Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Revelen l’origen i la singularitat genètica dels bascos

Revelen l’origen i la singularitat genètica dels bascos

Un nou treball mostra que la singularitat genètica de la població basca no és deguda al seu origen extern respecte d’altres poblacions ibèriques, sinó a la disminució de contactes des de l’Edat del Ferro. L’anàlisi genòmica apunta a la barrera del llenguatge com a un possible baluard que va propiciar l'aïllament de la població.

25.03.2021

Imatge inicial

Els bascos són una població singular dins l’Europa occidental, ja que la seva llengua no té relació amb cap llengua indoeuropea. A més a més, genèticament s’ha considerat que tenen unes característiques diferenciades. Tot i això, fins ara no hi havia cap estudi concloent que expliqués l’origen de la seva peculiaritat.

Ara, un equip de recerca internacional liderat per la UPF ha confirmat que la singularitat genètica dels bascos és el resultat de la seva continuïtat genètica des de l’Edat del Ferro, caracteritzada per períodes d’aïllament i falta de flux gènic, i no pas del seu origen extern respecte d’altres poblacions ibèriques.

La recerca, que ha estat liderada per David Comas, investigador principal a la UPF i a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), ha comptat amb el mostreig geogràfic més exhaustiu fins el moment de la població basca, amb més de 600.000 marcadors genètics al llarg de tot el genoma per cada individu.

La recerca ha comptat amb el mostreig geogràfic més exhaustiu fins el moment de la població basca, amb més de 600.000 marcadors genètics al llarg de tot el genoma per cada individu.

El resultat de l’estudi multidisciplinar, que ha comptat amb un equip de lingüistes i genetistes, revela a la revista Current Biology que la barrera cultural del llenguatge va poder promoure l’aïllament de la població basca davant els contactes poblacionals posteriors, com per exemple la influència de l’imperi romà o l’ocupació islàmica de la península, i fins i tot va actuar com a barrera interna en alguns casos per l’ús de dialectes.

“El mostratge va incloure microregions dins el país Basc i també de les àrees circumdants. D’aquesta manera, vam obtenir mostres d’una regió geogràfica on sempre s’ha parlat eusquera, altres on històricament s’ha parlat però s’ha perdut i regions on mai s’ha parlat”, apunta André Flores-Bello, primer autor de l’article. També destaca que “el nostre estudi és una mostra clara de la importància de la interacció entre diferents disciplines com la lingüística, la genètica i les evidències arqueològiques a l’hora de reconstruir la nostra història”.

En el treball han comparat la població basca amb altres poblacions europees actuals i també amb dades d’ADN antic. Els resultats mostren que els bascos tenen una composició genètica similar a la resta de poblacions d’Europa Occidental però presenten unes lleugeres diferències. Aquestes es deuen a una manca de flux genètic a partir de l’Edat del Ferro, és a dir, s’ha produït menys barreja amb altres poblacions.

David Comas, catedràtic d’Antropologia Biològica del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF, detalla que “per exemple, no trobem influència procedent del nord d’Àfrica que sí es veu a la majoria de poblacions de la Península Ibèrica ni tampoc es troba l’empremta d’altres migracions com la romanització”.

L'estudi de l'equip de lingüistes i genetistes mostra que la barrera cultural del llenguatge va poder promoure l’aïllament de la població basca davant els contactes poblacionals posteriors, i fins i tot va actuar com a barrera interna en alguns casos per l’ús de dialectes.

D’altra banda, també han abordat la qüestió: com de diferents genèticament són els bascos entre ells? Dins el País Basc han observat que aquelles poblacions més properes geogràficament, s’assemblen més genèticament. Aquesta correlació entre la genètica i la geografia és habitual, ja que les poblacions que es troben més properes han tingut una història compartida.

El que és singular en aquest cas és que hi ha molta compartimentalització dins una regió geogràfica extremadament petita, la qual cosa no és habitual en poblacions d’aquesta mida. Aquesta heterogeneïtat genètica es correspon amb els dialectes de l’eusquera. “Fins ara es pensava que aquests es van formar a partir de l’Edat Mitjana però postulem que poden haver sorgit molt abans i per això es relacionen amb l’estructura genètica”, explica David Comas, cap del grup de Diversitat del Genoma Humà de l’IBE.

Amb les noves metodologies existents cada cop som capaços de reconstruir històries a més petita escala. “La gran quantitat de marcadors i mostres que emprem conjuntament amb la sofisticació computacional ens permeten resoldre qüestions que fins ara no podíem abordar i obren la porta al coneixement de la història més local i més recent de la nostra espècie”, conclou Comas.

Article de referència

Flores-Bello et al. Genetic origins, singularity and heterogeneity of Basques, Current Biology, March 2021. DOI: 10.1016/j.cub.2021.03.010.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit