Vés enrere Vuit investigadors obtenen ajuts Marie Curie per impulsar la seva recerca a la Pompeu Fabra

Vuit investigadors obtenen ajuts Marie Curie per impulsar la seva recerca a la Pompeu Fabra

Podran desenvolupar els seus projectes d’impacte social durant dos anys en quatre departaments diferents de la Universitat. Els ajuts formen part de la convocatòria 2018 de beques individuals Marie Sklodovska Curie, en el marc del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea per impulsar la recerca i la innovació.

20.02.2019

 

Vuit investigadors de gran talent i capaços de produir un impacte notable en la societat i l’economia podran portar a terme la seva recerca durant dos anys repartits entre diferents departaments de la Universitat: Humanitats (4), Ciències Polítiques i Socials (2), Dret (1) i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (1), sota la supervisió d’investigadors de la UPF consolidats, molts d'ells coordinadors de grups de recerca dins els respectius departaments.

Els vuit projectes que es portaran a la UPF es repartiran entre els departaments d'Humanitats (4), Ciències Polítiques i Socials (2), Dret (1) i DTIC (1)

En aquesta convocatòria, que forma part del Marie Sklodovska Curie Actions Programme de la Unió Europea, les persones que s’incorporaran a la UPF obtenen ajuts dotats aproximadament amb 173.000 euros cadascun (excepte un projecte, amb 161.000 euros). Sumant els vuit projectes, suposen un total d’1,37 milions d’euros de finançament. La xifra global amb què estava dotada la convocatòria de beques individuals Marie Curie 2018 ha estat de 273 milions d’euros, que beneficiaran 1.351 investigadors de l’Espai Europeu de Recerca.

La meitat dels projectes que es portaran a terme a la UPF, al Departament d’Humanitats

"ArCarib - Archaeology of  Informal Maritime Commerce in the Colonial Caribbean" és un projecte arqueològic històric interdisciplinari que compta amb Konrad Antczak com a investigador principal, supervisat per Sandra Montón-Subías, professora d’investigació ICREA-UPF del Departament d’Humanitats i coordinadora del Grup de Recerca en Colonialisme, Gènere i Materialitats (CGiM).

La qüestió central del projecte és l’estudi de com el comerç marítim informal de la ceràmica al sud-est del Carib, entre els segles XVII i XVIII, va afectar la vida quotidiana de les comunitats a les Illes d’Aruba, Curaçao i Bonaire i a la costa veneçolana. “Especialment estudiaré com aquest comerç va afectar els processos de formació de la identitat i les relacions de gènere”, ha afirmat Konrad Antczak.

"EXPAND – Examining pan-neotropical diasporas", el portarà a terme Jonas Gregoria de Souza, i el seu supervisor serà Marco Madella, professor d’investigació ICREA-UPF del Departament d'Humanitats i coordinador del Grup de Recerca Complexity and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs). El projecte integrarà l’arqueologia, la paleoecologia i el modelatge informàtic per abordar qüestions crucials sobre migracions, a l’avantguarda del debat sobre el canvi climàtic i la dinàmica de les poblacions humanes.

Concretament, analitzarà les dades corresponents al període de l’Holocè a les terres baixes d’Amèrica del Sud i les integrarà amb tècniques de modelatge computacional d’última generació. “Comprovaré el paper que van jugar els factors ambientals en les diàspores culturals en l'Holocè tardà”, ha destacat Jonas Gregoria de Souza.

"NucSat – Satellites and nuclear information. Production, communication and reception of nuclear-related information generated with satellites" és un projecte que impulsarà la investigadora Gemma Cirac, sota la supervisió d’Albert Presas i Puig, professor del Departament d'Humanitats, coordinador del Grup de Recerca en Nexes entre Ciència, Cultura, Política, Religió i Societat (NEXUS) i del projecte europeu Honest, que està a punt d'acabar.

El projecte utilitzarà les dades generades pels satèl·lits, i estudiarà com aquesta informació és convertida en coneixement, a través de la seva anàlisi, evidència, disseminació i consum, després de dos accidents nuclears (Chernobyl 1986 i Fukushima 2011). “Es tracta d’un estudi històric comparatiu per veure l’evolució de la producció, la circulació i la recepció de dades per satèl·lit i el seu impacte real en l’acció política i en l’elaboració de l’opinió pública relacionada amb qüestions nuclears”, ha apuntat Gemma Cirac.

"REVERE – Revisiting the Seventeenth-Century Republic of Letters" és un projecte que desenvoluparà Esther Villegas de la Torre, supervisada per María Morrás Ruiz-Falcó, professora del Departament d'Humanitats i coordinadora del Grup de Recerca en Història de la Creació Literària. El projecte examinarà el paper del gènere en la construcció de l’autoria acadèmica i comercial en castellà i en anglès.

