El segle XVIII a Catalunya ha estat molt tractat pels historiadors, però bàsicament només ha estat estudiat intensament des del punt de vista de la història econòmica, que situa el Principat a les portes de la industrialització del segle XIX, però s’ha deixat de banda la història política.

Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna del Departament d’Humanitats de la UPF i director de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) de la Universitat, ha escrit una obra que analitza la política del segle XVIII, per tal de demostrar que malgrat el context tan estricte en què es trobava Catalunya, tot i haver perdut l'Estat, els catalans no van deixar de fer política i van conservar la identitat.

Vençuda però no submisa. La Catalunya del segle XVIII, una obra publicada per Edicions 62 dins de la col·lecció “Llibres a l’Abast”, serà presentada el 18 de setembre, a les 19:00 hores, a l’Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, 6. Barcelona). Durant l’acte, obert a tothom, Joaquim Albareda estarà acompanyat per Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i historiador, que farà una presentació.

Una visió renovada de la història del segle XVIII, en què Catalunya no perd la memòria de les llibertats

La imatge que tenim del segle XVIII català, un cop abolides les institucions de govern pròpies i les vies de representació política, és la de cent anys de prosperitat econòmica que van facilitar l’acomodació dels grups dirigents a la nova estructura del règim borbònic. Tanmateix, en un intent de restituir la política al cor de la interpretació de la història, Joaquim Albareda ha rastrejat a fons les petges de la dissidència i la protesta i ha demostrat que les denúncies protagonitzades pels gremis, els memorials reivindicatius, els projectes de reforma i les revoltes van ser constants durant aquells anys.

“L’objectiu del llibre és justament intentar restituir la política en el marc d’una visió de conjunt renovada del set-cents, amb el benentès que no hi havia espai, jurídicament parlant, per a una política institucional que no fos la borbònica"

A Vençuda però no submisa, una obra de 456 pàgines d’extensió que compta amb el suport del Departament de Cultura del Govern català, l’autor fa una aportació decisiva al coneixement del període, ja que ofereix una nova visió de conjunt del segle XVIII a Catalunya. En paraules de Joaquim Albareda, “l’objectiu del llibre és justament intentar restituir la política en el marc d’una visió de conjunt renovada del set-cents, amb el benentès que no hi havia espai, jurídicament parlant, per a una política institucional que no fos la borbònica, ja que s’havien eliminat les institucions seculars catalanes i els canals de representació política”.

Albareda deixa palès que malgrat la repressió per part dels militars i de les autoritats borbòniques i l’anul·lació dels sistemes representatius, els catalans no van deixar de dissentir i protestar davant els abusos, la corrupció i les arbitrarietats de l’absolutisme, van reclamar alternatives i no van perdre la memòria de les llibertats simbolitzades en les institucions de govern i en la representació política perdudes el 1714.

Expert en la guerra de Successió d’Espanya amb una intensa activitat editorial

Joaquim Albareda i Salvadó (Manlleu, 1957), catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra, és des del 2019 director de l'Institut d'Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV), un càrrec que ja va ocupar entre el 2007 i el 2013. Un dels principals temes sobre els quals ha centrat la seva recerca ha estat la guerra de Successió d'Espanya (1705-1714), tant des del vessant internacional com de la guerra civil que va suposar en els territoris de la monarquia, i s´ha dedicat a la història política del segle XVIII.

Investigador principal del projecte “La política exterior de Felipe V y su repercusión en España (1713-1740)” i del Grup d'estudi de les institucions i de les cultures polítiques (S. XVI-XXI), és autor de La guerra de Sucesión de España (2010). Ha estat director de les obres col·lectives Catalunya, nació d ́Europa, 1714-2014 (2013), i Catalunya als ulls del món (2022).

A més, ha coordinat els llibres Del patriotisme al catalanisme. Societat i política segles XVI-XIX (2001), El declive de la monarquía y del imperio español. Los tratados de Utrecht (2015). Amb Manuel Herrero (eds.), Political Representation in the Ancien Regime (2019). I amb Núria Sallés, La reconstrucción de la política internacional española. El reinado de Felipe V (2021).