La feina i les condicions laborals són factors clau per a la salut de les persones. En l’actualitat, el treball suposa la nostra font d’ingressos, de protecció i identitat socials i el mitjà per aconseguir una bona atenció sanitària. No obstant, l’economia globalitzada està provocant molts canvis en el mercat laboral que obliguen als treballadors a dependre d’estratègies alternatives per adaptar-se a les noves condicions.

Els canvis vinculats a l’incessant creixement econòmic exigeixen la realització d’estudis científics que mostren com afecten les condicions laborals a la nostra salut, especialment en vistes de l’envelliment poblacional i del conseqüent augment en la prevalença de les malalties cròniques. El Centre d’Investigació de Salut Laboral de la Universitat Pompeu Fabra (CiSAL) ha portat a terme l’estudi Spanish WORKing life Social Security (WORKss), finançat per l’Institut de Salut Carles III i el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública i que proporciona resultats únics sobre l’impacte que tenen la trajectòria i les condicions laborals sobre la salut dels treballadors.

Les dades utilitzades s’han extret de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), proporcionada per la Direcció General de la Seguretat Social Espanyola i formada per més d’un milió de persones de tot el país (un 4% del total d’individus registrats a la Seguretat Social). Aquest estudi es va iniciar l’any 2004 i ha durat 10 anys més, però compta amb les dades de la Seguretat Social des de l’any 1981, moment en el que el sistema de registre es va automatitzar. L’estudi epidemiològic WORKss s’ha vinculat amb els registres de baixa per incapacitat temporal per estudiar els diagnòstics mèdics que porten a la incapacitat permanent i conseqüentment, a una sortida més primerenca del mercat laboral en condicions de mala salut.

A partir de l’estudi WORKss s’han realitzat diversos anàlisis centrats en la baixa laboral i la incapacitat permanent. Entre els resultats obtinguts, destaca la forta influència que exerceix sobre la salut el fet de no comptar amb una feina estable: els homes que han passat per 15 o més contractes laborals al llarg de la seva vida o amb 5 o més períodes inactius a la Seguretat Social abandonen el mercat laboral degut a baixa per incapacitat quasi 5 anys abans que els treballadors masculins amb feines més estables i menys períodes inactius. (Concretament, 4’8 i 4’6 anys abans, respectivament).

Es van mirar també les causes d’incapacitat permanent que provoquen les majors pèrdues en els anys de vida laborals, arribant a la conclusió de que les afectacions músculoesquelètiques i els desordres mentals són les causants de les baixes permanents més primerenques, amb mitjanes d’edat de 54 i 49 anys, respectivament. Les causes més freqüents de baixa temporal no van ser analitzades, però sí que es va tenir en compte el perfil dels treballadors que pateixen incapacitat temporal més freqüentment: les dones, els treballadors d’entre 16 i 25 anys i els treballadors de companyies que superen els 50 empleats es situen a la capçalera del rànquing.

D’altra banda, els anys de vida laborals perduts (PYWLL, en les seves sigles en anglès), definits com el període de temps que passa entre que una persona agafa la baixa permanent fins que arriba la seva data teòrica de jubilació, representen el cost social en termes de beneficis de protecció social i la pèrdua de qualitat de vida dels treballadors, especialment en un context en el que els anys de vida laboral augmenten gradualment. Les dones, els treballadors no obrers i no qualificats i els treballadors amb tres o més contractes de feina són els que més PYWLL acumulen.

Entre els anys 2004 i 2013, l’estudi WORKss ha registrat que més del 60% de les incapacitats permanents corresponen a homes. Del total de casos d’incapacitat permanent registrats al llarg dels 10 any que comprèn l’estudi (més de 33.000), un 40% corresponen a persones d’entre 46 i 55 anys.

Aquestes dades evidencien que els canvis recents en el mercat laboral han de ser estudiats detalladament per poder definir la relació existent entre condicions laborals, beneficis socials i salut. L’estudi WORKss continuarà al llarg dels anys, per mantenir actualitzada la informació sobre la població espanyola afiliada a la seguretat social. Es planteja la realització d’altres anàlisis a més dels ja contemplats, com per exemple la vinculació de l’estudi als registres de mortalitat.

Treball de referència: María Andrée López Gómez, Xavier Durán, Elena Zaballa, Albert Sanchez-Niubo, George L Delclos, Fernando G Benavides. Cohort profile: the Spanish WORKing life Social Security (WORKss) cohort study. BMJ Open Marzo 2016. DOI: 10.1136/bmjopen-2015-008555