L’exposició “Els llenguatges de l’absolut” mostra la diversitat lingüística de la literatura religiosa
L’exposició “Els llenguatges de l’absolut” mostra la diversitat lingüística de la literatura religiosa
La Biblioteca/CRAI de la UPF ha obert l’exposició en línia Els llenguatges de l’absolut, una mostra bibliogràfica gestada a partir de manuscrits i llibres litúrgics que Fèlix Martí, llicenciat en filosofia i fundador del Centre UNESCO de Catalunya, va donar a la UPF el curs 2016-2017.
L’exposició, comissariada per Raquel Bouso, professora del Departament d’Humanitats, presenta onze manuscrits i vuit llibres litúrgics o de temàtica religiosa en diverses llengües (pāli, hindi, àrab, gueez, birmà, ucraïnès i rus). Els llenguatges de l’absolut proposa explorar, a partir d’aquests llibres singulars, els llenguatges que les diverses religions han articulat per parlar de i amb allò totalment altre, així com els llenguatges a través dels quals consideren que aquest s’ha expressat. La creació de la mostra també ha comptat amb la participació d’Aleix Ruiz Falqués, professor de pali i director del Departament de Pali i Idiomes a la Universitat Budista Shan State, a Taunggyi, Myanmar, i de Josep Puig Montada, professor emèrit d’Estudis àrabs i islàmics de la Universitat Complutense de Madrid.
“La diversitat lingüística de la literatura religiosa que aplega l'exposició reprodueix l'oralitat de la predicació i la pregària però també de la font de la revelació, concebuda com divina en algunes religions, les quals consideren sagrades les llengües en què aquesta s'expressa. Són llenguatges de i sobre l'absolut”
“Em va cridar especialment l'atenció l'exemplar de la Bíblia en àrab, els manuscrits budistes en llengües tai o els llibres cristians en ciríl·lic o gueez; això em va donar la idea per articular l'exposició al voltant de l'ambivalència que expressa el títol: els llenguatges de l'absolut”, explica Raquel Bouso. I afegeix que “la diversitat lingüística de la literatura religiosa que aplega l'exposició reprodueix l'oralitat de la predicació i la pregària però també de la font de la revelació, concebuda com divina en algunes religions, les quals consideren sagrades les llengües en què aquesta s'expressa. Són llenguatges de i sobre l'absolut”.
L’exposició consta de quatre parts: la revelació i les llengües sagrades; la tradició i la traducció de l’experiència religiosa; la qüestió de la paraula autoritzada; i el descobriment de les escriptures com a formes de pregària i recitació que acompanyen la litúrgia o la meditació.
Aquestes seccions “remeten la idea del missatge revelat, la necessitat de traduir l'experiència religiosa, la fixació del text sagrat i la infinitat d'interpretacions que admet, així com la paraula com a forma de pregària i meditació”, exposa Bouso. Per tant, s'han seleccionat de la col·lecció alguns dels exemplars que il·lustren millor aquestes idees. A més a més, afegeix la professora, “cada volum va acompanyat d'una breu explicació del seu contingut o d'algun aspecte que el contextualitza com ara el cristianisme etiòpic o el jainisme”.
Atesa la temàtica religiosa del fons, l'exposició es va inaugurar coincidint amb la Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional entre les religions, proclamada per l'ONU per promoure una cultura de pau i no-violència.
Un apassionat de la diversitat lingüística i cultural
Fèlix Martí va adquirir aquests llibres i manuscrits durant els seus viatges arreu del món, especialment per Àsia. Fa anys que viatja a l'Orient (des de l’Índia fins al Japó) per conèixer les comunitats religioses i les seves tradicions espirituals. Fruit d’aquesta experiència, va publicar el llibre “Déus desconeguts” (Pagès editors, 2013) i ha anat adquirint documents de vàries religions.
Durant la seva trajectòria ha estat immers en diversos projectes per transmetre la diversitat lingüística, cultural i els drets dels pobles. Entre d’altres càrrecs, va ser president de Pax romana (1975-1984) i, dins de la UNESCO, president del Comitè sobre Pluralisme Lingüístic i Educació Multilingüe (1999-2003). El 1984 va fundar el Centre UNESCO de Catalunya, que va dirigir fins al 2002, i del qual n'és president honorari a l'actualitat (2019). El 2001 va crear Linguapax Internacional i el 2004 va ser director de l’Oficina Tècnica Local del IV Parlament de les Religions del Món.