1 de cada 5 joves catalans evita consultar notícies molt o bastant sovint, segons un estudi de la UPF

Fins a 1 de cada 5 joves catalans evita consultar notícies molt o bastant sovint i 4 de cada 10 ho fa de manera puntual. És una de les principals conclusions de l’estudi Evitació de notícies en població jove resident a Catalunya, que acaba de presentar la Càtedra Futurs de la Comunicació, impulsada per la UPF i de la qual formen part diversos mitjans i empreses del sector.

La recerca examina l’abast i les causes del fenomen de l’evitació de notícies entre la població jove a partir d’una enquesta a 1.022 persones de 18 a 24 anys residents a Catalunya. Laura Pérez-Altable, investigadora principal de la recerca i professora del Departament de Comunicació de la UPF, explica així les raons que han motivat la recerca: “L’evitació de notícies entre joves és rellevant, perquè aquest fenomen pot tenir implicacions significatives per a la salut democràtica i la participació ciutadana. Entendre les raons per les quals eviten el consum de notícies permet identificar barreres d’accés, desafecció política o saturació informativa i pot ajudar a dissenyar intervencions per fomentar un consum crític i equilibrat d’informació”. També formen part de l’equip de recerca els següents investigadors i investigadores del Departament de Comunicació de la UPF: Bertran Salvador, també coordinador de la Càtedra Futurs de la Comunicació; Yasmina Okan, investigadora Ramon y Cajal; i Jaroslaw Lelonkiewicz, investigadora Marie Sklodowska-Curie i Postdoctoral Fellow (EUTOPIA-SIF).

La recerca conclou que, quan la resposta emocional negativa davant de les notícies és més intensa, la població jove tendeix a evitar-les molt o bastant sovint en un 28% dels casos. En canvi, quan la intensitat d’aquesta resposta negativa és menor, aquest percentatge baixa al 20%. Per això, l’estudi proposa desenvolupar accions que minimitzin les respostes emocionals negatives, per exemple a través d’un periodisme més constructiu, que vagi més enllà de l’exposició dels problemes socials, informant-ne de les possibles solucions.

Juntament amb la resposta emocional, el fenomen de l’evitació també es pot veure agreujada per la sobrecàrrega de notícies. Els joves que la perceben en major mesura eviten el consum d’informació en el 29% dels casos, percentatge que baixa al 20% entre aquells que diuen sentir-la amb un nivell més baix.

Les societats més plataformitzades, les que més eviten notícies

Una altra causa de l’evitació és el fenomen “les notícies em troben”, pel qual les persones joves tenen la percepció que no cal que les cerquin o les consumeixin directament, perquè, encara que no ho facin, els hi acaben arribant igualment, en la majoria de casos per les xarxes socials. Quan els joves perceben aquest fenomen amb major mesura, eviten notícies en el 27% dels casos i, quan ho fan a un nivell menor, aquest percentatge es redueix al 21%. Segons els autors de l’estudi, “les societats més plataformitzades són les que més eviten notícies i accions dirigides a resoldre aquesta situació i desvincular el concepte de notícia de les xarxes pot ajudar a revertir l’evitació de notícies”.

Un 44% dels joves s’informa per les xarxes almenys 5 dies per setmana

A propòsit d’aquest tema, l’estudi indica que el 44% dels joves s’informen per xarxes socials 5 dies a la setmana o més. Tot i això, un 20% diu fer-ho amb la mateixa freqüència a través de la televisió, per sobre del 16% que diu consultar webs de notícies almenys cinc dies a la setmana (cercant directament el web). Molt inferior és el percentatge de joves que consulten amb aquesta freqüència la ràdio (7%) i la premsa escrita local (7%) o nacional (6%).

La confiança en els mitjans no té una forta correlació amb l’evitació

Els joves també mostren certa desconfiança envers mitjans i periodistes. Prop d’un 40% dels joves estan en desacord o totalment en desacord amb el fet que els mitjans siguin precisos en cobrir notícies, separin fets i opinions i siguin imparcials o justos. També és significatiu que prop d’1 de cada 3 joves no es vulgui posicionar a l’entorn d’aquesta qüestió (grup NS/NC). Això no obstant, per als autors de l’estudi, “les intervencions que es dirigeixen únicament a intentar augmentar la confiança en els mitjans, no són forçosament intervencions d’èxit, ja que el mecanisme de la confiança sembla no estar estretament correlacionat amb l’evitació de notícies en la població jove”. Així doncs, consideren que, per pal·liar aquest fenomen, les mesures més efectives són les adreçades a pal·liar les reaccions emocionals negatives o les encaminades a reduir el fenomen “les notícies em troben”.

Què fan els joves per evitar les notícies?

Finalment, l’estudi examina quines accions fan els joves per evitar el consum de notícies. Les dues més habituals són consultar els mitjans amb menys freqüència (39%) o prioritzar activitats que no impliquin el consum d’informació (36%), per exemple fer servir el mòbil amb d’altres usos. Un 35% dels joves també assegura evitar notícies de certs temes, principalment sobre política nacional i guerres. Ara bé, si s’observen la resta dels cinc temes més evitats, hi ha diferències significatives per sexes. Els nois també eviten amb freqüència els temes de justícia social, la igualtat de raça i de gènere; el medi ambient i el canvi climàtic; i l’estil de vida, menjar i moda; i les noies, els esports, les finances o economia, i els crims i la seguretat personal.

L’estudi es presenta aquest dimecres, 4 de desembre, a la jornada Crosspoint Meeting: Echoes of the Future / News avoidance impulsada per la Càtedra Futurs de la Comunicació i celebrada al campus del Poblenou de la UPF, que reuneix experts d’àmbit nacional i internacional en aquest àmbit.

L'estudi complert es pot consultar en aquest apartat del repositori de la UPF. 

Recerca finançada per la Càtedra Futurs de la Comunicació i els ajuts SGR (Suport als Grups de Recerca) de la Generalitat de Catalunya (ref. 2021 SGR 00918).