Esther Farnós Amorós, professora de dret civil actualment vinculada a la Universitat de Girona, fins fa poc docent del Departament de Dret de la UPF, ha estat la guanyadora del premi XIII Premi Miquel Casals Colldecarrera d’Investigació sobre l’àmbit del dret privat propi dels Països Catalans.

El projecte guanyador del guardó, convocat cada dos anys per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i en què i l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) participa com a jurat, porta per títol “Repensar la filiació: velles categories i nous models familiars”. El seu objectiu és aprofundir i investigar la contraposició entre el concepte de filiació actualment regulat i el seu encaix en la societat catalana.

L'objectiu del projecte guanyador és aprofundir i investigar la contraposició entre el concepte de filiació actualment regulat i el seu encaix en la societat catalana.

Esther Farnós Amorós va recollir el premi, dotat amb 3.000 euros, en el decurs d’un acte que va tenir lloc el passat 25 de setembre, a la tarda, al pati de Columnes de l’ICAB. L’acte va comptar amb la presència de Joan Abad, secretari de Relacions amb l'Administració de Justícia; Agustí Alcoberro, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; Jordi Pina, vicedegà de l’ICAB, i Montserrat Tur, advocada i mediadora, que va impartir la conferència “La família del segle XXI, els nous reptes”.

El jurat, format per set juristes de prestigi, ha reconegut el projecte d’Esther Farnós pel fet que “es planteja la dissonància entre la filiació tal com està regulada en la llei i com la viu en l’actualitat la societat catalana, com també la línia de recerca interdisciplinària plantejada, que vol servir per a posar les bases per a una  futura legislació, tenint en compte la situació actual des del punt de vista sociològic i legal”.

Una proposta de filiació adaptada a la realitat social catalana

El projecte “Repensar la filiació: velles categories i nous models familiars” vol aproximar la regulació de la filiació que conté el Llibre segon del Codi civil de Catalunya a la realitat social catalana actual. Segons Esther Farnós Amorós, “si bé el Llibre segon és un text legal modern, en matèria de filiació arrossega encara el pes de la tradició, el que es tradueix en un seguit de normes poc adaptades a la realitat actual”.

La professora de dret civil afirma que un exemple d’aquesta inadaptació és el manteniment de la classificació entre filiació matrimonial i no matrimonial, en què es qüestiona molt en particular l’abast de la presumpció de paternitat respecte del marit de la mare en un moment en què les persones nascudes a Catalunya en el marc de famílies no matrimonials ja representen gairebé la meitat del total.

La recerca també pretén explorar un model alternatiu de filiació, basat en una regulació cada cop menys centrada en la veritat biològica i més propera als afectes i a la realitat familiar viscuda o afectiva. “Aquest model podria resultar útil en diferents escenaris, com els de les famílies reconstituïdes o els constituïts a partir d’acords reproductius articulats mitjançant el recurs a reproducció assistida o a instruments alternatius com la inseminació domèstica”, apunta Esther Farnós Amorós.