Dilucidarà el caràcter nacional de les pràctiques editorials i dels autors d'obres impreses durant la comercialització del producte literari al segle XVII, per tal de contribuir de manera original a la història del llibre i dels estudis de gènere. “Aquesta recerca s’alinea amb la voluntat de millorar el nostre coneixement sobre l’autoritat de les dones dins de la cort i els convents a l'Espanya del segle XVII”, ha destacat Esther Villegas de la Torre.

Com pot ajudar la tecnologia al procés legislatiu, i els efectes dels homicidis a Llatinoamèrica, els dos projectes de Ciències Polítiques i Socials

"CrowdLawLab – CrowdLaw: Towards a More Inclusive Lawmaking Through Technology" és el projecte que compta amb Victòria Alsina com a investigadora principal, sota la supervisió de Carles Ramió, catedràtic de Ciències Polítiques i de l'Administració i coordinador del Grup de Recerca en Govern, Gestió i Polítiques Públiques (Smart Government).

El projecte se centrarà en l’ús de la tecnologia per involucrar els ciutadans en les fases del procés legislatiu, des de la identificació de problemes fins a la identificació de la solució, la redacció de propostes, la ratificació, la implementació i l'avaluació. Així mateix, vol ajudar a comprendre l’impacte de la tecnologia en les institucions legislatives i la cultura pública i política. “L’objectiu d’aquesta recerca és recolzar els òrgans legislatius, especialment els ajuntaments, en el disseny de pràctiques legislatives més participatives”, ha manifestat Victòria Alsina.

"HomicidesLACcities – Understanding the drivers and impacts of homicidies in 4 major Latin American cities" serà impulsat per Emmanuel Letouzé, i supervisat  per Jorge Rodríguez Menes, investigador Serra Húnter del Departament de Ciències Polítiques i Socials i membre del Grup de Recerca en Sociodemografia (DemoSoc).

Es tracta d’un projecte que analitzarà què provoca i quins són els efectes dels homicidis en quatre grans ciutats llatinoamericanes (Bogotà, Medellín, Cali i Ciutat de Mèxic) i se centrarà en els impactes diferencials en diversos grups vulnerables, especialment en les dones. L’estudi aprofitarà les fonts de “big data” per analitzar la informació. “A mitjà termini, HomicidesLACcities intentarà crear una xarxa de laboratoris urbans regionals europeus per tal que les ciutats siguin més segures i justes”, ha apuntat Emmanuel Letouzé.

L’ètica de les migracions i la creació de prototips per ajudar persones amb discapacitats visuals, els projectes de Dret i del DTIC

"Migration Ethics" és un projecte que té a Kieran Oberman com a investigador principal i que estarà supervisat per Paula Casal, professora d’investigació ICREA-UPF del Departament de Dret. Aquest projecte de recerca serà el primer que abordi l’ètica de la migració, en el context de la crisi mediterrània, des de la teoria ètica.

El projecte vol avaluar com els estats de la Unió Europea haurien de respondre a aquestes grans onades de migració, i se centrarà en diverses preguntes: quins immigrants tenen dret a la protecció? Els que tenen dret a la protecció, a on han de ser protegits? I si està permès excloure determinats immigrants, com s’hauria de fer? “Volem explorar els diferents mètodes de restricció de mobilitat dels immigrants per veure (si és que n’hi ha) els que són èticament defensables, i de conformitat amb el marc reglamentari actual, si són legalment factibles”, ha afirmat Kieran Oberman.

"HAFI – Haptic-Flexible Interfaces for Docment Navigation and the Visually Imparied" serà desenvolupat per l’investigador i supervisat per Josep Blat, catedràtic del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i coordinador del Grup de Recerca en Tecnologies Interactives (GTI). Aquest projecte d'investigació permetrà dissenyar, construir i avaluar un prototip per ajudar persones amb discapacitat visual a navegar per aplicacions informàtiques mòbils.

Aquest prototip es basa en les interfícies flexibles hàptiques (HAFI), uns dispositius mòbils flexibles dotats d'un actuador vibrotàctil d'ampli ample de banda que tenen la capacitat d'estimular els sensors mecànics que tenim a la pell i les articulacions. L'objectiu és proporcionar a l'usuari experiències interactives similars a les que tindria en navegar per documents en paper que no es poden recrear amb dispositius mòbils típics. "Crec que els resultats d'aprenentatge d'aquesta investigació tindran el potencial de facilitar la vida digital de milions d'usuaris amb deficiències visuals", ha manifestat l'investigador.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact