Set investigadors i investigadores de la UPF, pertanyents a quatre departaments diferents, han estat seleccionats en la convocatòria 2023 dels ajuts ICREA Acadèmia, concedits per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Formen part del total de 40 professors del sistema universitari català seleccionats en aquesta darrera convocatòria, que rebran 40.000 euros anuals cadascun durant un període de cinc anys.

Els professors de la Universitat distingits han estat Albrecht Glitz, Daniel Navarro-Martínez i Andrea Caggese, del Departament d’Economia i Empresa; Antoni Ivorra i Núria Sebastián Gallés, del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions; Louise McNally, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, i Jahel Queralt Lange, del Departament de Dret.

Quatre d’ells (Andrea Caggese, Albercht Glitz, Daniel Navarro-Martínez i Jahel Queralt Lange) és la primera vegada que obtenen aquesta distinció; Antoni Ivorra, la segona (ja l’havia obtingut el 2018) i Louise McNally i Núria Sebatián Gallés, la quarta consecutiva (les anteriors van ser en les convocatòries 2008, 2013 i 2018).

Els ajuts ICREA Acadèmia, destinats exclusivament al professorat universitari que està impartint docència i que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora, tenen com a objectiu millorar l’impacte de la recerca a les universitats del conjunt del país. En aquesta convocatòria 2023, les persones que els han obtingut (25 homes i 15 dones) estan adscrites a la UB (12), la UAB (10), la UPF (7), la UPC (3), la UdL (3), la URV (2), la URL (2) i la UOC (1).

Ajuts per a Andrea Caggese, Albrecht Glitz i Daniel Navarro-Martínez, del Departament d’Economia i Empresa

​​​

Andrea Caggese és professor agregat del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, on coordina el màster en Investigació en Economia, Finances i Management. També és investigador associat del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) i professor afiliat de la Barcelona School of Economics (BSE). Doctor en Economia per la London School of Economics (LSE), les seves línies de recerca principals se centren en la macroeconomia, la teoria de la inversió, la dinàmica d'empreses i treballadors sota friccions reals i financeres, l'emprenedoria i la innovació.

Al llarg de la seva carrera acadèmica, ha estat guardonat amb beques de recerca de l'Institut del Banc Europeu d'Inversions, de la BSE-Fundació "la Caixa" en Benestar Socioeconòmic i de Recercaixa. Ha estat investigador visitant a la Universitat de Boston i ha publicat articles en revistes científiques com The Economic Journal, Journal of Financial Economics, Review of Financial Studies, AEJ: Macroeconomics i Journal of Monetary Economics, entre d'altres.

​​​Albrecht Glitz és professor agregat del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, així com professor afiliat de la Barcelona School of Economics (BSE) i researcher de l'Institute of Political Economy and Governance (IPEG).

Doctor en Economia per la University College London y research fellow al CEPR, a l'Institute of Labor Economics (IZA) de Bonn i al Centre for Research and Analysis of Migration (CReAM) de Londres, els seus interessos de recerca se centren en l'economia laboral, l'economia de la immigració, l'economia aplicada i l'economia de l'espionatge.

Alguns dels projectes científics en què treballa actualment es refereixen a temes com la geografia dels xocs dels refugiats, els fluxos de coneixements basats en l'espionatge, i la competència laboral i l'assimilació dels immigrants. Ha publicat en revistes com Review of Economic Studies, American Economic Review i Journal of Labor Economics.

​​​Daniel Navarro-Martínez és professor del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i professor afiliat de la Barcelona School of Economics (BSE) i la Barcelona School of Management (BSM). Les seves línies de recerca principals s'emmarquen
en l'economia del comportament i l'estudi de la presa de decisions, on ha treballat en temes com la presa de decisions en condicions de risc i incertesa, les preferències socials, l'arquitectura de la decisió i la validesa externa dels experiments de comportament.

Abans d'arribar a la UPF, va obtenir el seu doctorat a la Universitat Jaume I de Castelló i va treballar com a investigador postdoctoral a la London School of Economics i a la Universitat de Warwick. Les seves investigacions han estat publicades a diverses revistes internacionals, com Management Science, Journal of Marketing Research, Social Science & Medicine, Games and Economic Behavior, Journal of Risk and Uncertainty, Journal of Service Research, Judgment and Decision Making i Journal of Economic Psychology, entre d'altres.

