Què és i per a què serveix la cultura? Quina és la seva funció social? Quin rol va jugar durant el confinament? Quina relació té amb la política, l’educació o l’economia? Aquestes són algunes de les qüestions que Antonio Monegal Brancós, catedràtic de Literatura i Literatura Comparada del Departament d’Humanitats de la UPF, intenta respondre en el llibre Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura, publicat recentment per l’editorial Acantilado.

En aquest assaig, Antonio Monegal proposa una definició àmplia de “cultura” i considera de manera inclusiva dues maneres de veure-la, que normalment es presenten separadament: la concepció de cultura com un tot, una manera d’entendre el món i sense la qual els éssers humans no podríem viure, i la concepció més simplista, que la considera un entreteniment, un accessori.

Segons Antonio Monegal, per tal de començar a parlar de cultura, el primer que cal és debatre i posar-se d’acord sobre què és i el seu abast

Segons el catedràtic, per tal de començar a parlar de cultura, el primer que cal és debatre i posar-se d’acord sobre què és i el seu abast. I ell l'entén com un instrument, una “droga saludable”, que serveix tant per a l’alta cultura, la cultura popular i la cultura de masses, lluny de pensar que se’n pot prescindir i que només cal deixar-la en mans de les elits, dos errors d’apreciació que fan molt mal.

Així, l’obra posa el focus en la dimensió col·lectiva dels fenòmens culturals, és a dir, en la rellevància social, amb independència de consideracions personals, ja que segons l’autor, la cultura només té sentit si ajuda a pensar i fer possible un món millor.

La cultura no es pot considerar de manera separada de la política o l’educació

Mitjançant un diàleg amb les principals obres de referència en la matèria, Monegal, que és membre de l'Institut de Cultura (IUC) de la UPF, interpreta la cultura com una activitat intrínsecament política i indissoluble del nostre lloc i la nostra intervenció al món, però sobretot com un bé comú de primera necessitat per enfrontar-nos als reptes de l'existència.

Sobre la relació de la cultura amb la política, considera que aquesta dicotomia és falsa, ja que tant una com l’altra són maneres de gestionar l’espai d’allò comú i estan totalment entrellaçades; pel que fa a relació de la cultura i l’educació, Monegal creu que no es poden tractar de manera separada, ja que l’estat del benestar té entre les seves funcions bàsiques proveir la cultura, fonamental per a l’ésser humà.

També aborda els vincles de la cultura amb l’economia, un àmbit en el qual avui en dia tot es vol quantificar. I els beneficis de la cultura, segons l’autor, tenen uns ritmes que no es poden mesurar ni per indicadors quantitatius ni per terminis curts: els seus beneficis només es poden observar a llarg termini.

Un apartat del llibre, i que exemplifica el sentit de la cultura, és la funció que va tenir durant el confinament provocat per la pandèmia, en què va demostrar la seva capacitat per unir els que estaven separats, donar contingut al temps i enriquir l’experiència del tancament.