Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Un llibre sorgit del Departament d’Humanitats analitza la presència de la màgia en el Món Antic

Un llibre sorgit del Departament d’Humanitats analitza la presència de la màgia en el Món Antic

Ha estat editat per Emilio Suárez de la Torre, Isabel Canzobre Martínez i Carmen Sánchez-Mañas, membres del Grup de Recerca en Màgia i Endivinació a Grècia i Roma. L’obra, fruit d’un col·loqui organitzat l’any 2019 pel grup de recerca, ha seleccionat aquells àmbits del Món Antic en què la màgia va ser més influent , com la religió, la ciència i la literatura.

29.05.2020

Imatge inicial

"Ablanathanalba. Magia, cultura y sociedad en el Mundo Antiguo" (editorial Dykinson) és el títol de l’obra publicada recentment, que recull un conjunt d’estudis innovadors al voltant d’aquest àmbit. Té la voluntat de contribuir a un millor coneixement de la presència de la màgia en la cultura i la societat al Món Antic, quan era una pràctica habitual en totes les classes socials i estava present en molts aspectes de la vida quotidiana

L'obra té la voluntat de contribuir a un millor coneixement de la presència de la màgia en la cultura i la societat al Món Antic.

El llibre ha estat editat per tres investigadors del Grup de Recerca en Endevinació i Màgia en el Món Antic del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra: Emilio Suárez de la Torre, catedràtic de Filologia Grega i coordinador del grup; Isabel Canzobre Martínez, becària pre-doctoral, i Carmen Sánchez-Mañas, investigadora Juan de la Cierva.

Religió, ciència i literatura, principals àmbits amb presència de la màgia      

Després d’una introducció d’Emilio Suárez de la Torre, l’obra s’estructura en quatre parts: Màgia i Religió, Màgia i Ciència; Màgia i Literatura; i Composició i lèxic dels PGM (papirs màgics grecs).

En l’apartat de la relació amb la religió, un àmbit que en l'antiguitat no es podia separar de la màgia, hi podem trobar diversos estudis que engloben la màgia  hitita, el cristianisme, la naturalesa dels deus màgics o exemples de malediccions.

L'apartat de màgia i ciència inclou estudis sobre alquímia, botànica, astrologia i geografia. En la vinculació de la màgia amb la literatura, es tenen en compte tant la presència de la màgia en la literatura com a la inversa. Finalment, el darrer apartat de l’obra recull estudis sobre la composició i el lèxic dels papirs màgics.

Un llibre que reflecteix el contingut d’un col·loqui internacional

"Ablanathanalba. Magia, cultura y sociedad en el Mundo Antiguo" recull substancialment el contingut d’un col·loqui, que sota el mateix títol, va organitzar el Grup de Recerca en Endevinació i Màgia en el Món Antic al campus de la Ciutadellla de la UPF el mes de maig del 2019. S’emmarca en el projecte de recerca del Ministeri de Ciència i Innovació (projectes d’’excel·lència) titulat “Individuo, divinidades y sociedad en los PGM y documentos afines", del qual Emilio de la Torre és investigador principal.

El llibre recull les ponències de divuit dels investigadors que van participar en el col·loqui, reconeguts experts en aquest àmbit, pertanyents a diverses universitats d’Espanya i d’Europa. Entre les ponències publicades trobem les de les dels tres editors: “Afrodita en los PGM“ (Emilio Suárez de la Torre); “A quién invocar cuando estás invocando. La divinidad suprema en los  papiros griegos mágicos” (Isabel Canzobre); i “La magia de los licántropos en Heródoto” (Carmen Sánchez-Mañas).

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: