Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

La percepció musical, neix o es fa?

La percepció musical, neix o es fa?

Tema sobre el qual Juan Manuel Toro (ICREA) i Carlota Pagès Portabella, investigadors del Centre de Cognició i Cervell, han publicat a la revista Psychophysiology com a part d'un projecte H2020 que estan duent a terme amb la Fundació Bial, per comprendre les bases neuronals de la cognició musical.

30.09.2019

Imatge inicial

Des d'una perspectiva general, l'harmonia en música és l'equilibri de les proporcions entre les diferents parts d'un tot, a conseqüència de la qual s'experimenta una sensació de plaer.  "Quan escoltem música, cada so que sentim ens ajuda a imaginar què vindrà a continuació. Si es compleix el que esperàvem, ens sentim satisfets. Però si no es compleix, pot ser que ens sorprengui agradablement o que ens sembli molest", comenta Carlota Pagès Portabella, investigadora del Grup de Recerca en Llenguatge i Cognició Comparada (LCC) al Centre de Cognició i Cervell (CBC).

Tot i que la percepció musical és universal, l'entrenament musical modifica la percepció de la música

Un treball de Joan M. Toro director de l'LCC i professor d'investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF i Carlota Pagès Portabella, publicat a la revista Psychophysiology, ha estudiat la percepció musical humana comparant com reacciona el cervell quan les seqüències musicals percebudes no acaben com serien d'esperar. L'estudi forma part d'un projecte europeu internacional H2020 que el CBC està duent a terme amb la Fundació Bial amb l'objectiu de comprendre les bases de la cognició musical. 

Els resultats de l'estudi han revelat que, tot i que la percepció musical és universal, l'entrenament musical modifica la percepció. Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors van estudiar mitjançant registres de encefalografia què passava en els cervells de 28 persones, amb formació musical i sense formació, quan escoltaven melodies amb diferents tipus de finals inesperats.

Una resposta específica davant de qualsevol irregularitat

En primer lloc, aquests investigadors han posat de manifest que, amb independència de la formació musical que tinguin els subjectes en investigació, el cervell produeix davant qualsevol irregularitat en les seqüències musicals una resposta específica anomenada negativitat anterior dreta primerenca (ERAN, de l'anglès early right anterior negativity).

Les persones sense formació musical no distingeixen entre un final simplement inesperat d'un musicalment inacceptable

A més, els autors han observat que les persones sense formació musical no distingeixen entre un final simplement inesperat d'un musicalment inacceptable. No obstant això, els participants amb formació musical quan van sentir un final completament inacceptable des del punt de vista harmònic, el seu cervell va experimentar una resposta més forta que quan se'ls van presentar finals simplement inesperats.

Aquests resultats demostren que, mentre la percepció musical és una experiència bastant universal, l'entrenament musical modifica la manera en què els éssers humans percebem la música. El cervell dels músics distingeix entre diferents tipus d'irregularitats musicals que els oients sense entrenament no diferencien.

Treball de referència:

Carlota Pagès-Portabella, Juan M. Toro (2019), “Dissonant endings of chord progressions elicit a larger ERAN than ambiguous endings in musicians”, Psychophysiology, 2019;00:e13476.  https://doi.org/10.1111/psyp.13476

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit