Un equip científic liderat per la Universitat de Harvard en col·laboració amb l'Institut de Biologia Evolutiva, centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha realitzat la primera anàlisi a gran escala i de tot el genoma d'antigues restes humanes provinents d'Orient Pròxim. Els resultats llancen llum sobre les identitats genètiques i les migracions dels primers agricultors del món.

L'estudi, publicat a la revista Nature, revela tres poblacions d'agricultors genèticament diferents que van viure a Orient Pròxim en els inicis de l'agricultura, fa entre 12.000 i 8.000 anys: dos grups recentment descrits a l'Iran i el Llevant, i un grup ja conegut a Anatòlia, en el que avui és Turquia. Segons els resultats, van ser les revolucionàries tecnologies agrícoles les que es van estendre per tota la regió i no els grups de persones que hi vivien.

"Algunes de les primeres agricultures es practicaven al Llevant, incloent Israel i Jordània, i a les muntanyes Zagros d'Iran, zones frontereres de la regió coneguda com Mitja Lluna Fèrtil," afirma Ron Pinhasi, professor associat d'arqueologia a la Universitat de Dublín i coautor de l'estudi. "Volíem esbrinar si aquests primers agricultors eren genèticament similars entre si o entre els caçadors-recol·lectors que van viure allà abans, per saber com es va produir la primera transició agrícola del món."

Aquesta recerca capgira els coneixements que es tenien fins el moment sobre l'herència genètica de les persones que habiten l'oest d'Euràsia. Segons l'anàlisi, aquestes semblen descendir de quatre grans grups: els caçadors-recol·lectors provinents de l'actual Europa occidental, els caçadors-recol·lectors de l'est d'Europa i l'estepa russa, el grup pagès de l'Iran i el grup pagès de Llevant.

"Hem descobert que la població relativament homogènia que habita avui l'oest d'Euràsia (Europa i el Pròxim Orient), antigament estava formada per grups de persones molt estructurats, tan diferents entre si com ho són avui en dia els europeus dels asiàtics de l'est", comenta David Reich, professor de genètica a l'Escola Mèdica de Harvard (HMS) i coautor de l'estudi.

"A mesura que va anar passant el temps, les poblacions d'Orient Pròxim es van anar barrejant entre elles i van emigrar cap a les regions circumdants per ajuntar-se amb les persones que hi vivien, fins que aquests grups inicialment molt diferents es van tornar genèticament molt similars", afegeix Iosif Lazaridis , investigador de genètica de la HMS i primer autor de l'estudi.

L'expansió de l'agricultura

Els grans avenços en tecnologia de l'ADN antic van permetre als investigadors reunir informació genòmica d'alta qualitat a partir de 44 individus d'Orient Pròxim que van viure fa entre 14.000 i 3.400 anys: caçadors-recol·lectors anteriors a l'agricultura, els primers agricultors i els seus successors.

En l'estudi es van comparar els genomes esmentats amb els d'uns 240 antics individus de les regions properes i els de gairebé 2.600 persones de l'actualitat. David Comas, investigador de l'IBE i actual director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, ha participat en l'anàlisi dels genomes de les persones actuals, residents a la zona de la Mediterrània. "La comparació de les dades d'ADN antic amb dades actuals d'Europa i Orient Mitjà ens ha permès reconstruir la història dels ancestres de les poblacions humanes que van ocupar aquests territoris. Aquesta comparació és essencial ja que les poblacions que ocupen actualment un territori potser no representen a aquelles que el van ocupar en temps pretèrits causa de les múltiples migracions de la nostra espècie ".

Els resultats han descobert que els primers agricultors del Llevant, l'Iran i Anatòlia eren genèticament diferents. No obstant això, els agricultors del Llevant i l'Iran eren genèticament similars als primers caçadors-recol·lectors que van viure a les mateixes regions. Aquests resultats suggereixen que l'agricultura es va estendre pel pròxim Orient gràcies al fet que les persones van inventar o adoptar tecnologies agrícoles i no per un reemplaçament de la població.

"Potser un dels grups va domesticar a les cabres i un altre va iniciar el cultiu del blat, i les pràctiques es van compartir d'alguna manera", comenta Lazaridis. "Cada població va contribuir a alguna de les facetes que van portar a la revolució de l'agricultura i totes elles van donar el seu fruit."

Aquestes troballes expliquen una història diferent del que els investigadors creuen que va succeir més tard a Europa, quan els primers agricultors van emigrar des de Anatòlia i van reemplaçar als caçadors-recol·lectors que havien estat vivint allà.

Barrejar-se i aparellar-se

Durant els següents 5.000 anys, els grups agrícoles del Pròxim Orient es van barrejar entre si i amb els caçadors-recol·lectors a Europa. "Tota aquella extraordinària diversitat es va ensorrar", assenyala Reich. "En l'Edat de Bronze les poblacions tenien ancestres de moltes fonts i però en termes generals s'assemblaven als d'avui en dia."

Els investigadors també han pogut determinar com els descendents de cada grup d'agricultors primerencs va contribuir a l'ascendència genètica de les persones de diferents parts del món: els agricultors relacionats d'Anatòlia es van escampar per l'oest d'Europa, els de Llevant es van mudar cap a l'est d'Àfrica, els de l'Iran van anar al nord a l'estepa russa, i els agricultors de l'Iran i els caçadors-recol·lectors de l'estepa es van propagar cap al sud d'Àsia. Segons Pinhasi, “el Pròxim Orient era la baula que ens faltava per entendre moltes migracions humanes.”

Finalment, l'estudi ofereix algunes pistes més sobre una població hipotètica i encara més antiga anomenada els "euroasiàtics basals", una branca primerenca i divergent de l'arbre familiar dels humans que viuen fora d'Àfrica, l'existència ha estat deduïda per Lazaridis a partir de les anàlisis d'ADN però els restes físiques encara no han estat trobades. "Cada grup de l'antic Orient Pròxim sembla tenir un ancestre euroasiàtic basal - fins al voltant del cinquanta per cent en els primers grups", assenyala Lazardis.

Per sorpresa dels investigadors, les anàlisis estadístiques suggereixen que els euroasiàtics basals no contenen restes d'ADN neandertal. Altres grups no africans tenen almenys un 2% d'ADN neandertal. L'equip creu que aquesta troballa podria explicar per què els euroasiàtics de l'oest tenen menys ADN neandertal que els asiàtics de l'est, tot i que se sap que els neandertals han viscut a l'oest d'Euràsia.

"Al barrejar-se amb els euroasiàtics basals és possible que s’hagi diluït l'ascendència neandertal dels euroasiàtics de l'oest que tindrien ascendència d'antics agricultors del Pròxim Orient", comenta Reich. "Els euroasiàtics basals podrien haver viscut en parts del Pròxim Orient sense entrar en contacte amb els neandertals". De cara al futur, Pinhasi comenta que estan "ansiosos per estudiar restes de les primeres civilitzacions del món, anteriors a les mostres analitzades en l'estudi. Les persones sobre les que tothom llegeix en els llibres d'història estan ara a l'abast de la nostra tecnologia genètica ".

Vídeo explicatiu realitzat per la Harvard Medical School:

Investigació revela l'evolució genètica de les poblacions eurasiàtiques.

Article de referència: Lazaridis, I. et al. Genomic insights into the origin of farming in the ancient Near East. Nature http://dx.doi.org/10.1038/nature19310 (2016).