Ortin Rull, Marcel

Nascut a Barcelona (1959). Formació inicial al Col·legi del Sagrat Cor de Jesús, Jesuïtes de Casp (1967-1976). Llicenciatura (1981) i doctorat (1993) en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat a l’ensenyament secundari (1978-1992) i ha fet estades al Regne Unit com a lector de llengua espanyola i becari postdoctoral (1992-1994). Des de l’any 1994 treballa al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra.

Els seus interessos de recerca es centren en l’estudi de la literatura catalana. Ha tractat qüestions d’història de les traduccions i de recepció literària relacionades sobretot amb el període 1890-1939 i amb la figura de Josep Carner. Ha participat en l’antologia L’art de traduir. Reflexions sobre la traducció al llarg de la història (2000) i en la Historia de la traducción en España (2004), i ha coordinat el dossier “Modalitats històriques de la traducció literària” per a la revista Quaderns (2002). Sobre Carner ha publicat els llibres “El cor quiet”, de Josep Carner (en col·laboració amb Lluís Cabré, 1985, reed. 1986), La prosa literària de Josep Carner (1996) i Josep Carner i la traducció (2017), a més de diversos articles i aportacions a l’epistolari. Ha assajat la lectura de les obres d’altre poetes i prosistes catalans, en particular la d’Ausiàs March (en col·laboració amb Lluís Cabré, 2014). Dins el camp dels estudis de retòrica, ha participat en l’estudi i la traducció al català de la Rhetorica nova de Ramon Llull (en col·laboració amb Josep Batalla i Lluís Cabré, 2006).