Vés enrere

"La universitat era el meu somni"

"La universitat era el meu somni"

Amina Hussein s'acaba de graduar de Periodisme a la UPF. Va néixer el 1986 a Qamishlo, la capital de Rojava, el Kurdistan de Síria. La seva història de superació ha acabat amb èxit, poder estudiar a la universitat.

17.07.2017
Amina Hussein s'acaba de graduar aquest mes de juliol del grau en Periodisme a la UPF. Va néixer el 1986 a Qamishlo, la capital de Rojava, el Kurdistan de Síria. La seva història de superació ha acabat amb èxit, poder estudiar a la universitat.
 
 
- Tot just t'acabes de graduar, què significa per a tu aquest pas?
És el que esperava i el que més desitjava. Han estat quatre quatre anys de molta feina i emoció. La universitat era el meu somni. He estat tota la vida esperant aquest moment. 
 
- Per què vas decidir estudiar Periodisme a la UPF?
Quan vaig fer la prova d'accés a la universitat per a majors de 25 anys, tot just començava la guerra a Síria. Al principi, les notícies no arribaven, però després hi va haver un boom informatiu difícil de pair. Cada mitjà donava una versió diferent dels fets. Jo volia saber la veritat i, per què no, descobrir-la jo mateixa.
 
Jo volia saber la veritat i, per què no, descobrir-la jo mateixa
- Què és el que més t'ha agradat del grau?
Saber, investigar, aprendre: la carrera m'ha ajudat a sentir-me més forta. No sé com explicar-ho, m'ha obert els ulls i m'ha donat independència i fortalesa. I també conèixer gent nova que s'ha convertit en amics i amigues.
 
- La teva és una història de superació. Com vas arribar fins a Barcelona?
A Síria, els kurds no teníem la nacionalitat i això m'impedia estudiar a la universitat. Després de cursar el batxillerat, el govern no em va deixar fer estudis universitaris per no tenir papers d'identitat. Va ser aleshores quan vaig decidir sortir del país i vaig venir a Barcelona amb la meva parella. 
 
Saber, investigar, aprendre: la carrera m'ha ajudat a sentir-me més forta
- Per què no podies estudiar a la universitat a Síria?
 Per ser kurda. 
 
- El procés d'adaptació a la nova situació a Barcelona deuria ser difícil?
Sí, va ser molt difícil. Primer perquè era jove, no coneixia ningú, només a la meva parella. Va ser complicat perquè no coneixia l'idioma. A més, el fet d'estar lluny de la família, també t'afecta. Però poc a poc, vaig anar superant els obstacles. 
 
A Síria, els kurds no teníem la nacionalitat i això m'impedia estudiar a la universitat
- El 2016 vas estar a punt d'haver de deixar la carrera. Què va passar? 
Em va caducar el permis de residència a un any de graduar-me a la universitat i per renovar-lo el ministeri em demanava els papers de Síria. Després d'estar uns mesos sense papers, vaig poder resoldre la situació en fer públic el cas a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.
 
- Ara que has acabat, quins reptes de futur et planteges?
Doncs m'agradaría fer de periodista aquí, o tornar i treballar a Síria com a corresponsal per algun mitjà d'aquí. Ara mateix em dedico a fer traduccions i estic buscant alguna cosa en el món del periodisme, però costa trobar feina. 
 
- Aquesta setmana comença la matrícula dels nous estudiants, quin cosell els donaries per afrontar l'etapa universitària?
Els diria que estudiïn i que facin moltes pràctiques. Que gaudeixin de cada segon a la universitat, de cada classe. I que no oblidin passar-ho bé amb els companys.

Categories: