Vés enrere Crear i investigar alhora, la metodologia de recerca transformadora que descobriràs a la nova exposició del campus del Poblenou de la UPF

Crear i investigar alhora, la metodologia de recerca transformadora que descobriràs a la nova exposició del campus del Poblenou de la UPF

L’exposició, titulada “Investigació a través de la pràctica. Procés creatiu, blocs de notes i indagació teòrica", es va inaugurar el passat 24 de gener, i es podrà veure fins al 10 d’abril a la Galeria Àrea Tallers del campus del Poblenou de la UPF.

02.02.2024

Imatge inicial

A través de la pràctica artística, també és possible fer recerca científica, o dit d’una altra manera, es pot ser artista i investigador alhora. Aquesta metodologia d’investigació a través de la pràctica, que va més enllà dels paradigmes de recerca tradicionals, és el tema central de la mostra que es pot visitar a la Galeria Àrea Tallers del campus del Poblenou de la UPF  fins al proper 10 d’abril.

L’exposició, titulada “Investigació a través de la pràctica. Procés creatiu, blocs de notes i indagació teòrica", es va inaugurar el passat 24 de gener. La seva presentació va anar a càrrec de Jordi Balló, director del Departament de Comunicació, i la seva comissària, Matilde Obradors, artista, professora, investigadora i responsable de l’àmbit de Cultura d’aquest mateix departament.

Jordi Balló, director del Departament de Comunicació, durant la presentació de l'exposició.

La mostra permet descobrir una metodologia d’investigació transformadora, sustentada i portada a la pràctica per teòrics i investigadors-artistes des de mitjans dels anys vuitanta del segle XX. El 1984, es va inaugurar un dels primers programes de doctorat de recerca artística a Austràlia, mentre que a Europa van sorgir les primeres iniciatives que seguien aquesta metodologia a la dècada dels 1990. A Catalunya i Espanya, hi està encara escassament implantada.

Essencialment, es tracta d’una metodologia que genera coneixement a través de l’experiència i que no s’assumeix la màxima dels paradigmes de recerca tradicionals, segons la qual hi ha una separació entre el subjecte i l’objecte. En paraules de la comissària de l’exposició, Matilde Obradors, “si partim de la base que l'investigador sempre s'involucra en el procés (emocions, sentiments, creences…), és millor tenir-ho en compte i no deixar que aquestes possibles influències operin sense saber en quina mesura i de quina manera ho fan”.

La comissària de l'exposició, Matilde Obradors, durant la inauguració de la mostra.

L’anàlisi de la pròpia obra artística també pot ser científic

Altres característiques d’aquesta metodologia són la interdisciplinarietat i l’autoreflexivitat sobre la pròpia recerca teòrica i pràctica -indissociables l’una de l’altra-, que es pot acabar materialitzant en una obra artística. També es considera que l’anàlisi de la pròpia obra artística pot ser científic i té valor significatiu.

Aquesta metodologia vol rebatre algunes reticències i prejudicis encara presents al món de la recerca. Com es visualitza en un dels panells de l’exposició, la metodologia de la investigació a través de la pràctica s’enfronta a les màximes positivistes que defensen que l’artista no pot ser investigador alhora, perquè no es pot ser subjecte i objecte de la recerca simultàniament; que, si se situa com a investigador, perd la creativitat; o que consideren que les emocions van en detriment de la cientificitat.

Visitants de l'exposició després de l'acte inaugural. 

A l’exposició, també s’hi poden descobrir diferents maneres de portar a la pràctica aquesta metodologia. Durant el procés d’investigació-creació, es pot elaborar un diari de la pràctica artística, per recollir tots els elements externs que van intervenint en la presa de decisions i el procés de generació d’idees. També pot ser útil elaborar una autobiografia, a partir de blocs de notes o de la compilació de tot el material consultat i elaborat, per revisar i fer balanç del procés de recerca i creació. Hi ha l’opció de partir de preguntes de recerca i hipòtesis concretes, però també de no fer-ho i únicament definir objectius d’investigació, o bé partir d’un plantejament totalment obert, en què el desenvolupament teòric i pràctic caminen de la mà i cada fase es planteja en funció de l’experiència i resultats de l’anterior.

L’estudi de cas que presenta l’exposició: la tesi doctoral de l’artista Diana Coca

Des de la metodologia de la pràctica artística com a investigació, Diana Coca (Palma de Mallorca, 1977) desenvolupa la seva tesi doctoral: “Corporeïtats al límit. El cos femení com a territori fronterer des de la pràctica artística com a investigació”. En aquesta recerca, fa una aproximació teoricopràctica sobre la representació del cos femení en la creació artística. Treballa a partir del cos de la dona, que concep com a espai liminal, de frontera, trànsit, perill, transgressió i intermediació. Emprèn un procés d’investigació sense hipòtesi, però partint d’objectius i preguntes de recerca ben definits. Analitza els blocs de notes que han acompanyat la generació del seu treball artístic, les fotoperformances Where is Diana? (2013-2015), que va desenvolupar a les fronteres de Tijuana, Ciutat de Mèxic i Pequín; i contrasta els resultats amb les crítiques i els articles que els experts han fet del seu treball artístic. Tot per aportar coneixement sobre el procés creatiu.

L’exposició està organitzada pel Departament de Comunicació de la UPF i  és fruit de la recerca realitzada dins del grup Digidoc (Documentació digital i comunicació interactiva), finançat per l’AGAUR (Generalitat de Catalunya) i amb la col·laboració del Departament d’Humanitats de la UPF.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

04. Educació de qualitat
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació