Un estudi liderat pel Centre Basc Cognició, Cervell i Llenguatge (BCBL) amb participació d'Albert Costa, coordinador del Grup de Recerca en Producció de la Parla i Bilingüisme al Centre de Cognició i Cervell i investigador ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, ha demostrat que pensem amb més fredor en una llengua estrangera que en la nativa i que les nostres accions estan menys influenciades per les emocions quan fem servir un idioma forà. Un treball que s'ha publicat a la revista científica Journal of Experimental Psychology.

Per assolir aquestes conclusions, es va dissenyar un experiment en què els participants van haver de respondre a estímuls dotats de diferent càrrega emocional. Així es va posar de manifest que existia una clara disparitat en les respostes que oferien en funció de si s'emprava la seva llengua materna o una altra.

Es considera que l'entorn en el que aprenem una llengua ens imposa una major o menor distància emocional al usar-la, depenent de la càrrega emocional del context on cada llengua s'adquireix. Les llengües natives s'adquireixen generalment en contextos emocionalment rics, com el si familiar, mentre que les estrangeres se solen aprendre en entorns escolars o acadèmics amb una menor càrrega emocional.

En aquest estudi es va investigar si aquesta distància lingüística i emocional té tanta importància com per manifestar fins i tot en etapes automàtiques del processament de les emocions. Per a això, es va realitzar un experiment en el qual 126 participants, la llengua materna era el castellà però que tenien també un alt nivell d'anglès, van haver de passar un test d'aprenentatge en tots dos idiomes.

En la llengua materna les respostes van ser  més precises i més ràpides 

En aquest test se'ls van mostrar diferents formes geomètriques associades a paraules els significats tenen diferents graus de càrrega emocional com 'altre', 'amic' o 'tu'. La tasca consistia en memoritzar a quina forma geomètrica estava associat cada terme. Depenent del grup al qual els participants estaven assignats, les paraules podien presentar-se en castellà o en anglès ('you', 'friend', 'other').

En passar la prova en castellà, les respostes dels participants van ser significativament més precises i més ràpides quan les paraules resultaven més properes a ells. És a dir, van cometre menys errors i van respondre amb major velocitat quan la forma geomètrica estava associada al terme 'tu' que quan ho estava a 'amic'. Al seu torn, hi va haver més encerts amb el terme 'amic' que amb 'altre'.

No obstant això, quan van realitzar la prova en anglès, es van produir uns resultats molt més parells entre els diferents tipus de termes. Les implicacions emocionals de cada paraula van tenir menor influència, malgrat que els termes eren conceptualment equivalents (you, mother i other).

 "La nostra conclusió és que hi ha una estreta relació entre cada llengua, el context en el que s'ha après i el processament de les emocions ", han explicat els autors. "Aquest estudi demostra mitjançant respostes emocionals 'automàtiques' que som més emotius en la nostra llengua materna que en una altra", valoren els investigadors. 

Albert Costa, afegeix que "aquesta investigació posa de manifest que, tal com deia Nelson Mandela, si et dirigeixes a una persona en un idioma que entén, aquestes paraules aniran al seu cap, però si ho fas en la seva llengua nativa, les paraules arribaran al seu cor".

Treball de referència:

Ivaz, L., Costa, A., & Duñabeitia, JA, (2015),"The emotional impact of being myself: Emocions i foreign language processing", Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory &Cognition, http://dx.doi.org/10.1037/xlm0000179.