Agenda 2030 i ODS
Què és el desenvolupament sostenible?
El concepte de desenvolupament sostenible, tal com l’entenem avui, té el seu origen a l’Informe Brundtland, un document encarregat per les Nacions Unides que es va fer públic l’any 1987. L’Informe defineix el desenvolupament sostenible com aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats. Una definició senzilla que s’ha anat perfeccionant amb el pas del temps. Actualment, la literatura sobre el tema acostuma a parlar de tres dimensions de sostenibilitat: una econòmica, una social i una mediambiental. La confluència de les tres dimensions és el que coneixem com a desenvolupament sostenible.
Esquema dels Objectius de Desenvolupament Sostenible com a cercles concèntrics.
Què és l’Agenda 2030?
L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible és un pla d’acció aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides i que fixa la seva atenció en cinc esferes: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i les aliances. El document es va aprovar el 25 de setembre del 2015 mitjançant la resolució Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible i regirà els programes de desenvolupament mundials dels propers anys.
Aquesta estratègia estableix disset objectius globals i 169 fites de caràcter integrat i indivisible, que comprenen les esferes econòmica, social i ambiental. En adoptar-la, els estats es van comprometre a mobilitzar els mitjans necessaris per implementar-la mitjançant aliances centrades especialment en les necessitats dels més pobres i vulnerables.
Com es va originar l’Agenda 2030?
Al juny del 2012, la ciutat de Rio de Janeiro (Brasil) va acollir la Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible Rio +20, per commemorar els vint anys de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament (també coneguda com la Cimera de la Terra o Cimera de Rio). En aquest esdeveniment, es farà servir l’experiència adquirida gràcies als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i l’Agenda 21, per establir les bases d’una posterior negociació que donaria pas als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible?
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són disset objectius universals, integradors i ambiciosos, que guien la implementació de l’Agenda 2030 i que comprenen l’esfera ambiental, social i econòmica. Estan plantejats com a objectius orientats a l’acció, concisos i fàcils de comunicar, limitats en nombre i aplicables a tots els països. Es concreten amb 169 fites i els seus indicadors d’avaluació.
Esquema dels Objectius de Desenvolupament Sostenible com a cercles concèntrics.
És suficient aquesta agenda?
Una de les principals crítiques que ha rebut el desenvolupament sostenible és la imprecisió del concepte. La definició atorgada per l’Informe Brundtland deixa un marge d’interpretació prou ampli perquè pugui ser acceptada per tothom; però, en tractar-se d’una definició tan imprecisa, les accions portades a terme poden ser molt diferents i els objectius es tornen difícils d’acordar. La definició dels Objectius de Desenvolupament Sostenible ha estat una contribució enorme, però la decisió de quins mecanismes es faran servir per aconseguir aquestes fites continuen estant en mans dels governs nacionals i locals, que tenen un marge enorme per actuar.
Aquest punt ens porta a un altre problema: les dificultats existents per mesurar el desenvolupament sostenible. La imprecisió del concepte fa que aquest s’utilitzi sovint com una aspiració. Per exemple, aplicat a les eleccions polítiques es podria dir que una mesura és sostenible quan aquesta “és més verda del que podria ser”. És fonamental aprendre a reconèixer i modificar aquelles mesures que seran insuficients per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Però, per desgràcia, la finestra de temps per actuar és limitada i es va fent cada vegada més petita.
Com si això no fos suficient, els recursos dels quals disposen Nacions Unides per fer front a aquest problema són clarament insuficients. Els estats, que són els actors predominants a l’escenari internacional i els que en principi tenen més marge de maniobra, no semblen interessats a arribar a acords vinculants. I, davant l’absència de qualsevol tipus de mecanisme sancionador, apareix el risc de l’incompliment generalitzat. Amb la laxitud legislativa i la competitivitat comercial, les empreses es veuen obligades a escollir entre maximitzar el benefici econòmic o assegurar el benestar planetari. Un dilema que no desapareixerà fins que els costos siguin internalitzats o fins que la societat no prengui plena consciència de la importància d’un consum responsable. Per altra banda, moltes ciutats han decidit donar un pas endavant i assumir un rol de lideratge: la iniciativa C40 n’és un exemple. Això no obstant, encara els queda molt de camí per recórrer. En definitiva, sembla que tot es queda en un acord de bona voluntat. Estem davant d’un dilema del presoner en el qual cada actor pot pretendre aconseguir el màxim benefici individual, malgrat que contribueixi a la generació del desastre col·lectiu.
Per altra banda, pensar el desenvolupament sostenible com un model de “tres pilars” es problemàtic. A la pràctica, els governs acostumen a donar prioritat a la dimensió econòmica, deixant els aspectes socials i ambientals en un segon i tercer plànol. És necessari entendre l’economia com una dimensió que emergeix de la societat i que la base de la dimensió social es troba al medi ambient. Una economia que funcioni correctament és inconcebible en una societat amb grans desigualtats socials, que, al cap i a la fi, no es preocupa per la natura.
Fonts d’informació: