis per a la salut que suposa un excés de proteïna animal, demostren l’enorme incidència que té la dieta en les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i per tant en el canvi climàtic. Hi ha científics que han estimat que un terç de les emissions globals provenen de la producció d’aliments i d’aquest la major part corresponen a la producció animal. Així s’estima que una dieta amb un consum mig de carn emet 7,2 kg/CO² equivalent per dia i persona mentre que en la dieta vegetariana es redueix a 2,9. Al mateix temps, per produir una hamburguesa de vedella es necessita l’aigua de 25 dutxes de 5 minuts, mentre que per la mateixa hamburguesa però de soja en tenim prou amb l’aigua de dues dutxes. I és que les dietes basades en l’abundància de proteïna animal suposen un greu perjudici mediambiental a molts nivells diferents, així és la responsable de la major part de la deforestació dels espais naturals, de la pèrdua de la biodiversitat, de la contaminació d’aigües i sòls, de l’escassetat de l’aigua a més dels pròpiament de les emissions i del consegüent canvi climàtic.
Organismes com la FAO, la ONU, la UNEP o el World Economic Forum fa temps que estudien aquesta problemàtica i ens avisen al respecte. I és que segons estimacions l’adopció de la dieta vegetariana reduiria les emissions de carboni en un 63%, o bé una reducció del 50% de carn, lactis i ous a la Unió Europea suposaria una reducció per càpita del 40% en emissions de nitrogen i d’un 23% de la terra emprada per a conreus a Europa.
I encara, més enllà dels problemes mediambientals que comporta una dieta basa en proteïna animal, no podem deixar passar un aspecte d’aquesta dieta al que la humanitat no es vol enfrontar i és el de la violència animal amb que són produïdes aquestes calories. Les xifres són inversemblants, s’estima que cada any uns 90.000 milions d’animals terrestres i d’entre 1 i 3 bilions d’aquàtics, són enviats a l’escorxador. La xifra dels animals que es manté en captivitat és encara superior, donada la curta edat en que són enviats a sacrifici.
Pel que respecte a la salut, la carn vermella i processada ja ha estat incorporada a la llista de productes que poden produir càncer que publica la Organització Mundial de la Salut (OMS), al mateix temps fa temps que es debat sobre si és necessari l’enorme ús d’antibiòtics que es fa a les granges i els seus efectes sobre la salut humana i també són àmpliament coneguts els efectes negatius de la carn a nivell cardiovascular o també comencem a ser conscients de la ingesta de microplàstics que ens prové per aquesta via.