Us oferim aquí una petita mostra d’estudiants de la UPF d’arreu del món que han après català i que ens expliquen per què ho han fet o què els ha aportat el fet d’haver-lo après.

Cada any arriben a la UPF centenars d’estudiants internacionals –erasmus, de màster o de doctorat. I tot i que tant la durada de la seva estada com les seves necessitats comunicatives i els seus objectius són diversos, són molts també els estudiants internacionals que opten per aprendre català –assistint a un curs, aprenent-lo amb una parella lingüística, practicant-lo amb els companys de facultat o de pis, o bé pel seu compte– i que, amb més o menys fluïdesa, acaben parlant-lo o sent capaços, si més no, de dir algunes paraules o algunes frases en català.

Aprendre una llengua és molt més que canviar unes paraules per unes altres; aprendre una llengua és voler conèixer el país i la societat que t’acullen; és voler entendre’ls; és voler, d’alguna manera, formar-ne part; i és, per damunt de tot, una gran mostra de respecte envers les persones que la parlen, envers la seva cultura i el seu país. Perquè, com va dir Nelson Mandela en una ocasió, “si parles a una persona en una llengua que entén, li arribes al cap; però si li parles en la seva llengua, li arribes al cor”.

No cal, certament, ni aprendre molts idiomes ni, per descomptat, aprendre’ls a la perfecció. Sovint amb un petit nombre de paraules podem ja arribar al cor del nostre interlocutor i fondre’l! Us encoratgem, doncs, a aprendre i a utilitzar ni que sigui unes quantes paraules de català. I no tingueu por de cometre errors; els errors ens fan humans i ens permeten millorar! Amb un simple ‘bon dia’, un ‘com estàs?’ o un ‘adéu’ mostraràs ja una actitud, una voluntat, un respecte, que de ben segur arrencaran molts somriures i t’obriran els cors de la gent! No us perdeu, en aquest sentit, l’interessant parlament de la comunicadora neerlandesa Marleen Laschet, “Speak to the heart”, que il·lustra perfectament aquesta qüestió.