1923 va ser el darrer any en què va estar vigent el règim polític basat en la constitució de 1876 inspirada per Cánovas del Castillo. El darrer pronunciament vuitcentista dut a terme per l’últim dels “espadons”, el general Miguel Primo de Rivera, acabaria amb la monarquia constitucional, i iniciaria una dictadura que prometia regenerar la nació i restaurar l’ordre, al·legant que aquesta era l’única manera d’evitar el col·lapse d’Espanya. A la matinada del 12 al 13 de setembre, el Capità General de la Quarta Regió Militar, la de Catalunya, treia les tropes al carrer, ocupava els principals edificis governamentals de la ciutat de Barcelona, i publicava el seu “Manifiesto al país”.

Cent anys després, continuen els debats sobre la caiguda del règim del 76, entre aquells que opinen que ja estava condemnat, o aquells altres que defensaven que el darrer govern de Manuel García Prieto estava intentant acabar amb la comèdia política que havia caracteritzat al sistema polític ideat inicialment per Cánovas del Castillo. Independentment que la Restauració fos un “cos moribund” o un “nounat”, no es pot negar que el cop de Primo de Rivera va acabar definitivament amb l’era de govern parlamentari a través d’una solució autoritària. Aquesta ha de ser emmarcada àmpliament des d’una perspectiva internacional, en una crisi d’entreguerres que no va deixar indemne cap Estat europeu.

D’aquesta manera, plantegem unes jornades que compten amb diversos dels experts més grans en la matèria, de cara a poder fomentar interessants debats historiogràfics que puguin aportar llum a aquest episodi tan controvertit de la història espanyola.

PROGRAMA