Antoni Ivorra i Núria Sebastián Gallés, els dos investigadors del DTIC distingits

Antoni Ivorra és catedràtic del DTIC, on dirigeix ​​el Grup de Recerca en Electrònica Biomèdica (BERG). La seva investigació se centra en l'ús de fenòmens bioelèctrics per implementar nous mètodes i dispositius per a aplicacions biomèdiques. En concret, els seus principals temes de recerca són l'electroporació, especialment per a l'ablació de teixits per a tractaments contra el càncer i el control d'arítmies cardíaques, la bioimpedància elèctrica amb finalitats diagnòstiques i l'electrònica injectable per a neuropròtesis.

A més de nombrosos articles científics, ha estat inventor o coinventor de dotze famílies de sol·licituds de patents. Abans d'incorporar-se a la UPF el 2010, havia realitzat estades de recerca del 2005 al 2009 a la Universitat de Califòrnia a Berkley i al CNRS-Institut Gustave Roussy (Villejuif, França) i havia treballat al Centre Nacional de Microelectrònica de Bellaterra (1998-2005). El 2005 es va doctorar en Enginyeria Electrònica (UPC).

Núria Sebastián Gallés lidera el Grup de Recerca SAP (Speech Acquisition and Processing) del Centre de Cervell i Cognició del DTIC-UPF. El seu tema principal de recerca està relacionat amb l’aprenentatge de llengües en contextos bilingües, sobre el qual ha escrit més de 150 articles científics. Vol comprendre els mecanismes a través dels quals els nadons aprenen idiomes i la manera com els cervells adults arriben a aprendre’ls també, amb un enfocament interdisciplinari. A més, va ser vicepresidenta del Consell Europeu de Recerca (European Research Conuncil, ERC) del 2014 al 2016, quan va ser escollida Corresponding Fellow de l’Acadèmia Britànica.

Abans d’incorporar-se a la UPF el 2009, va treballar com a professora de Psicologia a la UB, on es va doctorar en Psicologia Experimental (1986). També ha realitzat estades de recerca a prestigioses institucions d’arreu del món.

Louise McNally, investigadora seleccionada del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge

Louise McNally és catedràtica de Lingüística al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge i membre del Grup de Lingüística Formal (GLiF) de la UPF. La seva recerca se centra en el desenvolupament i avaluació empírica de teories de com les característiques estructurals específiques del llenguatge natural faciliten que els éssers humans transmetem una infinitud de significats complexos i nous.

McNally va rebre el Premi de Recerca Alexander von Humboldt el 2017 i és membre de l’Acadèmia Europaea. Ha estat presidenta d’una àrea d’avaluació de l’Agència Estatal de Recerca i ha estat a múltiples panells de l’ERC (European Research Council). Forma part del Comitè d’Experts per a l’Estratègia Alemanya d’Excel·lència. També és coeditora de la revista Diamond Open Access Semantics and Pragmatics i membre del comitè editorial de l’Annual Review of Linguistics.

Jahel Queralt, investigadora del Departament de Dret, ha obtingut un ajut

Jahel Queralt Lange és professora agregada i membre del Grup de Recerca en Filosofia del Dret del Departament de Dret. Doctora en Filosofia per la UPF, va fer estades postdoctorals a les universitats de Zurich (Suïssa)  i Johann Wolfgang Goethe (Alemanya). Les seves principals línies de recerca se centren en la justícia distributiva, l’igualitarisme liberal, els drets humans i l’ètica del desenvolupament.

Ha participat en projectes de recerca relacionats amb la justícia en el treball, concretament en l’anàlisi normativa de formes no estàndards de treball; l’igualtarisme liberal, i la manera com la responsabilitat individual es pot integrar en una concepció d'igualtat distributiva. També ha estudiat la teoria dels drets humans, particularment pel que fa a l'estatus de les llibertats econòmiques com a drets humans i el seu potencial per alleujar la pobresa.